"I el germanet, per quan?".
Sovint em fan aquesta pregunta i normalment somric i dic alguna vaguetat del tipus "Sí, sí, aviat".
Els meus propers ja saben del nostre problema i amb ells no em fa res de parlar-hi. Però els coneguts o companys de feina...ja els hi explicaré si em ve bé.
La gent no és conscient de que hi ha parelles amb problemes de fertilitat. Som un percentatge petit (15-17%) però gens despreciable. I la pregunta no es fa de mala fe. Ja ho sé que el normal és poder posar fills al món i bastant fàcilment -per això nosaltres som aquí ara mateix- però resulta que nosaltres dos som "rarets".
Confesso haver sentit molts cops una punxada d'enveja a l'assabentar-me que fulanita o menganita estan o tornen a estar embarassades, sobretot si són de la meva edat. Clar, penso, el temps corre i si no s'afanyen no hi seran a temps.
Descartat tornar-me a posar en mans de metges, m'he de concentrar en el fill que sortosament tinc i en gaudir-lo al màxim.
Però no sé si mai perdré l'esperança de que ens toqui la loteria de la fertilitat...
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris neures. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris neures. Mostrar tots els missatges
diumenge, 17 de febrer del 2013
dissabte, 26 de gener del 2013
Amics bessonets en camí
Una de les parelles de la colla també té problemes d'esterilitat i també va tenir una filla amb FIV que es porta 1 mes i 20 dies amb el meu peque.
Ara ho han tornat a intentar i han tingut èxit: s'han enganxat els dos embrions introduïts.
Abans de fer la primera eco, feiem conya sobre si serien família nombrosa i ells no ho veien gens clar. "No cabrem ni al cotxe!".
Però des de la nostra perspectiva, jo els hi deia: "I si haguéssiu de triar entre 0 o 2?".
Estic contenta per ells: se'ls hi girarà feina però també moltes rialles!
Jo tinc bastant assimilat que el meu fill serà únic. Ho hem intentat dues vegades més a la clínica i portem tres anys sense prendre precaucions. Res.
Per això no hi ha dia que no em meravelli de la sort que vem tenir a la primera.
Ara ho han tornat a intentar i han tingut èxit: s'han enganxat els dos embrions introduïts.
Abans de fer la primera eco, feiem conya sobre si serien família nombrosa i ells no ho veien gens clar. "No cabrem ni al cotxe!".
Però des de la nostra perspectiva, jo els hi deia: "I si haguéssiu de triar entre 0 o 2?".
Estic contenta per ells: se'ls hi girarà feina però també moltes rialles!
Jo tinc bastant assimilat que el meu fill serà únic. Ho hem intentat dues vegades més a la clínica i portem tres anys sense prendre precaucions. Res.
Per això no hi ha dia que no em meravelli de la sort que vem tenir a la primera.
divendres, 24 d’agost del 2012
The number obsession
Tinc un peque amb fixacions.
Quan anem pel carrer podem tenir converses del tipus "Mama, on és el 12?" perquè resulta que no hi és (he de fer un post de les preguntes que no tenen resposta fàcil).
Li encanta recitar els números:1,2,3,4,... Ja arriba fins el 29 i després torna a ser vint o vint-i-deu! A l'hora de comptar ja no ho té tan clar: si hi ha molts elements no segueix cap ordre i li li surten quantitats diferents cada vegada.

Ens demana que li escrivim números. Li encanta el puzzle de la jirafa que per una banda té números i per l'altra lletres. Per Nadal ma mare li va regalar un joc semblant a aquest i es passa estones jugant amb les targetes. Li encanta pitjar tecles de la calculadora i marcar números de telèfon!
Per no parlar dels rellotges!! No li passen pas per alt arreu on anem! I t'ho fa saber, ufanós, que acaba de veure que són les 12 i 6!! (I com li fas entendre que en realitat són les 12 i 30?).
I no, jo no l'he forçat. Bueno, és veritat que li vaig fer el joc aquest i potser em deu haver vist fent números per casa (tot i que darrerament estic més per d'altres coses!).
Potser és innat.(?)
Segurament deu tenir a veure amb el fet que als nens els agradin les coses segures.
I què hi ha més segur i cert que la successió dels números naturals??
- Ha tingut la seva época amb les marques de cotxe.
- Des de ben petit que sent un plaer inexplicable en "tancar portes". No importa quina: les de casa, les dels armaris, les del cotxe, la de ferro forjat del parc, la de la fruiteria que tenen falcada...Ell veu una porta oberta i vol tancar-la. El meu sogro diu que serà porter de discoteca!
- També vem tenir una temporada que les claus el tornaven boig. Sobretot les claus del Micra. Era entrar el meu home per la porta i corria a trobar-lo perquè li donés les claus. Ni hola li deia! (Perquè vol les claus que tenen el clauer de la marca Nissan i no les meves que tenen un mussol). I encara ara les demana per jugar però de tant en tant.
Quan anem pel carrer podem tenir converses del tipus "Mama, on és el 12?" perquè resulta que no hi és (he de fer un post de les preguntes que no tenen resposta fàcil).
Li encanta recitar els números:1,2,3,4,... Ja arriba fins el 29 i després torna a ser vint o vint-i-deu! A l'hora de comptar ja no ho té tan clar: si hi ha molts elements no segueix cap ordre i li li surten quantitats diferents cada vegada.
Ens demana que li escrivim números. Li encanta el puzzle de la jirafa que per una banda té números i per l'altra lletres. Per Nadal ma mare li va regalar un joc semblant a aquest i es passa estones jugant amb les targetes. Li encanta pitjar tecles de la calculadora i marcar números de telèfon!
Per no parlar dels rellotges!! No li passen pas per alt arreu on anem! I t'ho fa saber, ufanós, que acaba de veure que són les 12 i 6!! (I com li fas entendre que en realitat són les 12 i 30?).
I no, jo no l'he forçat. Bueno, és veritat que li vaig fer el joc aquest i potser em deu haver vist fent números per casa (tot i que darrerament estic més per d'altres coses!).
Potser és innat.(?)
Segurament deu tenir a veure amb el fet que als nens els agradin les coses segures.
I què hi ha més segur i cert que la successió dels números naturals??
divendres, 9 de juliol del 2010
De calors i altres neures
Ni el peque ni la mamma portem gaire bé aquestes calors.
Potser ha estat que (com de costum) tot ha coincidit en els mateixos dies: calor, un curs meu, un campionat del papa, les dents, posar-lo a la seva habitació, les meves hormones,...
El cert és que portem uns dies força tontos i neguitosos (el nen, la mamma).Tota la casa a les fosques, pràcticament en pilotes. No estem bé enlloc, anem del llit al sofà, a l'estora de jocs, rondina a tot arreu i jo cada cop més nerviosa...
Avui li he dit a la meva mare que el vingui a cuidar i jo m'escaparé a nadar.
No sé si serà la calor o que el peque s'està convertint en un petit bitxito...
I això que m'estic llegint un llibre sobre l'optimisme!
Potser ha estat que (com de costum) tot ha coincidit en els mateixos dies: calor, un curs meu, un campionat del papa, les dents, posar-lo a la seva habitació, les meves hormones,...
El cert és que portem uns dies força tontos i neguitosos (el nen, la mamma).Tota la casa a les fosques, pràcticament en pilotes. No estem bé enlloc, anem del llit al sofà, a l'estora de jocs, rondina a tot arreu i jo cada cop més nerviosa...
Avui li he dit a la meva mare que el vingui a cuidar i jo m'escaparé a nadar.
No sé si serà la calor o que el peque s'està convertint en un petit bitxito...
I això que m'estic llegint un llibre sobre l'optimisme!
dijous, 1 d’octubre del 2009
Serà Cesària?
En una de les visites al Dr. Gar cia, li vaig dir que no volia una cesàrea i em va contestar que ell tampoc.
Dies més tard, vaig saber que una de les companyes del centre on faig aquagym també la portava el mateix metge. Ella anava més avançada que jo i a la darrera visita li havien vist dues voltes de cordó al coll del seu nen. El Dr la volia tornar a veure però la va prevenir que si seguia igual li programaria una cesària per evitar malestar fetal. El següent dilluns ja no va apareixer pel centre: cesàrea al canto pel mateix dia.
La llevadora ens va preguntar:
"Hi ha algú més que vagi amb aquest Dr?"
"Jo!"
"Doncs no et deixarà parir!"
Em vaig quedar desconcertada...
Després de dutxar-nos, sempre fem una xerradeta amb ella mentre ens posem les sabates i llavors vaig aprofitar per demanar-li què havia volgut dir.
Ens va explicar que per privat era molt fàcil que et fessin una cesàrea i que darrerament el percentatge havia pujat escandalosament. "Els metges cobren més i pleguen abans".
Em fa ràbia que em "rajin" per motius aliens a la salut del nadó o de la mare! Si m'han de deixar 12 hores parint doncs que m'hi deixin, si el nen va fent i jo també....
En fi, que hi parlaré a la propera visita (divendres) però clar, com li he de dir a un metge com ha de fer la seva feina....????
Buff
Dies més tard, vaig saber que una de les companyes del centre on faig aquagym també la portava el mateix metge. Ella anava més avançada que jo i a la darrera visita li havien vist dues voltes de cordó al coll del seu nen. El Dr la volia tornar a veure però la va prevenir que si seguia igual li programaria una cesària per evitar malestar fetal. El següent dilluns ja no va apareixer pel centre: cesàrea al canto pel mateix dia.
La llevadora ens va preguntar:
"Hi ha algú més que vagi amb aquest Dr?"
"Jo!"
"Doncs no et deixarà parir!"
Em vaig quedar desconcertada...
Després de dutxar-nos, sempre fem una xerradeta amb ella mentre ens posem les sabates i llavors vaig aprofitar per demanar-li què havia volgut dir.
Ens va explicar que per privat era molt fàcil que et fessin una cesàrea i que darrerament el percentatge havia pujat escandalosament. "Els metges cobren més i pleguen abans".
Em fa ràbia que em "rajin" per motius aliens a la salut del nadó o de la mare! Si m'han de deixar 12 hores parint doncs que m'hi deixin, si el nen va fent i jo també....
En fi, que hi parlaré a la propera visita (divendres) però clar, com li he de dir a un metge com ha de fer la seva feina....????
Buff
dissabte, 7 de febrer del 2009
Depre
Avui m'ha baixat l'ànim perquè torno a estar malalta.
Això em passa per fer-me la valenta, per no curar-me el primer refredat i no deixar d'anar a treballar.
Fa 15 dies vaig agafar un refredat de mocs que no feiem més que anar-me al coll i provocar-me tos i tenia la veu com els galls del Guardiola. Fins i tot al claustre de professors em va donar un (memorable) atac de tos. Però em sabia greu deixar la feina.
El finde passat vaig anar a la farmàcia i em van donar un tractament de xoc que va acabar amb els mocs. Però des d'ahir torno a tenir algun moc i el que és pitjor, un mal de cap i d'ossos típic del grip, amb calfreds i tot.
I resulta que si agafo febre el Dr. ha dit que se suspen el cicle.
I he sentit molta ràbia i impotència perquè tret de paracetamol, d'infusions i caldets no puc fer res per treure'm aquesta merda de sobre.
I sé que és per no haver-me cuidat en el seu moment....I em fa ràbia ser així!
He d'engegar a la merda les coses secundàries i no obserssionar-me tant amb la feina i amb els p**** crios. Estic enfadada amb mi mateixa.
He de canviar però ha de ser un canvi immediat...
Per tot això i d'altres pors vàries (que ara per ara no està al meu abast resoldre) he deixat ben molla l'espatlla del meu home.
A veure si deixant-ho per escrit m'ho crec i em concentro en el que toca: recuperar-me i embarassar-me.
Ale, me'n vaig a berenar una miqueta.
Això em passa per fer-me la valenta, per no curar-me el primer refredat i no deixar d'anar a treballar.
Fa 15 dies vaig agafar un refredat de mocs que no feiem més que anar-me al coll i provocar-me tos i tenia la veu com els galls del Guardiola. Fins i tot al claustre de professors em va donar un (memorable) atac de tos. Però em sabia greu deixar la feina.
El finde passat vaig anar a la farmàcia i em van donar un tractament de xoc que va acabar amb els mocs. Però des d'ahir torno a tenir algun moc i el que és pitjor, un mal de cap i d'ossos típic del grip, amb calfreds i tot.
I resulta que si agafo febre el Dr. ha dit que se suspen el cicle.
I he sentit molta ràbia i impotència perquè tret de paracetamol, d'infusions i caldets no puc fer res per treure'm aquesta merda de sobre.
I sé que és per no haver-me cuidat en el seu moment....I em fa ràbia ser així!
He d'engegar a la merda les coses secundàries i no obserssionar-me tant amb la feina i amb els p**** crios. Estic enfadada amb mi mateixa.
He de canviar però ha de ser un canvi immediat...
Per tot això i d'altres pors vàries (que ara per ara no està al meu abast resoldre) he deixat ben molla l'espatlla del meu home.
A veure si deixant-ho per escrit m'ho crec i em concentro en el que toca: recuperar-me i embarassar-me.
Ale, me'n vaig a berenar una miqueta.
dissabte, 17 de gener del 2009
El principi d'incertesa
He de ser conscient del moment que viurem: m'esperen uns dos mesos d'incerteses.
No puc esperonar als meus òvuls.
No puc animar els seus espermatozoides.
No puc fer infalibles als metges o les biòlogues.
No puc fer que es fecundin tots els ouets.
No puc obligar a l'embrió que s'aguanti dins meu.
Només puc esperar amb el millor ànim possible.
I ja m'està costant...
No puc esperonar als meus òvuls.
No puc animar els seus espermatozoides.
No puc fer infalibles als metges o les biòlogues.
No puc fer que es fecundin tots els ouets.
No puc obligar a l'embrió que s'aguanti dins meu.
Només puc esperar amb el millor ànim possible.
I ja m'està costant...
dissabte, 6 de setembre del 2008
Cap a la FIV
L'administrativa ens va donar el consentiment FIV perquè ens el llegíssim. Després ens va explicar el pressupost (uns 4800 euros, però em fa l'efecte que falten moooltes coses).
Al sortir, com el meu home estava raret, jo li donava ànims i li feia bromes.
Però en el fons estava cagada (i encara ho estic una mica).
Perquè una cosa és que et facin una inseminació (ie, un "xeringaso", com diu la Marta) i l'altra que t'hagin de xuclar òvuls i després col·locar-te'ls a dins.
També em fa una mica de por el tractament, per com em posaré amb les hormones, i haver-me de punxar...
Crec que només necessito temps per pair-ho.
Sempre he estat valenta, ara no em puc acollonir.
Si és el que hi ha, haurà de servir.
Al sortir, com el meu home estava raret, jo li donava ànims i li feia bromes.
Però en el fons estava cagada (i encara ho estic una mica).
Perquè una cosa és que et facin una inseminació (ie, un "xeringaso", com diu la Marta) i l'altra que t'hagin de xuclar òvuls i després col·locar-te'ls a dins.
També em fa una mica de por el tractament, per com em posaré amb les hormones, i haver-me de punxar...
Crec que només necessito temps per pair-ho.
Sempre he estat valenta, ara no em puc acollonir.
Si és el que hi ha, haurà de servir.
divendres, 8 d’agost del 2008
Konrad
L'altre dia mentre passejàvem tot fent teràpia pel parc de l'Ag u lla amb la Marta, ella va fer un comentari del tipus " Estaria bé poder anar al super i agafar un nen dels prestatges com qui agafa una bossa de patates".Llavors em vaig enrecordar d'aquest llibre que em van fer llegir a 6è o 7è:
Konrad o el niño que salió de una lata de conservas.
Què curiós que desprès de tants anys em vinguès al cap! Recordo que vaig tenir certs prejudicis al començar a llegir-lo (semblava infantil!) però després em va agradar.Ara em toca pensar que estaria bé que a les parelles amb problemes de nens els arribés per sorpresa una llauna de conserva amb un nen, tot preparat per estimar...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)