Pàgines

divendres, 27 d’agost del 2010

El nyanyo

Les exploracions del peque augmenten exponencialment i l'altre dia va passar l'inevitable: es va fer un nyanyo!

Mira que estava jo al seu costat, a punt d'acostar-li una cadira de la terrassa perquè s'hi pogués agafar i aixecar-se...
Però no hi vaig ser a temps, em despisto i en un segon cau en picat, rígid, el cap per davant i sona un "cloc" com de buit.
Gairebé em poso jo també a plorar del greu que em va saber.
El pobre va bramar espantat una miqueta però es va calmar prou ràpid (el cop encara ens resonava a nosaltres...)
Com li va quedar morat i no sabiem si li sortiria burnia, vem vestir-nos ràpidament i cap a la farmàcia falta gent (som pares novatos i era el primer chichón fort!).

Ens van donar Arni dol i molt bé: dos dies després només li queda una taqueta fosca de res.
Aquest va ser el primer nyanyo dels mil que se'n farà en els propers temps...Pel proper, almenys els seus pares ja estarem preparats!

1 comentari:

Jaume ha dit...

Hi tant que en vindran! Ni que sigueu la seva ombra tot el temps que estigui despert!

La nostra tàctica consisteix en estar al 200% atents només quan està en llocs perillosos (costat de taules amb cantonades punxants, desnivells de més de 10cm... coses així). La resta del temps amb estar amb els 5 sentits i el 100% d'atenció acostuma a haver-n'hi prou, i tot hi això...