L'administrativa ens va donar el consentiment FIV perquè ens el llegíssim. Després ens va explicar el pressupost (uns 4800 euros, però em fa l'efecte que falten moooltes coses).
Al sortir, com el meu home estava raret, jo li donava ànims i li feia bromes.
Però en el fons estava cagada (i encara ho estic una mica).
Perquè una cosa és que et facin una inseminació (ie, un "xeringaso", com diu la Marta) i l'altra que t'hagin de xuclar òvuls i després col·locar-te'ls a dins.
També em fa una mica de por el tractament, per com em posaré amb les hormones, i haver-me de punxar...
Crec que només necessito temps per pair-ho.
Sempre he estat valenta, ara no em puc acollonir.
Si és el que hi ha, haurà de servir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada