Pàgines

divendres, 1 d’abril del 2011

Un tros de cel

Tinc un tros de cel a casa. Estic amb el meu fill que no c_ _ o.

Quan va néixer sí que me l'estimava (i que no li passés res!) però allò que et diuen les mares que donarien la vida per ell i tot això... doncs sincerament no ho sentia (cosa que quedava molt malament de dir).

En canvi ara sí. Ara faria el què fos sense dubtar. És tan tendre, tan preciós, tan ple de vida...!

També em va costar una mica el fet d'estar les 24h pendent d'ell i haver-li de fer tot. Trobava a faltar la meva independència d'abans, el poder fer el què volgués, quan volgués...
Ara ja m'he acostumat i ho faig de gust: ja no trobo tan "cansina" la nostra rutina.

Bon cap de setmana!