De vacances

Els finals de curs al juny sempre són atrafegats: darrers exàmens, avaluacions, reunions per finiquitar el curs...i el clàssic sopar de cloenda.
Després d'aquests dies d'horaris estranys, diumenge els meus sogres van emportar-se el peque cap a les terres de l'Ebre.

Cada vespre truquem. El peque no s'enyora gens! Ja me l'imagino sent el rei de la casa! Asilvestrant-se amb el seu cosí! Anant a la piscina, menjant gelats cada dia i mirant molta tele!

Ens han explicat que la primera nit va despertar-se a les 5 de la matinada, i es van llevar a les 6:30 amb el meu sogro. Però es va compensar amb una migdiada de dues hores.

El primer dia, quan li van dir de trucar-nos, va saltar: "Per què? No vull que vinguin!"
Jo tampoc m'anyorava de petita: marxava 15 dies amb els avis a la platja sense cap problema.

El balanç d'aquests dies de nòvios és bó.
D'una banda el avis han pogut gaudir del nét. De l'altra, nosaltres hem aprofitat per netejar a fons la casa, anar a l'Ikea i a les rebaixes, enganxar-nos a "Juego de Tronos"...

Encara no he acabat de relaxar-me: normalment ja em passa, trigo una mica. Primer m'entra la dèria de fer moltes coses, tot allò que deixàvem pendent per fer a les vacances. Després ja em deixo anar: sort que tinc dies per fer-ho!

Demà marxem nosaltres cap allà per estar amb la família. I el cert és que...tinc unes ganes d'abraçar-lo i menjar-me'l a petons!!!