Pàgines

divendres, 21 de febrer de 2014

El plor del veí

Aquesta nit he tingut un malson.

Estàvem amb el peque en una petita plaça de pedra, envoltada d'edificis amb balcons, finestres i carrers que hi desembocàvem amb escales que m'ha fet pensar en Girona. De sobte l'he perdut de vista i he pensat que estava jugant a amagar-se.
L'he començat a buscar, una mica contrariada, però m'he posat histèrica quan he sentit el seu plor d'espantat. M'he situat al mig de la plaça cridant "Diga'm on ets!! Vine cap a la plaça!!". Però el nen seguia plorant i jo seguia cridant i no el veia...fins que m'he despertat -nerviosa- i m'he adonat que qui plorava era el nostre veí de 2 anys (i grans pulmons).
A algú més li passa, que perd els nens al somnis?