Jo els hi dic cactus però potser alguns d'ells no ho són.
No tenen punxes.
I són vividors, agraits.
Lentament van creixent i a vegades et regalen les seves flors cridaneres.
El més punxegut de la col·lecció és un aloe -ja deu tenir 5 anys- però se'm va glaçar aquesta tardor just abans d'entrar-lo a casa i ara fa mala pinta, no sé si aconseguiré reanimar-lo...
Els vaig reproduir, vaig posar els més grans en testos separats (a l'hivern no sabré on ficar-los...), m'ho vaig passar pipa provant com quedaven tots juntets a sobre de la taula.
És el meu racó cactus i me'n sento ben orgullosa. Oooole yo!
3 comentaris:
molt maco el teu racó! i la taula de la màquina de cosir preciosa!!!
A mi també m'agraden els cactus perquè són els únics que sobreviuen a la meva poca constància jeje :-)
Un raconet molt xulo!
Qué bonic el teu raconet :)
Els cactus són les úniques plantes que sobreviuen a casa (ara que hi penso... potser que regui meu que fa molts dies que no ho faig...)
Publica un comentari a l'entrada