I en aquell moment em vaig adonar que de peque ja no ho era tant i que aquella frase marcava un abans i un després.
Me n'orgulleixo de la seva valentia i em fa adonar de la personeta en què s'està convertint.
Aclariments:
- El Guardiola és el seu osset de dormir. Abans era insubstituible però es veu que ara ja no.
- La frase va ser dita a casa dels meus pares, quan ven anar a sopar i el peque va decidir que volia quedar-se a dormir sense haver portat res.
- I el cert és que estic una mica sensible per temes hormonals (i per temes laborals, que d'aquí a una setmana sant-tornem-hi al cole....).
2 comentaris:
Es fan grans aquests noiets, molt grans...
Gràcies per l'aclariment... de sobte he cregut que havien passat 15 anys de cop! ;) jeje
Publica un comentari a l'entrada