Aquesta nit he tingut un malson.
Estàvem amb el peque en una petita plaça de pedra, envoltada d'edificis amb balcons, finestres i carrers que hi desembocàvem amb escales que m'ha fet pensar en Girona. De sobte l'he perdut de vista i he pensat que estava jugant a amagar-se.
L'he començat a buscar, una mica contrariada, però m'he posat histèrica quan he sentit el seu plor d'espantat. M'he situat al mig de la plaça cridant "Diga'm on ets!! Vine cap a la plaça!!". Però el nen seguia plorant i jo seguia cridant i no el veia...fins que m'he despertat -nerviosa- i m'he adonat que qui plorava era el nostre veí de 2 anys (i grans pulmons).
A algú més li passa, que perd els nens al somnis?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada