Com a conseqüència del susto, em van donar hora per una eco amb un aparell de més resolució a l'hospital de St Joan.
Em vaig deixar la carpeta molt ben preparada amb tots els papers de l'embaràs a l'entrada de casa: quina vessada! Ja faig com la meva iaia!
A l'hospital em vaig disculpar pel despiste i bé, potser per això el metge va estar mitja hora mirant i remirant-m'ho tot, tot apretant-me la panxa amunt i avall.
No va veure el motiu de la pèrdua. Placenta i demés estaven normals. Em va dir que fes vida normal.
Després va anar mesurant al fetus: que si el diàmetre del cap, que si el perímetre, que si el fémur (16mm!), que si no-se-quina artèria... Tot normal. I aquest cop, el cor li anava a 154 batecs per minut.
Ens va donar un munt de fotos. Segueix fent cara d'Alien o de "Terminator", com va dir el metge, També va dir "Ahora és puro hueso. Luego ya se llenarà de carnecita." Es nota que hi ha més resolució perquè se li veuen clarament els ossos de la cara: nas, celles, morritus... En la foto surt saludant i tot.
Va estar bé anar-hi tot i que el meu ginecòleg ens diguès que no era necessari. Així un altre doctor ha vist al peque i li ha donat el "visto bueno".
I de pas tenim més fotos per la col·lecció!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada