Després de cosir-me (i fer-me un brodat, segons fonts consultades) amb el nen a sobre, pugem cap a l'habitació, molt cofois!
És tan petit...! I té uns ullassos ben oberts. No em canso de fer-li petons.
De seguida li ofereixo el pit i li surt l'instint, busca i intenta xuclar el mugró. La cosa pinta bé per la lactància materna però n'haurem d'aprendre els dos!
Arriba ma mare i ma germana, que ha vingut expressament de Lleida per conèixer el seu nebot.
Més tard arriba tota la tropa de Bcn. Tothom diu que és molt guapo i els donem la raó.
El bebé passa la nit dormint plàcidament mentre sentim la nostra veïneta plorar com una desesperada. Jo no dormo gaire, l'adrenalina i els nervis em fan estar pendent del peque.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada