Pàgines

dissabte, 19 de juliol de 2008

El Dr. G


La meva família mai ha estat dins de cap mútua i s'ha servit amb més o menys fortuna de la Seguretat Social. Però al dentista, a l'oculista i al ginecòleg sempre hi han anat pagant (uns amb més motiu i ganes que d'altres)


Així que quan vaig tenir parella, ma mare em va encaminar cap al Dr. G a r c i a, que no era el seu ginecòleg però sí del seu equip. No tinc experiència en ginecòlegs però aquest és molt tendre i cuidadós, parlant i en les exploracions.

El primer cop que em va fer una ecografia ja em va dir que tenia els ovaris "peluts" (fins i tot allà m'arriben els pèls!) que volia dir que són poliquístics.

També em deia que m'esperés fins als 30 per buscar nens. I en això, ell i jo estavem ben d'acord (i el meu home s'havia d'aguantar).

En vaig fer 30 i el doctor va canviar el discurs.
Va començar a dir que no ho deixés estar, que haviem de fer "sin prisa pero sin pausa".

Com res de res ni prenent Omifin, em va recomanar de fer una anàlisis de sang, una histerosalpingografia i seminograma per ell.
I aquí vaig decidir demanar una segona opinió, jugar a dues bandes.