Pàgines

dimarts, 28 de setembre de 2010

De neures i esgotaments

Se'm va acabar la bona vida i ja fa gairebé 2 mesos que treballo.

Com que estic a mitja jornada puc passar el matí amb el meu fill, i quan marxo se n'encarrega la cangur oficial, la meva mare.
El nen s'ha adaptat bé a la seva nova rutina: Està ben panxo!
A mig matí me'l ve a buscar a casa i se l'emporta a comprar. Després migdiada, una mica de jocs amb l'avi i els besavis i, en acabat, li dóna el dinar. Cap a quarts de dues arribo jo i o bé dino amb ells o bé tornem a casa.

Sembla ben muntat, no? Doncs jo encara no rutllo del tot.

Primer a casa tot està així-així: pel mig i no gaire net/pulit!(i això que el peque gatejant és com si passés la mopa...)
Després a la feina estic pagant la meva llarga inactivitat: no recordava que em costés tant torejar amb els nanos! (He perdut la pràctica? Em tornaré a acostumar? Quan?He de rebaixar el meu nivell d'exigència per rebaixar tensió? Buff, i això que no estic a sencera...)

I a la nit estic KO: a les 23:00h se m'acaben els cacahuets.

2 comentaris:

Sílvia ha dit...

He rebut el teu comentari al meu Blog Crònica d'una recerca. T'afegeixo als Blogs que segueixo i ja t'aniré seguint quan puguis continuar escrivint. És una aventura això de ser mare.

Sílvia ha dit...

Acabo de llegir TOT el teu Blog i sí que tenim coses en comú sí. Tot això de la reproducció assistida, ja sigui FIV o IA és una altra història que només ho sap qui ho viu. Tant que ens posaven la por al cos d'adolescents perquè a l'hora de la veritat sigui tant difícil. Per sort, la nostra història també ha tingut en comú el final feliç. Vas gairebé un any per davant, així que em va molt bé llegir les teves experiències.
Quan la feina de l'insti et deixi temps ja seguiràs escrivint. Jo no em reincorporaré fins l'abril, però quina mandra tornar a l'escola...