Com sembla que la cosa va per llarg, el ginecòleg em va aconsellar que em fes d'una mútua, i la que més recomanava era l'Aliança.
Vem anar a informar-nos, ens ho vem rumiar i ja està fet: ja formo part de l'àmplia xarxa de sanitat privada d'aquest país. I per uns 50 Euros/mes - m'ho prenc com un rebut més del manteniment de la comunitat...)
Vull ser optimista i pensar que d'aquesta manera em pagaré poc a poc totes les despeses de l'embaràs. He de ser positiva, visualitzar la panxeta, després la panxota, i desprès un bebé als meus braços. I creure-m'ho i viure el sentiment com si fos real. I aleshores, si és veritat el que posa al llibre que m'estic llegint, aprovarem les oposicions a pares i tindrem un bebé.
Vinga va, faré l'esforç que per intentar-ho no es perd res!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada