Pàgines

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris claus. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris claus. Mostrar tots els missatges

divendres, 24 d’agost del 2012

The number obsession

Tinc un peque amb fixacions.
  • Des de ben petit que sent un plaer inexplicable en "tancar portes". No importa quina: les de casa, les dels armaris, les del cotxe, la de ferro forjat del parc, la de la fruiteria que tenen falcada...Ell veu una porta oberta i  vol tancar-la. El meu sogro diu que serà porter de discoteca!
  • També vem tenir una temporada que les claus el tornaven boig. Sobretot les claus del Micra. Era entrar el meu home per la porta i corria a trobar-lo perquè li donés les claus. Ni hola li deia! (Perquè vol les claus que tenen el clauer de la marca Nissan i no les meves que tenen un mussol). I encara ara les demana per jugar però de tant en tant.
Ara la seva principal dèria són el números. I com que n'hi han pocs al nostre voltant! A les matrícules, al pàrking, als llibres/diaris, als canals de la tele, als preus,...festival numèric!

Quan anem pel carrer podem tenir converses del tipus "Mama, on és el 12?" perquè resulta que no hi és (he de fer un post de les preguntes que no tenen resposta fàcil).

Li encanta recitar els números:1,2,3,4,... Ja arriba fins el 29 i després torna a ser vint o vint-i-deu! A l'hora de comptar ja no ho té tan clar: si hi ha molts elements no segueix cap ordre i li li surten quantitats diferents cada vegada.

Ens demana que li escrivim números. Li encanta el puzzle de la jirafa que per una banda té números i per l'altra lletres. Per Nadal ma mare li va regalar un joc semblant a aquest i es passa estones jugant  amb les targetes. Li encanta pitjar tecles de la calculadora i marcar números de telèfon!

Per no parlar dels rellotges!! No li passen pas per alt arreu on anem! I t'ho fa saber, ufanós, que acaba de veure que són les 12 i 6!! (I com li fas entendre que en realitat són les 12 i 30?).

I no, jo  no l'he forçat. Bueno, és veritat que li vaig fer el joc aquest i potser em deu haver vist fent números per casa (tot i que darrerament estic més per d'altres coses!).
Potser és innat.(?)
Segurament deu tenir a veure amb el fet que als nens els agradin les coses segures.
 I què hi ha més segur i cert que la successió dels números naturals??



dilluns, 16 de gener del 2012

Consell

Les claus del cotxe han estat i encara són una de les joguines preferides del meu peque. Ens les demana i s'ho passa bomba intentant obrir tot el que li sembla (joguines, portes, cavitats vàries...)

Però el meu consell és que no li deixeu MAI les claus del cotxe  a un nen quan estigui a la cadireta del cotxe! Ja ho sé, és de calaix però ho vaig fer.

Sort que era al pàrking de casa. Mentre descarregava les dos-centes llibretes que portava per corregir no se'm va ocòrrer altre cosa que deixar-li les claus.
Just tanco la porta per anar-lo a treure per l'altre costat que sento un "Clec" que em fa exclamar "M * * * *!".
"Carinyo, torna a apretar el botó, obre el cotxe, guapo!". Al començament, ell s'ho prenia com un joc i m'ensenyava les claus i tornava a tancar el cotxe. Quan va passar una estona i jo ja em vaig posar nerviosa, li cridava directament "Apreta el botó de baix! Apreta!". Ell ja no reia i amb cara de circumstàncies m'apropava les claus al vidre de la finestra perquè les agafés.  Quan li van caure a terra, vaig deixar el nen sol  i vaig pujar a avisar la veïna  "Truca als meus pares que em portin les claus de casa meva al pàrking!!!" (Perquè la menda-lerenda tenia el mòbil mort (...de feia dues setmanes...)).
I aquí va estar tot perquè el meu pare va arribar "raudo i veloz" i vam treure el peque del cotxe en un plis-plas.

Dies després, el nen encara se'n recorda i però de ben segur que a mi no se m'oblidarà mai més!