Pàgines

diumenge, 30 de novembre de 2008

Via lliure

Dimarts 25 de novembre, l'andròleg havia de trucar per donar-nos el resultat de la meïosis.

En no fer-ho, el meu home telefona a F ec u n m e d i li diuen que encara no han arribat els anàlisis. Sona una mica estrany perquè feia 4 setmanes de la biopsia i, en teoria, havia passat temps de sobres. Ens puja una mica la mosca al nas perquè haviem demanat hora pel divendres 29 amb el Dr. S a u r a i sense el resultat no podiem decidir res.

Curiosament, l'endemà la secre ens truca dient que ja ha arribat el sobre amb els resultats i que ens esperen el dia previst a les 8:00.

Quan entrem, el Dr. Saura repassa davant nostre les dades del nostre tema. Ens va donar la impressió de qu no se'n recordava de nosaltres.

(Parèntesis)
Em va saber greu pensar que si fossim rics (i/o famosos), el metge de la clínica exclusiva sabria perfectament com anava el nostre cas...Porca misèria!
(tanca Parèntesis)

Arriba l'hora de la veritat: el metge obre el sobre i llegeix els resultats. Ens els llegeix. No entenem res. Ens aclareix que tot sembla normal i truca a l'andròleg.
Aquest, en principi, dóna via lliure cap a la FIV però ens recomana que fem un FISH , per si un cas.
El Dr S a u ra penja i ens diu que hi ha un laboratori adscrit a la UAB que està fent aquest tipus de prova per un estudi científic a individus amb anomalies al cromosoma 9 i que ens ho faran de franc a canvi de cedir les dades per participar en l'experiment. I a més, també li faran un cariotip d'alta resolució.
Acceptem encantats, la prova l'haguéssim fet igual i costa uns 250 euros...
Via missatger, enviaran una mostra de de sang (5 euros a pagar a la Mútua del C a r me) i una mostra de sèmen (segon peep-show) al mateix salonet de l'altre cop.

"Mira per on m'he ajuntat amb un individu digne d'estudi!"- dic jo
"Almenys servirà per alguna cosa això de tenir un cromosoma invertit" - diu ell

dissabte, 15 de novembre de 2008

Amics prenyats

Fa uns dies, quan encara erem a l'horari d'estiu, vem anar a caminar amb la meva amiga Meri.

Vem passejar pel camí dels horts fins arribar a la resclosa.
Allà em va confessar que estava embarassada.
Em vaig alegrar per ella i estic contenta perquè no vaig sentir enveja dolenta.
Però no podia deixar de repetir "Quina sort que heu tingut!".

Resulta que es un embaràs "a la primera", d'aquells que serveixen per fer fardar als homes de mascles. Però no crec que el meu amic ho faci mai, almenys davant meu, coneixent el nostre cas.

Li vaig dir que am una mica de sort, potser els nostres fills podrien ser del mateix any.
Tant de bó així sigui...

Ara, quan quedem, tot són símptomes, roba que es fa petita, ecografies, monovolums.....
El meu home i jo ho contemplem somrients. Per dins, intento convence'm que molt aviat jo també tindré aquest principal tema de conversa. I seré igual de pesada!

Biopsia

Finalment, el 28 d'octubre ens vem encaminar cap a F e c u n m e d, amb un suspensori del nº6 sota el braç.
Sembla mentida que ni en les clíniques privades, pagant 1125 putus euros, et puguis estalviar la impuntualitat. Vem estar esperant uns tres quarts d'hora abans que entrés el metge i la infermera.

Uns 20 minuts va trigar en total, entre l'anestèsia local, el tallet i la cura final. Mentrestant jo voltava per allà fora, una mica neguitosa i rara, fullejant una revista, passejant per la ciutat.

De tres a quatre setmanes per saber el veredicte Van passant els dies i van caient els puntets de l'operació. Com a mínim es pot dir que ha estat bó de curar!!
Si el resultat és correcte, l'andròleg ens ho dirà per telèfon i per si un cas ja tenim hora pel meu doctor, per tirar milles amb la FIV. Si no, quedarem per veure'ns i que ens expliqui la magnitud de la tragèdia.

Tinc la intuïció de que ens donarà el vist-i-plau.
Però mai he estat bruixa i no sé si és una intuïció o un desig.