L'altre dia vem agafar els trastets per berenar al peu d'una torre de vigilància que veiem a l'horitzó des de la terrassa de casa.
Vam ensopegar una tarda idílica amb núvols i sol, sense vent -tot i estar a 400 i pico metres.
La vista era fantàstica i la quietud del paisatge se t'encomanava.
El peque s'ho va passar pipa investigant per allà, saltant com una cabra per les pedres, escalant.
Jo vaig intentar no preocupar-me gaire perquè realment no hi havia cap penya-segat o terraplen perillós (Incís: he d'escriure un post sobre com de poruga m'estic tornant...jo abans no era així!).
 |
| Arribant a la torre. |
I baixant cap al cotxe vem trobar les móres.
Al peque li xiflen. No sé d'on ha tret aquesta vena però els fruits del bosc li encanten. Quan veiem gerds a la fruiteria també me'ls demana sempre!
Així que després d'atipar-se'n, vem aconseguir recollir mig quilet de móres per fer-ne melmelada.
Vaig mirar la recepta per internet, vaig calcular les proporcions. Les vem rentar i posar a la nevera amb sucre i suc de llimona. L'endemà, vaig posar-les al foc i quina bona pinta que feia!! Ja m'imaginava el pastís de formatge i la melmelada per sobre...
Però també estava fent el sopar i en un tres i no res, el sucre se'm va cremar i la melmelada es va convertir el una massa negra, pringosa plena de móres caramelitzades. Quina ràbia!!!
 |
| Les móres caramelitzades i cremades. |
En aquest cas no vaig tenir la sort del principiant.
Pel proper cop, no treuré l'ull de sobre a la cassola en tota l'estona...(gràcies a l'acció del vinagre no he de llençar-la!)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada