Pàgines

dissabte, 17 d’abril de 2010

Mi niño tiene mocos

Estic una mica preocupada pels mocs del meu nen.
M'agradaria convènce'ls perquè marxéssin d'un nas tan petit, el col·lapsen.
No tenen prou espai i llavors han de baixar fins el coll i li fan venir tos.
I el pobre nen no sap estossegar: ho fa amb una boqueta de pinyó, treient la llengua, posant-se vermell. I em fa peneta!
Ahir va coincidir que vem anar al pediatra: el va auscultar, va dir que el pit estava bé i ens va receptar uns anicets homeopàtics (lycopodium clavatum) per donar-li 2 cops al dia durant 5 dies.

Aquest matí hem provat de donar-li dissolt amb aigua i no vegis el fàstic que li ha fet al peque! Ha escopit l'aigua amb una rapidesa! Ho he tastat i no sabia a res. Però clar, el nen mai havia begut aigua abans i no ha triunfat gaire!

Aquesta tarda porta gairebé 2 hores de migdiada, cosa bastant rara. Per mi que els seus aticossos estan lliurant batalla. Quan es desperti ja pot preparar-se per rebre les meves defenses amb la boca ben oberta!

2 comentaris:

onavis ha dit...

Hola Conxi,
(ara sí, l'altra vegada et vaig dir Montse!)
Feia temps que no entrava al teu blog.
Abans de res, espero que el teu petit estigui millor. Realment es passa malament quan els veus patir tant..
Sobre el que dius del collit o no collit, jo penso que la decisió l'ha de prendre cada mare. A mi ara per ara em funciona. Demà qui sap què faré!
Lo de la popa que dius, jo li dono casi durant tota la nit de la mateixa ( de fet, no es desperta de gana, perque fa quatre xupadetes i es torna a dormir).I si veig que en vol més, doncs li dono de l'altra asseguda al llit i desprès la torno a deixar on estava.
M'agradarà intercanviar opinions amb tu. De fet, ser mare sempre és un camí ple de dubtes i a mi almenys em va bé parlar-ho i tenir opinions de la gent.
A reveure,
Onavis

montse ha dit...

Hola Conxi,

Amb el Roger vam començar amb els mocs als vuit mesos i no vam acabar fins el novembre passat que el vaig operar de carnots. Després de quatre anys amb la SS finalment em vaig apuntar a una mutua i ho vam fer. La veritat és el millor que he fet. Pateixes molt en el moment de l'operació, però ara ha guanyat un parell de quilos, abans estava per sota del seu pes, ha recuperat audició, gairebé al 100 per 100, ja no ronca per les nits ni fa apnees. T'aconsello que insisteixis molt amb els metges amb això dels mocs, ja que últimament passen molt de donar antibiòtics, i en ser tan petits se'ls fiquen els mocs per les orelles i se'ls fan moltes otitis. Els xarops mucolítics, tant convencionals com homeopàtics no fan res, sino, ja m'ho diràs, jo els he provat gairebé tots.
Una abraçada.
Montse