Pàgines

divendres, 29 de març de 2013

Rebossats en terra

El peque és una mica finolis en temes d'embrutar-se.
Molts dies no hauria pas de canviar-lo de roba perquè no s'embruta. Esquiva bassals, fa servir els coberts, s'espolsa les mans a la mínima engruna del que sigui que hi tingui...
El meu nebot és tot el contrari: sempre va fet un guarrete (això mereixeria un altre post que mai em decideixo a escriure).

Després d'uns quants dies junts, m'encanta veure com el meu fill s'asilvestra (i el meu nebot posa una mica de seny, més que res perquè es un any més petit).

Ahir van ser glorioses les tres hores que els dos cosins van estar jugant amb terra i pedres (i dues gosses). Quan vem arribar al mas, el peque no s'atrevia a pujar la muntanya de grava i menys baixar als forats de terra. Un estona més tard, ja pujava la muntanya amb un carretó del cosí i es revolcava a la trinxera.

L'aigua de la banyera va quedar marrona però s'ho van passar bomba!
PD: Avui he tret mig quilo de terra de les seves sabates i encara n'hi he deixat (no crec que pugui fer-les netes però hauran d'aguantar fins la calor).

1 comentari:

Mirashka ha dit...

Veus, les meves en canvi no hi ha dia que no acabin brutes com una mala cosa... Després diran que les nenes són més polides!