Pàgines

dimecres, 23 de maig de 2012

Retallar és robar


dijous, 17 de maig de 2012

La Vella/Bella escola

No he explicat encara res sobre l'escola de l'any vinent: potser perquè no hem tingut ni dubtes ni problemes!

Al poble hi ha dues escoles: una de concertada i una de pública.  I el peque anirà a la meva "vella" escola on hem anat tota la família: la meva germana,  la meva mare, els meus avis... O sigui, la pública.

A la jornada de portes obertes ens van dir que pels naixements censats del 2009 (uns 50) esperaven una matrícula d'uns 30 nens.

A l'hora de la veritat se n'han preinscrit 40!!
En saber-ho, vaig desil·lusionar-me una mica perquè no és el mateix tenir 15 nens per classe a tenir-ne 20. Però ara, havent-ho rumiat, potser fins i tot és millor ja que d'aquesta manera estan assegurades les dues línies per tota l'educació primària (i el departament no tindrà intencions d'ajuntar classes - us recordo que amenacen amb ratios d'un màxim de 35 alumnes per classe-).

Suposo que ha pesat la crisi entre els pares (la concertada cobra uns 60€/mes) i les fantabuloses instal·lacions que estrenaran els nostres nens (però que encara estan construint...). La directora va dir que era optimista, no sé si ens va vendre la moto. El que puc assegurar és que hi treballen perquè cada dia passem pel davant de camí a la guarde.

La meva vella escola quedarà molt bella, de veritat que l'han remodeladaconservant l'edifici històric i afegint un edifici pels pàrvuls i un gimnàs espectacular...
(continuarà)


diumenge, 13 de maig de 2012

Fideu

No m'enganyo, sóc la seva mare i ho veig: el meu peque està fet un fideu.
Menja de tot però poc. Quan tanca la boca no hi ha manera d'introduir-li res i no el forcem.

Amb dos anys i mig pesa 10'5Kg.
De llargada anem bé, uns 89cm,  a la corba del mig.

Amb el pediatra vem donar-nos de marge dos mesos per veure si augmentava però amb tanta malaltia guarderil no hi ha hagut manera.

A instàncies seves  li hem donat una capsa d'Ultra Levura per la flora intestinal (després de tant antibiòtic...!) i semblava que li anava bé i tenia més gana però en el moment que emmalalteix menja tan poc!

Al febrer li vem fer anàlisis i van sortir perfectes. "Millor que tots nosaltres"- va dir el metge.
Ara al maig, després de mirar-s'ho amb calma i dir que feia "panxa de desnutrit" (em va arribar a l'ànima) ens va aconsellar que consultéssim a un pediatra digestòleg per descartar alguna intolerància tipus celiaquía. Com que resulta que al meu nebot també li van veure la panxa inflada i també li estan fent proves per descartar al·lèrgia al gluten i aquest problema és genètic doncs vem lligar caps molt ràpid...vem pensar massa...

L'endemà mateix vem anar a la consulta de l'altre doctor i quan li vaig explicar que havia estat un "baix pes" ho va veure bastant clar. Pel que es veu, els bebés nascuts baixos de pes acostumen a ser fideuets fins els 5 o 6 anys, quan fan un canvi i comencen a crèixer ufanosament.

"Estigueu tranquils perquè no té pinta de patir cap mala absorció". Igualment li miraran la lactosa, les caques i el tema pets, que es veu que té molt aire a la panxolina (ja ens ho van dir un cop quan li van fer una radiografia pel pit).

La propera visita és pel 31 de maig perquè ha de ser a la clínica on li faran les proves.
(La veritat és que estem aprofitant i molt la mútua. Bé, tot el que no aprofito per mi...).

Serà coincidència amb tota aquesta història però el peque fa 4 dies que menja fabulosament gairebé amb golafreria!! (Inaudit! Toco fusta perquè duri!!)


diumenge, 6 de maig de 2012

Nyi nyiiiii!!!

El coneixeu? Nyi, nyiiii!!

divendres, 4 de maig de 2012

Operació bolquer (part 1)

Avui fa una setmana que vaig decidir-me a treure el bolquer al peque.

El meu home em deia que ja ho fariem a l'estiu però jo intuïa que el nen era prou madur: quan li demanaves que fes un pipi bé prou que ho feia i a la migdiada i a la nit sempre s'aixecava sec...A la guarde també ens van repartir un full amb consells (i em vaig adonar que gairebé era l'únic que encara portava bolquer! Som molt tranquils?). Així que vaig aprofitar el cap de setmana llarg pel pont de maig.

Així que divendres després de la migdiada vem estrenar els calçotets...amb algunes pixarades. L'endemà dissabte igual, si no el posaves a l'orinal cada quart d'hora, ell es pixava a sobre en el moment que el veies quietó. I també la caca. Reconec que em vaig desesperar una mica...

Diumenge vaig anar al mercadillo a comprar-li calçotets del Pocoyó i del Buzz LigthYear per veure si el motivavem a que no els mullés.
A partir d'aquí la cosa va millorar i ara per ara no s'ha tornat a pixar. Però encara no demana (potser hauríem de no posar-lo tant sovint?).
I de caca ben poca n'ha fet. Dimarts se'n va fer dues a sobre (amb la pixarada corresponent). Dijous se'n va fer una al bolquer a la nit. I avui res de res però clar, estem un altre cop amb angines i gairebé no ha menjat res per poder evacuar...
(Continuarà)

dimecres, 2 de maig de 2012

Anècdota

Som a l'hora de sopar i ja té el plat a taula.

-Vinga peque que et poso el pitet...
- Atet pitet no, el pitet abassa!
- Amor, que no tenim cap pitet carbassa. Tens el vermell i el blau...
- El pitet abaaasssa!
- Wapo, aquí casa no tenim cap pitet carbassa! Deu ser a casa el avis!
Em mira un moment seriós i em canta:
- Toooot el camp!
...
- Ah! Vols el pitet del Barça! Ara te'l vaig a buscar, bonic! 

I em vaig quedar a quadres!