Susto

La matinada de divendres passat vem tenir un susto bastant gran que per sort sembla que no serà res.
Em vaig llevar de matinada per anar al lavabo i em vaig despertar de cop en veure que estava sagnant.

Com un coet ens vem vestir i vaig trucar al CAP i em van dir a quin hospital havia d'anar.
De camí jo anava pensant "Que sigui un susto, que sigui un susto, que sigui un susto....".
A Urgències em van fer anar cap a Ginecologia i al cap de 10 minuts em van atendre.
Jo no havia fet cap esforç, no haviem tingut relacions, no em feia mal la panxa...Quan amb la eco la Dra Arantxa va dir "El fetus està bé, mira'l com es posa les mans al cap!" gairebé no vaig tenir esma de mirar i vaig plorar una miqueta.

La Dra va estar una estona mirant i remirant per allà dins i deia que tot era normal, però no es va creure massa això del meu "hemiúter". Em va preguntar pel meu ginecòleg, per la clínica de Gra no llers, pel Dr Sau ra, molt amablement, no semblava que fossin les 6 del matí.
Com li semblava que el meu úter era prim, ens va fer un volant per una eco amb l'aparell d'alta resolució que tenen a l'hospital (i que ja conec)
Ens va despedir dient que no patís que ja no sagnava però que seguiria tenint una mica de pèrdues marronoses en els propers dies. I que fes repòs absolut almeys durant una setmana.

Una hora després, amb un estat d'ànim força més optimista, tornavem cap a casa.
Vem esmorzar i vem tornar al llit. Aquell cap de setmana no aniriem a la platja tal com haviem planejat...