És com si hagués posat una marxa més: corre, salta, crida, va amunt i avall...Té unes ganes de jugar!!! És incansable.
Ho vaig comentar amb les mares de l'escola i també ho diuen dels seus fills: deu ser normal.
Al final el vem apuntar a fer gimnàsia dos cops per setmana -jo dubtava- i aquests dies, enlloc de caure rodó al llit o anar-hi més aviat, el tio es desvetlla i no té gens de pressa per anar a dormir.
Deu ser l'adrenalina? Les endomorfines?
Està molt divertit, per menjar-se'l a petons...si pots atrapar-lo! (que sí que pots)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada