Ciutat de cartró

Aquest estiu hem fet moltes cosetes amb el peque. Com diu la meva veïna, teniem temps lliure i un nen tranquil·let que ens deixava fer.

Volia fer-li una ciutat de feltre que havia vist en aquest post de l'Inma de Paramipequeconamor. Fins i tot vaig comprar feltre per començar a treballar-hi i vaig dibuixar un parell de croquis...però al final la mandra em va vèncer.

Amb els cartrons d'embalatge d'un armari PAX d'Ikea vam improvitzar una cosa semblant. I el meu home va redescobrir les seves dots -amagades- de dibuixant!

 

El cartró (doblegat) encara ronda per casa. Quan ens peta, el despleguem i seguim dibuixant. El peque no és que hi jugui molt però una mica sí que s'hi entreten: tot just ara comencem a fer joc simbòlic. (Però la veritat és que ell prefereix mil vegades més jugar a embolicar-se amb una estoreta de de ioga: "Mira mama sóc un macarró". Què hi farem!).