Darrerament aquesta és la pinta que té la planta dels peus del meu fill.Confesso que pateixo una mica quan el veig descalç però em recordo a mi mateixa que a mi, de petita, també m'encantava anar sense sabates (fins i tot a l'hivern) i que a casa meva sempre m'instaven a posar-me les pantufles. "Las enfermedades se cogen por los pies!!!"- em deia la meva iaia. Jo li vaig posant les sabatilles però ell triga molt menys en treure-se-les. Així que millor em concentro en una altra cosa i penso per exemple en el plaer que suposa xafar la gespa artificial o sentir l'escalfor de les rajoles de la terrassa a la planta del peu. I em convenço de que el peque, descalç, és ben bé feliç.
5 comentaris:
La meva està igual!! Ës una "peus negres"!! L'altre dia llegia no sé on l'important que és pel seu desenvolupament que vagin descalços i que ells, que saben el que es fan, per això es treuen les sabates a la mínima que poden!
A casa meva també passa això així que ja passo d'intentar posar-lis les sabatilles. Confesso que jo també vaig tot sovint descalça i estic molt a gust jeje!
Si tenen ganes d'anar descalços és que tene confiança de per on trepitxen, estan més segurs i agafen autoestima. Toca de peus a terra, però de veritat, amb tota la planta, és molt important. Per això a les aules de psicomotricitat han d'anar sempre descalços. La meva va tant com pot! i ara a l'estiu sóc jo la que li trec les sabates (si no hi ha cap avia per allà, que no poden suportar-ho, és clar...jeje).
Buff que m'has de dir... jo soc d'anar descalça (el pediatra li va dir a la meva mare que al meu germà li aniria bé per no se quin problema de peus i ella va pensar que el que anava bé a un també li aniria bé a l'altra) així que no tinc massa autoritat per dir-los que no ho facin elles, així que el meu marit té tres nenes a les que renyar...
A casa, tal i com entren per la porta, les sabates van fora!! abans i patia una mica, però vols que et confessi una cosa? A mi m'encanta anar descalça!! ;)
Publica un comentari a l'entrada