Pàgines

dimarts, 27 d’abril del 2010

La croqueta

Ahir vam rebre un regalet de la Mar ina Ge li.
Obro la bústia i mig doblegat hi ha un sobre d'aquells amb boletes de protecció incorporades.
L'estripo emocionada i m'apareix a les mans uns "consells de puericultura".
A casa el fullejo i després amb el meu home concloem: "Vaya xorrada que ens han enviat!".
Abarca molts temes (creixement, desenvolupament, vacunes,...) i la informació que dóna és tan general i esquemàtica que et "sap a poc". Mira que sóc desagraïda, amb els quartos que s'hi deuen haver gastat...
Però en una cosa l'han clavat. Als 6 mesos diu que el bebé "Passa de bocaterrosa a panxa enlaire" i precisament des d'ahir que el peque ens delecta fent "la croqueta". Fa tanta gràcia...! A partir d'ara el posarem cada dia una estoneta i que faci gimnàsia. I que és converteixi en un supercroquetaire!

dissabte, 17 d’abril del 2010

Mi niño tiene mocos

Estic una mica preocupada pels mocs del meu nen.
M'agradaria convènce'ls perquè marxéssin d'un nas tan petit, el col·lapsen.
No tenen prou espai i llavors han de baixar fins el coll i li fan venir tos.
I el pobre nen no sap estossegar: ho fa amb una boqueta de pinyó, treient la llengua, posant-se vermell. I em fa peneta!
Ahir va coincidir que vem anar al pediatra: el va auscultar, va dir que el pit estava bé i ens va receptar uns anicets homeopàtics (lycopodium clavatum) per donar-li 2 cops al dia durant 5 dies.

Aquest matí hem provat de donar-li dissolt amb aigua i no vegis el fàstic que li ha fet al peque! Ha escopit l'aigua amb una rapidesa! Ho he tastat i no sabia a res. Però clar, el nen mai havia begut aigua abans i no ha triunfat gaire!

Aquesta tarda porta gairebé 2 hores de migdiada, cosa bastant rara. Per mi que els seus aticossos estan lliurant batalla. Quan es desperti ja pot preparar-se per rebre les meves defenses amb la boca ben oberta!

Dormint al llit

Després d'haver llegit el post de l'onavis i haver-hi parlat ahir mateix amb la Marta, vaig a explicar la meva experiència amb això del collit (que escrit així em sembla raro-raro).

Recordo que ja a la Clínica, el nen feia molts sorollets quan dormia i si me'l posava al meu llit, al meu costadet, dormia en silenci plàcidament. I a mi m'agradava molt! També l'Alba deia que amb l'oloreta pujaria la llet.
Després a casa, el primer mes, quan s'activava a la nit, una manera que de vegades funcionava per adormir-lo era donant-li el pit estirada al llit. Després de que es pixés un parell de cops ja tenia la infraestructura preparada: empapador, tovallola i nen al damunt (ara que ja no tenim escapaments, el poso damunt la tovallola, per la llet que li regalima).
Actualment, a la toma de les 06:00-07:00 (que estic molt grogui i de poc humor) me'l poso al llit, li dono una teta, s'adorm i el deixo amb mi.
Però trobo varis inconvenients al co-lecho.
El primer és que jo no dormo cómoda. Després de 5 mesos encara no he trobat la posició per adormir-me sense patir: o se m'adorm un braç o pateixo de l'esquena o faig força amb les cames...gairebé sempre espero a que es desenganxi i em recoloco millor. Això vol dir que la meva teta no queda a l'abast del peque, massa baixa.
El segon dubte és: com es deu canviar de teta? No crec que el nen escali i la trobi ell solet! Llavors els deus haver de canviar tu i per tant t'has de despertar i moure't...
Bé, aquesta és la meva versió del co-lecho parcial. Estic segura que si no tingués bressol i el nen dormís amb mi aquests inconvenients els trobaria una nimietat.

La Fruita

Als 4 mesos els dos pediatras ens van dir de donar-li fruita al nen.
Primer dos dies només amb suc de taronja aigualit. Després taronja i pera i així successivament fins afegir-hi també poma i plàtan.
Des del primer dia, el peque va obrir la boca a la cullera que li oferiem. I si li fregaven la cara també es menjava el paper de cuina o el pitet. Feia molta gràcia, tan petit!
Al començament de l'apat feia cares rares, com de fàstic, però s'ho empassava i en seguia menjant, ansiós. Ara seguim amb ganes, li agrada la papilla i es menja mig platet ràpidament.
L'altra meitat ens la migmengem cantant:
"Nyam nyam bon profit, nyam nyam bon profit, moltes gràcies igualment".
I per acabar, acostuma a fer un ressopó de teta, per baixar una mica, diguéssim.
I amb aquesta sessió de mitja tarda ja ha passat un mes!
Alguns dies deixa el platet buit, d'altres dies veus que no li baixa tant, que el pitet es torna moooolt pringós...
Sobretot intento no forçar-lo, potser perquè m'estic llegint "Mi niño no me come"!!! i no vull que es traumatitzi amb la teca. Però em fa l'efecte que aquest nen (afortunadament) serà com el seu papa i farà sempre els honors a qualsevol plat que hi hagi a taula. Perquè sinó seré TAN pesada!