Pàgines

dimecres, 25 de juny de 2014

Passen més coses

Aquest estiu es presenta incert: un altre cop, la vida ens colpeja.

Fa cosa d'una setmana que sabem que el meu home té un tumor.
S'ha de treure i després segurament li hauran de fer quimio.
El percentatge de supervivència a 5 anys és del 90%.

Acabem el cole i l'1 de juliol, primer dia de les desitjades vacances, tenim el preoperatori.
Ens diuen que hem entrat al circuit ràpid i que abans del 15 ja estarà operat.

Ell va estar tocat.
Jo no podia assimilar-ho.
Ara que han passat uns dies i sabem el calendari, ens aferrem a la propera visita.
Ell diu que mentalment ja està operat, que tot anirà bé. Jo li dono ànims però estic una mica estabornida i molt espantada.

5 comentaris:

Rach ha dit...

Ostres! que tot us vagi molt bé. Molts ànims

onavis ha dit...

M'he quedat parada! Molts ànims u una abraçada ben forta. Segur que tot anirà molt bé!

cira ha dit...

Es normal que estiguis espantada, però segur que tot anirà bé. Una abraçada.

Esther ha dit...

Ostres Conxi, quin greu! Molts ànims i tot la meva energia positiva. Una abraçada.

Ester Ramon ha dit...

Conxi, acabo de llegar-te. Espero que tot hagi anat bé. Molts ànims família!!