"Parlo en anglès!"

Dinàvem arròs a la cubana, que li encanta al peque.
"Mama, mama està bueníssimo, bu-e-níii-simo. Mira mama, parlo en anglès!"

Qué bó! Ell sap que no és català i com que fa anglès a l'escola...doncs deu ser anglès!!
A casa dels meus pares parlem català-castellà indistintament. Al peque li parlem en català però ell sent converses en castellà i les entèn, és clar. Al cole hi ha molts nens castellano-parlants, ja era així quan jo era petita i ara són els seus fills!

La meva relació amb l'anglès és atípica.
A instàncies del meu avi que vaig començar a anar a classes d'anglès extraescolars quan tenia 9 anys. (Incís: a l'escola feiem francès i llavors ja era una raresa, però gràcies a això i que m'encanten els idiomes, ara em defenso en les dues llengües! Sóc afortunada!)
El meu home també havia anat a una acadèmia de petit i també parla prou bé l'anglès (a més és filòleg i estima les llengües!).

Per això, tots dos tenim el First Certificate (caducat!), jo el 4rt i ell el 5è de l'EOI.

Ell té claríssim que el peque quan creixi anirà a extraescolars d'anglès. Jo penso que malament no li anirà. Però ja se sap que si no utilitzes un idioma inevitablement es rovella i s'oblida.
O sigui que ja podem anar estalviant per portar-lo a l'estranger i que visqui les seves aventures "in english".