He de ser conscient del moment que viurem: m'esperen uns dos mesos d'incerteses.
No puc esperonar als meus òvuls.
No puc animar els seus espermatozoides.
No puc fer infalibles als metges o les biòlogues.
No puc fer que es fecundin tots els ouets.
No puc obligar a l'embrió que s'aguanti dins meu.
Només puc esperar amb el millor ànim possible.
I ja m'està costant...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada