I m'he decidit per aquest record genèric.
Fins els 13 anys vaig ser filla única. Però no m'avorria perquè des de sempre m'he entretingut molt sola (llegint, escrivint, fent manualitats) i a més també passava moltes estones jugant a casa dels meus cosins del pis de baix.
Amb tot i això, cada any els Reis em portaven un joc de sobretaula per 2 jugadors. I l'altre jugador gairebé sempre era la meva mare. Jocs com Conecta 4, Babbushka (un de nines russes), Othello, Abalone, Backgammon, Scrabble...ens feien passar moltes tardes de dissabte jugant amb ma mare a jocs d'estratègia. Potser per això vaig acabant estudiant matemàtiques!
I ma mare no em donava peixet, érem competitives i dignes rivals, potser també per això odio les trampes de qualsevol tipus?
Crec que totes teniu ja el premi així que aquest camí de la cadena s'acaba aquí, fent història fins l'eternitat del ciberespai...
2 comentaris:
M'ha agradat molt això de que la teva mare no et deixés guanyar sempre. Els meus sogres es fan trampes a ells mateixos per aconseguir que el nen guanyi i no vegis com es compliquen a vegades, em posa dels nervis.
A casa això no passa, faltaria.
Petons
Quin vici de jocs :-)
Publica un comentari a l'entrada