Pàgines

divendres, 9 de juliol de 2010

De calors i altres neures

Ni el peque ni la mamma portem gaire bé aquestes calors.

Potser ha estat que (com de costum) tot ha coincidit en els mateixos dies: calor, un curs meu, un campionat del papa, les dents, posar-lo a la seva habitació, les meves hormones,...

El cert és que portem uns dies força tontos i neguitosos (el nen, la mamma).Tota la casa a les fosques, pràcticament en pilotes. No estem bé enlloc, anem del llit al sofà, a l'estora de jocs, rondina a tot arreu i jo cada cop més nerviosa...

Avui li he dit a la meva mare que el vingui a cuidar i jo m'escaparé a nadar.
No sé si serà la calor o que el peque s'està convertint en un petit bitxito...
I això que m'estic llegint un llibre sobre l'optimisme!

dilluns, 5 de juliol de 2010

La panera dels tresors


Des de que el peque s'aguanta assegut que es passa hores i hores investigant els objectes que li poso en una capsa. S'hi entreté més estona que amb les seves joguines! Agafa per exemple una tapa de pot de vidre i se la mira, se la menja, la mossega, se la canvia de mà, la pica contra el terra, la pica contra un altre objecte i finalment la llança i mira on cau.

M'ho passo pipa observant-lo, és tan tendre, tan innocent, tan guapo...Amor de mamma!!

divendres, 2 de juliol de 2010

Pisciniki

Tot el més de juny que hem anat a matronatació amb el peque.

Cada dimarts toca remullada a En a re, que és on vaig fer aquagim de prenyada, les xerrades pre-part i les trobades per alletar amb d'altres mares (el cert és que li he tret el suc al centre!!!Gràcies Alba!!!).

La piscina no és gaire gran però ja fa el fet. Ens ajuntem unes 10 mares amb els seus corresponents cadells de diferents edats (de 4 mesos a 4 anys) i ens passem 1 horeta jugant amb ells: interactuant amb d'altres nens, bellugant-los, cantant cançonetes, pescant alguna joguina de les que floten per allà, pujant-los a sobre un matalàs...I de pas les mames també xerrem una mica.
El nen s'ho passa pipa: ho mira tot, mou els bracets i les cametes, emocionat, fa xiscles d'alegria. Fins i tot quan la monitora li fa una capbussada és queda bastant panxo. Pel que sembla serà un peixet com la seva mama i no de secà com el papa...

Normalment acaba rebentat i aquella nit dorm una mica més seguit que les altres. I dic una mica més perquè no és per tirar-hi coets, eh!

Encara ens queda tot el més de juliol per refrescar-nos (a l'agost tanquen, com a tot arreu).
Tot i agradar-me, al setembre no crec que ens apuntem, més que res perquè ja treballaré, vull apuntar-me a ioga i desplaçar-nos a Man resa segurament ens farà mandra. Però mai se sap, potser la trobo molt a faltar aquesta estoneta aquàtica...