Alto y delgado

Va tocar la revisió dels 3 anys.
El pediatra és tot un senyoràs, bon metge però millor que no li vinguis amb tonteries que t'engega ràpid. Quan ha passat alguna cosa (eccema a la pell raro, augment de pes estancat,...) l'ha solucionat amb rapidesa, trucant a l'especialista que tocava i fent-nos fer les proves que calguessin.
Així que hi confio.

El resum de la visita és que de talla va bé (92,5cm) però de pes és un "peso pluma" (encara no arribem als 12 Kg, farem una festa el dia que sí que els pesi!).  "Tens un nen Alto y Delgado!" i em tranquilitza que si  hi haguès un problema de creixement doncs no s'estiraria. D'aquí a mig any el vol tornar a veure per fer-li seguiment.

Jo estic convençuda que ara té més gana! Però deu gastar molta més energia al col·le i no en té per fabricar "chichas"...
Això em convindria a mi, no a ell!!!

Samarreta en 5 segons

Per aquest aniversari vaig fer una samarreta del 5 segons pel peque i pel meu fillol.
Jugant amb el guant, vaig fer un 3 i un 2 segons els anys que feia cadascú.
Vaig trigar més en dibuixar i retallar que en cosir-ho tot!
La simplicitat dels elements del Mic és una de les coses que més m'agraden.
I la voilà, aquí teniu la samarreta!

Com m'ha recordat el peque, només em queda per fer-li la mosca, i hi estic rumiant...

Aquí us poso els altres dos personatges que ja li he cosit.
El del Mic és el post més llegit de tots els que he publicat!!!

(Espero que no em denunciïn per plagi...)

Que ja són 3!!

Divendres 9 de novembre el peque va fer 3 anys!!

A l'escola no volen que portem res de menjar.
Els fan una corona i el dia abans els donen una bossa per posar un objecte que sigui especial per ells i que hauran d'explicar a tota la classe (els fan protagonistes).

El peque té un nino preferit, el Guardiola (crec que això no ho explicat mai...), però no li feia gens de gràcia que els nens de la classe li toquessin. Així que va dubtar molt però finalment és va decidir i el va posar igualment a la bossa.

Quan el meu home el va anar a buscar a la tarda a 'escola, la mestra li va demanar "Com és diu el nino, Búbula?" (el peque no pronuncia bé el nom i no li van pas endevinar...).
Resulta que el peque no deia res -previsible- però quan li preguntaven sobre el nino sí que responia.
Així que la mestra -tot i no haver entès el nom- sabia que li havien regalat al nèixer i que quan dormia fora de casa també ens l'emportavem. Com m'agradaria haver-lo vist per un foradet!

Divendres mateix vem convidar tres amiguets a berenar coca a casa nostra. L'endemà vem celebrar-ho amb els meus sogres, cunyats (el meu fillol va nèixer el mateix dia que el meu fill però un any després!) i altres parents. I diumenge amb els de casa meva: la vedella i el pastís em va quedar boníssims!
Va ser un cap de setmana una mica golafre però tan de bó tot fóssin celebracions com aquestes!!!

(I de regals millor no parlar-ne...puc muntar un xiquiparc a la terrassa...)

Collita d'olives

Aquest és el primer any que recollim de les nostres oliveres de la terrassa.

Ens ha fet molta il·lusió! En tindrem per una amanideta!!