Finalment, vem tornar a la consulta per fer el segon control.
Com havien canviat les coses allà dins! El cigronet ja tenia forma de personeta, amb cap, cos, bracets, manetes, cames, peus... i el cor bombejant a tota pastilla dins seu.
El què ens va acabar de fer caure la baba: va saludar amb la mà!!!
"Acaba de moure's?"- vem preguntar a coro, al·lucinats.
"Sí, i el veig molt bé i molt maco"-va respondre el Dr.
Si t'hi fixaves també veies els ullets i els "morritus".
"Apa! Si sembla un àlien!"-em va sortir.
"Pobret, no li diguis això!" -va contestar el meu home.
"Sí sí, com un àlien" -em va donar la raó el metge.
En resum, la visita va ser a les 11 setmanes i 3 dies.
El cigronet mesurava 44 mm (i devia pesar un 5 grams).
El cor li anava a 183 pulsacions per minut.
El plec nucal era de 0,8 mm (correcte).
I jo no m'havia engreixat practicament res (52,5 Kg) tot i que el meu home no fa més que repetir que menjo molt.
Vem sortir de la consulta amb la petició dels anàlisis del 1er trimestre sota el braç i un somriure ample d'orella a orella...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada