Pàgines

divendres, 4 de maig de 2012

Operació bolquer (part 1)

Avui fa una setmana que vaig decidir-me a treure el bolquer al peque.

El meu home em deia que ja ho fariem a l'estiu però jo intuïa que el nen era prou madur: quan li demanaves que fes un pipi bé prou que ho feia i a la migdiada i a la nit sempre s'aixecava sec...A la guarde també ens van repartir un full amb consells (i em vaig adonar que gairebé era l'únic que encara portava bolquer! Som molt tranquils?). Així que vaig aprofitar el cap de setmana llarg pel pont de maig.

Així que divendres després de la migdiada vem estrenar els calçotets...amb algunes pixarades. L'endemà dissabte igual, si no el posaves a l'orinal cada quart d'hora, ell es pixava a sobre en el moment que el veies quietó. I també la caca. Reconec que em vaig desesperar una mica...

Diumenge vaig anar al mercadillo a comprar-li calçotets del Pocoyó i del Buzz LigthYear per veure si el motivavem a que no els mullés.
A partir d'aquí la cosa va millorar i ara per ara no s'ha tornat a pixar. Però encara no demana (potser hauríem de no posar-lo tant sovint?).
I de caca ben poca n'ha fet. Dimarts se'n va fer dues a sobre (amb la pixarada corresponent). Dijous se'n va fer una al bolquer a la nit. I avui res de res però clar, estem un altre cop amb angines i gairebé no ha menjat res per poder evacuar...
(Continuarà)

2 comentaris:

Esther ha dit...

Oh! Quin noi més gran :-) Segur que en dos dies ho porta la mar de bé. Com tot, és paciència...

onavis ha dit...

Ànims!!
Jo també recordo que al treure-li el bolquer la nena va estar uns dies sense fer caca.
Suposo que és normal, no es deuen sentir segurs. La meva va aguantar així tres dies fins que al final la va fer. No estàvem al lloc més oportú, però almenys va avisar i va poder fer-la per fi.