Primer dos dies només amb suc de taronja aigualit. Després taronja i pera i així successivament fins afegir-hi també poma i plàtan.
Des del primer dia, el peque va obrir la boca a la cullera que li oferiem. I si li fregaven la cara també es menjava el paper de cuina o el pitet. Feia molta gràcia, tan petit!
Al començament de l'apat feia cares rares, com de fàstic, però s'ho empassava i en seguia menjant, ansiós. Ara seguim amb ganes, li agrada la papilla i es menja mig platet ràpidament.
L'altra meitat ens la migmengem cantant:
"Nyam nyam bon profit, nyam nyam bon profit, moltes gràcies igualment".
I per acabar, acostuma a fer un ressopó de teta, per baixar una mica, diguéssim.I amb aquesta sessió de mitja tarda ja ha passat un mes!
Alguns dies deixa el platet buit, d'altres dies veus que no li baixa tant, que el pitet es torna moooolt pringós...
Sobretot intento no forçar-lo, potser perquè m'estic llegint "Mi niño no me come"!!! i no vull que es traumatitzi amb la teca. Però em fa l'efecte que aquest nen (afortunadament) serà com el seu papa i farà sempre els honors a qualsevol plat que hi hagi a taula. Perquè sinó seré TAN pesada!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada