Aquest estiu vem comprar un armari P.a.x a I.KE.A (de moment, ben contents!) i vem aprofitar els cartrons per fer una ciutat i les nostres siluetes.
Abans de llençar els cartrons definitivament -ocupen espai!!!!!-, vem treure'ls i tornar a jugar-hi una tarda amb el peque.
Vem pintar parts del cos, roba, complements...Una estona entretinguda i ben barateta!
PD: Aprofito per comentar que les bambes de colors són aquestes -regal de ma mare- i que per molt maques que siguin ja estan pelades (tenen 3 mesos) i es deslliguen constantment (he vist que també les fan amb velcro!).
dissabte, 29 de desembre del 2012
divendres, 21 de desembre del 2012
Desmuntant el Pare Noel
Un altre dels detallets que ens va deixar la Iaiato va ser aquest Pare Noel per decorar les finestres.
L'any passat li va fer gràcia al peque. Però aquest any encara més. No sé pas quants cops ja l'ha canviat de finestral.
I m'encanta perquè sense que ell ho sàpiga, està treballant el concepte de la translació!!!
L'any passat li va fer gràcia al peque. Però aquest any encara més. No sé pas quants cops ja l'ha canviat de finestral.
I m'encanta perquè sense que ell ho sàpiga, està treballant el concepte de la translació!!!
Bon Nadal a tothom!!!!
Avet de feltre
Vaig treure la idea de Pinterest (ves a saber on!) i em va semblar senzilla i xula.
Així que fa uns dies m'hi vaig posar i va ser més ràpid del què pensava.
Per embolicar-los vaig estendre a la taula del menjador paper llis i vam estar pintant tots tres una estona amb tèmperes i pinzells: va quedar un estampat molt wapo!! I el peque s'ho va passar pipa!
Els avets embolicadets els hem regalat a la iaia i a tres amiguets: hem triomfat!!
Així que fa uns dies m'hi vaig posar i va ser més ràpid del què pensava.
- Primer vaig fer les plantilles i vaig retallar els arbres (joc de dos), boles, regals, estrelles i lletres
- Després vaig enganxar el velcro i el vaig planxar (perquè no es desenganxés).
- Per últim vaig cosir el cordonet per penjar-lo (a mà) i cada avet amb la seva parella (a màquina).
Per embolicar-los vaig estendre a la taula del menjador paper llis i vam estar pintant tots tres una estona amb tèmperes i pinzells: va quedar un estampat molt wapo!! I el peque s'ho va passar pipa!
Els avets embolicadets els hem regalat a la iaia i a tres amiguets: hem triomfat!!
Etiquetes de comentaris:
feltre,
manualitats,
nadal,
pintura,
regal
dijous, 20 de desembre del 2012
El tió
El finde passat vem anar a buscar un tió (que cagués) a la muntanya. Perquè n'hi ha que van bé i n'hi ha que no, sabeu?
Em va fer molta gràcia tots junts anar amb la meva família a buscar-lo (erem 6 i el peque). Vem pujar en dos cotxes i la feina va ser nostra: no trobavem cap tronc que fes patxoca ( La moraleja del cas va ser que l'any que ve primer prepararem el terreny i després l'anirem a buscar - CaminemPlegats ho va fer molt bé!)
Al final, ens vem topar amb una soca prou maca. Vem provar a veure si cagava o no i va resultar que sí!! Va cagar llàpis de xocolata!! Així que cap a casa.
I ara el tenim ben abrigadet. Li posem mandarines i se les menja! I llavors anem a mullar el pal i piquem cantant la cançó (lo de mullar el pal ho té claríssim). I ha cagat monedes de xocolata i plastilina!
A veure el 24 què fa. Em sembla que tindrà cagarrines!
Al final, ens vem topar amb una soca prou maca. Vem provar a veure si cagava o no i va resultar que sí!! Va cagar llàpis de xocolata!! Així que cap a casa.
I ara el tenim ben abrigadet. Li posem mandarines i se les menja! I llavors anem a mullar el pal i piquem cantant la cançó (lo de mullar el pal ho té claríssim). I ha cagat monedes de xocolata i plastilina!
A veure el 24 què fa. Em sembla que tindrà cagarrines!
dimarts, 20 de novembre del 2012
Alto y delgado
El pediatra és tot un senyoràs, bon metge però millor que no li vinguis amb tonteries que t'engega ràpid. Quan ha passat alguna cosa (eccema a la pell raro, augment de pes estancat,...) l'ha solucionat amb rapidesa, trucant a l'especialista que tocava i fent-nos fer les proves que calguessin.
Així que hi confio.
El resum de la visita és que de talla va bé (92,5cm) però de pes és un "peso pluma" (encara no arribem als 12 Kg, farem una festa el dia que sí que els pesi!). "Tens un nen Alto y Delgado!" i em tranquilitza que si hi haguès un problema de creixement doncs no s'estiraria. D'aquí a mig any el vol tornar a veure per fer-li seguiment.
Jo estic convençuda que ara té més gana! Però deu gastar molta més energia al col·le i no en té per fabricar "chichas"...
Això em convindria a mi, no a ell!!!
divendres, 16 de novembre del 2012
Samarreta en 5 segons
Per aquest aniversari vaig fer una samarreta del 5 segons pel peque i pel meu fillol.
Jugant amb el guant, vaig fer un 3 i un 2 segons els anys que feia cadascú.
Vaig trigar més en dibuixar i retallar que en cosir-ho tot!
La simplicitat dels elements del Mic és una de les coses que més m'agraden.
I la voilà, aquí teniu la samarreta!
Com m'ha recordat el peque, només em queda per fer-li la mosca, i hi estic rumiant...
Aquí us poso els altres dos personatges que ja li he cosit.
El del Mic és el post més llegit de tots els que he publicat!!!
(Espero que no em denunciïn per plagi...)
Jugant amb el guant, vaig fer un 3 i un 2 segons els anys que feia cadascú.
Vaig trigar més en dibuixar i retallar que en cosir-ho tot!
La simplicitat dels elements del Mic és una de les coses que més m'agraden.
I la voilà, aquí teniu la samarreta!
Com m'ha recordat el peque, només em queda per fer-li la mosca, i hi estic rumiant...
Aquí us poso els altres dos personatges que ja li he cosit.
El del Mic és el post més llegit de tots els que he publicat!!!
(Espero que no em denunciïn per plagi...)
Etiquetes de comentaris:
manualitats,
mic,
regal,
samarreta
dijous, 15 de novembre del 2012
Que ja són 3!!
Divendres 9 de novembre el peque va fer 3 anys!!
A l'escola no volen que portem res de menjar.
Els fan una corona i el dia abans els donen una bossa per posar un objecte que sigui especial per ells i que hauran d'explicar a tota la classe (els fan protagonistes).
El peque té un nino preferit, el Guardiola (crec que això no ho explicat mai...), però no li feia gens de gràcia que els nens de la classe li toquessin. Així que va dubtar molt però finalment és va decidir i el va posar igualment a la bossa.
Quan el meu home el va anar a buscar a la tarda a 'escola, la mestra li va demanar "Com és diu el nino, Búbula?" (el peque no pronuncia bé el nom i no li van pas endevinar...).
Resulta que el peque no deia res -previsible- però quan li preguntaven sobre el nino sí que responia.
Així que la mestra -tot i no haver entès el nom- sabia que li havien regalat al nèixer i que quan dormia fora de casa també ens l'emportavem. Com m'agradaria haver-lo vist per un foradet!
Divendres mateix vem convidar tres amiguets a berenar coca a casa nostra. L'endemà vem celebrar-ho amb els meus sogres, cunyats (el meu fillol va nèixer el mateix dia que el meu fill però un any després!) i altres parents. I diumenge amb els de casa meva: la vedella i el pastís em va quedar boníssims!
Va ser un cap de setmana una mica golafre però tan de bó tot fóssin celebracions com aquestes!!!
(I de regals millor no parlar-ne...puc muntar un xiquiparc a la terrassa...)
A l'escola no volen que portem res de menjar.
Els fan una corona i el dia abans els donen una bossa per posar un objecte que sigui especial per ells i que hauran d'explicar a tota la classe (els fan protagonistes).
El peque té un nino preferit, el Guardiola (crec que això no ho explicat mai...), però no li feia gens de gràcia que els nens de la classe li toquessin. Així que va dubtar molt però finalment és va decidir i el va posar igualment a la bossa.
Quan el meu home el va anar a buscar a la tarda a 'escola, la mestra li va demanar "Com és diu el nino, Búbula?" (el peque no pronuncia bé el nom i no li van pas endevinar...).
Resulta que el peque no deia res -previsible- però quan li preguntaven sobre el nino sí que responia.
Així que la mestra -tot i no haver entès el nom- sabia que li havien regalat al nèixer i que quan dormia fora de casa també ens l'emportavem. Com m'agradaria haver-lo vist per un foradet!
Divendres mateix vem convidar tres amiguets a berenar coca a casa nostra. L'endemà vem celebrar-ho amb els meus sogres, cunyats (el meu fillol va nèixer el mateix dia que el meu fill però un any després!) i altres parents. I diumenge amb els de casa meva: la vedella i el pastís em va quedar boníssims!
Va ser un cap de setmana una mica golafre però tan de bó tot fóssin celebracions com aquestes!!!
(I de regals millor no parlar-ne...puc muntar un xiquiparc a la terrassa...)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)