Dilluns van operar de fimosi al peque. Ara fa 24 hores que som a casa i no m'esperava pas que estigues tan panxo: cantant i jugant pel menjador, content de la vida!
No vaig anar a treballar. Quan ens vem despertar em va demanar d'anar al col·le. "Carinyet, avui t'arreglen la pixurrina!". Havia d'estar en dejú a partir de les 10 i ni aigua a partir de les 13. Com que és tan frugal no va haver-hi cap problema amb el tema: vem fer passar el matí plàcidament, vem sortir als gronxadors al migdia, el vem banyar mentre feia el dinar i va mirar el Mic mentre nosaltres menjavem a la cuina.
A les 14 ingressavem i de camí se'ns va adormir. Va estar una horeta clapant al llit de la clínica, nosaltres esperant a que passés l'estona. A les 17:15 ens van dir de baixar a quiròfan. Era dia de fimosis i hi havia un nen berrejant com un desesperat. El peque estava tranquil, bem abraçat a mi. El vaig entregar (dissimulant la meva inquietud) a un infermer simpàtic, la seva cara era de no saber què passava però confiat, ens deia adeu.
Se'ns va fer llarga l'espera a l'habitació. Finalment van trucar a les 17:45 perquè baixessim, que ja estava operat. En arribar, ell ens mirava desde la camilla, somnolent. Li van dibuixar un globus vermell i al cap d'un ratet ens van deixar pujar.
Fins les 19 va estar una mica neguitós: es volia treure la via, volia prendre's un suc, ara a la falda de la mama, ara grinyolant... Amb l'arribada del sopar vem aconseguir que fes pipi i el va fer tranquil·lament, sense mostres de dolor. La infermera ens va ensenyar què s'havia de fer després de cada cop que orinés: baixar la pell del glande, posar-hi un gel urològic i tornar a pujar-li la pelleta.
L'anècdota del moment va ser que al meu home (que és aprehensiu per coses d'aquestes) li va fer angúnia i es va refugiar al WC per no caure tot llarg a terra. La infermera el va veure quan sortia i va cridar a dues infermeres més, que el van estirar al llit de l'acompanyant. El meu home estava tan blanc com avergonyit! Mentrestant, el peque content com un gínjol, devorava la sopa i les salsitxes amb patates...
La nostra intenció era passar la nit allà però al nen se'l veia tan normal, sense cap patiment quan li curava la ferida, que decidim marxar cap a casa. Si té dolor li podem donar Dalsy.
Però no ha calgut: ha descansat molt bé. Algun cop ha grinyolat però sembla que pel somni.
Durant tot el dia d'avui ha seguit fent pipi sense problemes i només s'exclama quan el curo, cada cop menys. Només s'ha fet mal un cop baixant d'una cadira, fent cara de dolor, queixant-se i tocant-se l'entrecuix. Però hores després ha pujat a la moto sense adonar-se'n.
El què em deixa més tranquil·la és que està de bon humor: tot el dia corrent i cantant, xerrant pels descosits. Creo els dits perquè em sembla que ha passat el pitjor d'aquest capítol i resulta que ja està circum cidit i que sa mare ha patit més que no pas ell!!
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris clínica. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris clínica. Mostrar tots els missatges
dimarts, 2 d’octubre del 2012
divendres, 21 de setembre del 2012
De Fimosi i rodalies
Ahir vem anar al cirugià i ens va confirmar l'opinió del pediatra: s'ha d'operar. El té molt tancat i a la llarga li pot provocar infeccions. També pot ser que tingui molèsties a l'hora de fer pipi i per això mai vol fer-ne (?).
Anàvem conscienciats i li vem dir que endavant. Ja tenim hora: dilluns 1 d'octubre. Altre cop he de dir que la Mútua ens funciona (suposo que confirmaran la petició).
He d'assimilar un parell de coses:
Primera, li han de posar anestèsia. "Però no és un senzill tallet? L'heu d'anestesiar?" "Serà una anestèsia superficial i després aplicarem anestèsia local". Això no m'ho esperava, potser és que sento anestèsia i ja em poso tensa. Així que dijous vinent tenim anàlisi de sang (com anirà la punxada?) i visita amb l'anestesista.
Segona, li posaran de 7 a 8 punts (però si la seva pixurrina és superpetita!!) i després de l'operació tindrà dolor. M'he de mentalitzar que el veuré patir.
Ens han dit que podrem marxar a casa o bé quedar-nos a veure com passa la nit. Potser estarem més tranquils a l'hospital encara que nosaltres no dormim...
He comés l'error de buscar per internet i he llegit que la recuperació pot durar ben bé 15 dies...Paciència i a posar bona cara! Potser que li vagi a buscar un Lego ben xulo per distreu-re'l...(Continuarà)
Anàvem conscienciats i li vem dir que endavant. Ja tenim hora: dilluns 1 d'octubre. Altre cop he de dir que la Mútua ens funciona (suposo que confirmaran la petició).
He d'assimilar un parell de coses:
Primera, li han de posar anestèsia. "Però no és un senzill tallet? L'heu d'anestesiar?" "Serà una anestèsia superficial i després aplicarem anestèsia local". Això no m'ho esperava, potser és que sento anestèsia i ja em poso tensa. Així que dijous vinent tenim anàlisi de sang (com anirà la punxada?) i visita amb l'anestesista.
Segona, li posaran de 7 a 8 punts (però si la seva pixurrina és superpetita!!) i després de l'operació tindrà dolor. M'he de mentalitzar que el veuré patir.
Ens han dit que podrem marxar a casa o bé quedar-nos a veure com passa la nit. Potser estarem més tranquils a l'hospital encara que nosaltres no dormim...
He comés l'error de buscar per internet i he llegit que la recuperació pot durar ben bé 15 dies...Paciència i a posar bona cara! Potser que li vagi a buscar un Lego ben xulo per distreu-re'l...(Continuarà)
dissabte, 4 d’agost del 2012
Prova de la Lactosa
Dimarts ven anar a la clínica a fer-li la prova de la lactosa, per descartar que en sigui al·lèrgic. (Continua d'aquest post)
La prova consisteix en beure un preparat de lactosa i anar bufant cada mitja hora.
El peque anava en dejú així que es va beure el got "d'aigua" sense problemes.
Però a l'hora d'omplir una bosseta a bufades...no hi va haver manera. Ell bufava quatre o cinc cops i ja es cansava. Deia "Jastà" i s'intentava treure la mascareta. Aleshores, molt a pesar meu, l'empresonavem de mans i peus i es posava a plorar, pobret. I llavors la bossa s'omplia en un moment amb els seus brams interminables.
Després de 5 hores allà, entrant i sortint, intentant bufar i acabant plorant, el veredicte va ser negatiu. Una cosa menys en què pensar!
Aquestes vacances portem dies de tot amb el menjar. Hi ha àpats que s'ho acaba tot i d'altres que marraneja i et desespera. Però s'ha engreixat, ha crescut i se'l veu content. Així que suposo que tout va bien!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)