Mocs endins

Ja hi tornem a ser: el peque està fet una sopa.

I resulta que hi ha una altra cosa que no li ve de gust fer mai: mocar-se.
Amb l'angunia que em fa a mi sentir com un moc es desplaça nas avall!
Doncs al peque no, el veus tot panxo jugant amb la candelera. Ja ho posaven a les notes del trimestre: "Sent la necessitat de mocar-se: A vegades".  (Aquí casa, gairebé mai).

Quan sento que deliberadament, i amb tota la seva capacitat pulmonar, va aspirant els mocs nas endins m'agafa una mala llet que em mossego la llengua per no escridassar-lo tipus mamma napolitana "Els mocs han de sortir enfora! Te'ls estàs menjaaant!!!!!!". Perdo la paciència amb la seva primera inspiració.

El cert és que li costa mocar-se: no té clar com fer-ho. Però ja li pots explicar i posar-li el mocador al nas que no hi ha manera. Hem de practicar com si fos un joc però a la que veu de què va...s'escapa.

I així estem per aquí casa, nosaltres posant suero i fregant amb el mocador i ell, tossint i tibant mocs endins.