Pàgines

diumenge, 17 de febrer de 2013

La pregunta incómoda

"I el germanet, per quan?".
Sovint em fan aquesta pregunta i normalment somric i dic alguna vaguetat del tipus "Sí, sí, aviat".
Els meus propers ja saben del nostre problema i amb ells no em fa res de parlar-hi. Però els coneguts o companys de feina...ja els hi explicaré si em ve bé.
 
La gent no és conscient de que hi ha parelles amb problemes de fertilitat. Som un percentatge petit (15-17%) però gens despreciable. I la pregunta no es fa de mala fe. Ja ho sé que el normal és poder posar fills al món i bastant fàcilment -per això nosaltres som aquí ara mateix- però resulta que nosaltres dos som "rarets".

Confesso haver sentit molts cops una punxada d'enveja a l'assabentar-me que fulanita o menganita estan o tornen a estar embarassades, sobretot si són de la meva edat. Clar, penso, el temps corre i si no s'afanyen no hi seran a temps.

Descartat tornar-me a posar en mans de metges, m'he de concentrar en el fill que sortosament tinc i en gaudir-lo al màxim.

Però no sé si mai perdré l'esperança de que ens toqui la loteria de la fertilitat...



7 comentaris:

Mirashka ha dit...

Si noia, és un rollo... a mi des que vaig passar pel procés que no se m'acudeix dir mai res a ningú. Ànims!

anna ha dit...

Jo mai no pregunto aquestes coses, a no sé que sàpiga ben bé quina història hi ha al darrera...vaja, la gent no pensa gaire abans de parlar, em sembla.

Anònim ha dit...

Ai noia que també estic en el teu mateix problema que tu.... tot i que podriem tornar intentar perque en tenim uns quants de ben guardats. Només la gent més propera a mi sap pel que vaig passar durant un embaràs dur i un part que no cal recordar..... Ho tenim ben clar que som una familia de tres, però ara em trobo a dones que em diuen que com puc ser tant agoista per no donar-li un germanet .... Si sapiguèssin.... Anims per tots els comentaris que ens esperen ... Marta

Esther ha dit...

La gent seeeeeeempre fa comentaris per tot. Jo no he tingut problemes per quedar-me embarassada. De fet ja saps que n'he tingut dos però dos nens i això deu ser una desgràcia perquè sempre hi ha qui em diu que si no m'animo a buscar la nena...

Per quan el segon? I tu quan t'animes a casar-te? I tu encara no tens parella? I per quan la nena? Etc.

Anònim ha dit...

Una amiga meva va trigar molts anys a tenir el seu primer fill, després de passar per molts tractaments. I quan menys s'ho esperava... patapam, es va quedar embarassada pel mètode "tradicional" del segon. No s'ho podia creure!!! Jo crec que un cop n'has tingut un, tot l'engranatge reproductor es posa en marxa... mai se sap!

MamaModerna ha dit...

Les preguntes estan i sempre estaran. Crec que ens em de protegir nosaltres i aprendre a que els comentaris de la gent n ens afectin, aixi serem mes feliços.

conxi ha dit...

Anònim, també conec un parell de casos d'aquests però el nostre és diferent i més complicat...

MamaM, crec que amb l'edat he guanyat una mica en això de la indiferència però hi ha vegades que...