Aquest estiu es presenta incert: un altre cop, la vida ens colpeja.
Fa cosa d'una setmana que sabem que el meu home té un tumor.
S'ha de treure i després segurament li hauran de fer quimio.
El percentatge de supervivència a 5 anys és del 90%.
Acabem el cole i l'1 de juliol, primer dia de les desitjades vacances, tenim el preoperatori.
Ens diuen que hem entrat al circuit ràpid i que abans del 15 ja estarà operat.
Ell va estar tocat.
Jo no podia assimilar-ho.
Ara que han passat uns dies i sabem el calendari, ens aferrem a la propera visita.
Ell diu que mentalment ja està operat, que tot anirà bé. Jo li dono ànims però estic una mica estabornida i molt espantada.
5 comentaris:
Ostres! que tot us vagi molt bé. Molts ànims
M'he quedat parada! Molts ànims u una abraçada ben forta. Segur que tot anirà molt bé!
Es normal que estiguis espantada, però segur que tot anirà bé. Una abraçada.
Ostres Conxi, quin greu! Molts ànims i tot la meva energia positiva. Una abraçada.
Conxi, acabo de llegar-te. Espero que tot hagi anat bé. Molts ànims família!!
Publica un comentari a l'entrada