Pàgines

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris família. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris família. Mostrar tots els missatges

dimarts, 24 de desembre del 2013

Bona nit bona!

Avui és la nit del Tió!
El peque mira cada cinc minuts a sota de la manta, a veure si ha cagat perquè ahir li va posar uns 2 Kg de mandarines i se'ls ha cruspit!Aquest vespre a l'hora del "Tom&Jerry" segurament tindrà cagarrines!

Aquest any altre cop vem anar a buscar el Tió a la muntanya en família i ens va deixar una pista en forma de moneda de xocolata per tal que el trobéssim (no com l'any passat, que ens va costar moooolt trobar-ne un que fos màgic!)
El Tió ens esperava amb barretina.
A casa, ell mateix li va dibuixar la boca amb retolador negre (ves per on, ens havíem oblidat de posar-li una!). Li va fer un gran somriure!
I el va abrigar ben abrigat. Hi ha hagut dies que amb dues mantes i tot.



Aquest any hem tornat a guarnir el nostre taronger de Nadal. A l'estiu sempre dic que el deixaré glaçar perquè està malalt(com petites lapes enganxades a les fulles) i ple de formigues (que es mengen les lapes) i vespes (que es mengen les formigues?).
Però quan arriba el moment, sempre me'n penedeixo dels meus pensaments sàdics, el salvo del fred i netejo les fulles a mà una a una.
El guarnin i en acabat fa patxoca i tot.
A casa, amb el Tió ben abrigat!
El nostre pessebre és per jugar. Les figuretes ens les va donar la Iaiato -del Pronto!- i són de resina, ben resistents. Enguany a l'insti, la meva amiga invisible es va manifestar amb un trosset d'arbre, una mica de suro, unes boletes vermelles, cintes ben maques.
El peque va fer la resta i va estar-s'hi una estona remenant.
El nostre pessebre resistent.
I amb aquesta decoració -no gaire currada ni elaborada- ja ha arribat la Nochebuena!
D'aquí res ens posarem ben guapos i anirem a casa dels meus pares.
Farem cagar el Tió, soparem coses bones i anirem després a casa dels meus tiets on hi seran tots els meus cosins.
Us desitjo una bona nit de Nadal!

dimecres, 3 de juliol del 2013

De vacances

Els finals de curs al juny sempre són atrafegats: darrers exàmens, avaluacions, reunions per finiquitar el curs...i el clàssic sopar de cloenda.
Després d'aquests dies d'horaris estranys, diumenge els meus sogres van emportar-se el peque cap a les terres de l'Ebre.

Cada vespre truquem. El peque no s'enyora gens! Ja me l'imagino sent el rei de la casa! Asilvestrant-se amb el seu cosí! Anant a la piscina, menjant gelats cada dia i mirant molta tele!

Ens han explicat que la primera nit va despertar-se a les 5 de la matinada, i es van llevar a les 6:30 amb el meu sogro. Però es va compensar amb una migdiada de dues hores.

El primer dia, quan li van dir de trucar-nos, va saltar: "Per què? No vull que vinguin!"
Jo tampoc m'anyorava de petita: marxava 15 dies amb els avis a la platja sense cap problema.

El balanç d'aquests dies de nòvios és bó.
D'una banda el avis han pogut gaudir del nét. De l'altra, nosaltres hem aprofitat per netejar a fons la casa, anar a l'Ikea i a les rebaixes, enganxar-nos a "Juego de Tronos"...

Encara no he acabat de relaxar-me: normalment ja em passa, trigo una mica. Primer m'entra la dèria de fer moltes coses, tot allò que deixàvem pendent per fer a les vacances. Després ja em deixo anar: sort que tinc dies per fer-ho!

Demà marxem nosaltres cap allà per estar amb la família. I el cert és que...tinc unes ganes d'abraçar-lo i menjar-me'l a petons!!!

dijous, 20 de desembre del 2012

El tió

El finde passat vem anar a buscar un tió (que cagués) a la muntanya. Perquè n'hi ha que van bé i n'hi ha que no, sabeu?

Em va fer molta gràcia tots junts anar amb la meva família a buscar-lo (erem 6 i el peque). Vem pujar en dos cotxes i la feina va ser nostra: no trobavem cap tronc que fes patxoca ( La moraleja del cas va ser que l'any que ve primer prepararem el terreny i després l'anirem a buscar - CaminemPlegats ho va fer molt bé!)

Al final, ens vem topar amb una soca prou maca. Vem provar a veure si cagava o no i va resultar que sí!! Va cagar llàpis de xocolata!! Així que cap a casa.

I ara el tenim ben abrigadet. Li posem mandarines i se les menja! I llavors anem a mullar el pal i piquem cantant la cançó (lo de mullar el pal ho té claríssim). I ha cagat monedes de xocolata i plastilina!


A veure el 24 què fa. Em sembla que tindrà cagarrines!



dijous, 15 de novembre del 2012

Que ja són 3!!

Divendres 9 de novembre el peque va fer 3 anys!!

A l'escola no volen que portem res de menjar.
Els fan una corona i el dia abans els donen una bossa per posar un objecte que sigui especial per ells i que hauran d'explicar a tota la classe (els fan protagonistes).

El peque té un nino preferit, el Guardiola (crec que això no ho explicat mai...), però no li feia gens de gràcia que els nens de la classe li toquessin. Així que va dubtar molt però finalment és va decidir i el va posar igualment a la bossa.

Quan el meu home el va anar a buscar a la tarda a 'escola, la mestra li va demanar "Com és diu el nino, Búbula?" (el peque no pronuncia bé el nom i no li van pas endevinar...).
Resulta que el peque no deia res -previsible- però quan li preguntaven sobre el nino sí que responia.
Així que la mestra -tot i no haver entès el nom- sabia que li havien regalat al nèixer i que quan dormia fora de casa també ens l'emportavem. Com m'agradaria haver-lo vist per un foradet!

Divendres mateix vem convidar tres amiguets a berenar coca a casa nostra. L'endemà vem celebrar-ho amb els meus sogres, cunyats (el meu fillol va nèixer el mateix dia que el meu fill però un any després!) i altres parents. I diumenge amb els de casa meva: la vedella i el pastís em va quedar boníssims!
Va ser un cap de setmana una mica golafre però tan de bó tot fóssin celebracions com aquestes!!!

(I de regals millor no parlar-ne...puc muntar un xiquiparc a la terrassa...)



dimarts, 25 de setembre del 2012

Entre B.l.a.n.e.s i C.a.d.a.q.u.é.s

Dissabte vem anar a dipositar les cendres de la Iaiato a C.a.d.a.q.u.é.s. Era una enamorada del mar i sobretot de la Costa Brava.

El viatge d'anada va estar salpicat per les 4 vomitades del peque (mai més li torno a donar un suc al cotxe, m'ha quedat clar) que semblava una font amb la facilitat que treia el líquid. Vem haver de comprar 2 samarretes perquè vam acabar els recanvis. A destacar el "Mama, dona'm la mà que et vomito" (Jo m'ho prenc en broma, li dono i no era broma).

Un cop allà, el peque, el meu nebodet, el meu cunyat i jo ens vem quedar a terra, tot passejant per la vora del mar.  A la barqueta, les cendres, els 3 nets, la seva filla i el seu gendre. El barquer va ser molt amable i fins i tot va portar una branqueta florida per llançar-la al mar. La van submergir on es fan les ofrenes a la verge del Carme, no gaire lluny de la costa.


Per sempre més la Iaiato estarà associada a un indret tan bonic com Cadaqués. Em sembla molt maco aquest punt final.

dimarts, 25 de maig del 2010

Despierta el tigre que hay en ti

Aquest finde hem tingut reunió familiar al poble dels parents del meu home.

Això significa compartir el cap de setmana amb un mínim de 10 persones desitjoses de mimar i jugar amb un peque de 6mesets, el primer des de fa 20 anys.

Jo intento controlar la lleona que porto dins i els deixo fer: viuen lluny i se'n moren de ganes d'amanyagar-lo.
Però no puc evitar controlar els seus moviments (amb el meu cadell) de reüll.

I el cert és que aprofito les tomes per estar-m'hi amb ell més estona i desconnectar de la família política.