I resulta que ja tenim el primer obstacle saltat: estic prenyada.
Em vaig fer els anàlisis al matí i per la tarda, el meu home em passa a buscar directament de la feina per anar a buscar els resultats. Quedem que els obrirem junts, aparcats a la gasolinera de la pujada roja.
Recullo el sobre i l'espero a la porta de la farmàcia.
Triga una mica però venço la curiositat.
Ens parem i obrim el sobre. Ens esperaven un "Positiu" i jo més aviat un "Negatiu" ben gran, i en comptes d'això només hi ha uns números (675,6 mU/mL) i un barem on el número correspon a
"4 setmanes".
"He anat a la Universitat i no sóc capaç d'entendre això..."
Ens en tornem a la farmàcia i li pregunto directament a la noia "Estic prenyada o que?".
I em diu que sí!
Com no m'ho acabo de creure, vaig a cal ginecòleg a que algú amb autoritat em tregui de dubtes.
No hi és el Dr. Gar cía però m'atèn molt amablement el Dr. Carr eras i em diu "Felicitats, ets una embarassada normal i corrent! Falta passar encara una mica per descartar un ou buit o bé un abort però ja pots demanar hora per la primera visita del seguiment d'embaràs!".
M'ho vaig creient més però encara no ho he assimilat.
Sembla que la bombolleta va decidir quedar-se! Ara tinc un altre tipus de por, ara anem pel segon obstacle.
El dia 13 de març visita a Fe cun med, a veure que em diuen allà.
I el 23 visita al ginecòleg...estic al·lucinada i impacient!
divendres, 6 de març del 2009
dimecres, 4 de març del 2009
Qui espera, desespera
La tornada a la feina va ser efímera: al segon dia ja estava neguitosa, alterada, era una versió catalana de la "bruja piruja", fotent crits i fulls d'incidències a tort i a dret. De tanta tensió gairebé em poso a plorar a classe. En arribar al cotxe, allò ja van ser les cataràtes del Niàgara.
I es que en aquell moment em va arribar com una certesa que no estava embarassada, que tot allò eren els símptomes habituals pre-menstruòtics.
L'endemà dijous, i sense havar aclucat l'ull en tota la nit, vaig anar al CAP i la metgessa em va fer la baixa. "Surt i distreu-te". I des de llavors que estic de baixa.
Els dies no passen gaire ràpids però acaben passant, i ja resulta que demà mateix és el dia de la prova.
Espero el millor però em preparo pel pitjor.
Com un tantra, em repeteixo que tinc sort, que tinc salut, amor i els diners per tornar-ho a intentar. Que és una qüestió de temps i d'insistir-hi. Una carrera de llarga distància, com ja sabiem: unes oposicions a pares.
I es que en aquell moment em va arribar com una certesa que no estava embarassada, que tot allò eren els símptomes habituals pre-menstruòtics.
L'endemà dijous, i sense havar aclucat l'ull en tota la nit, vaig anar al CAP i la metgessa em va fer la baixa. "Surt i distreu-te". I des de llavors que estic de baixa.
Els dies no passen gaire ràpids però acaben passant, i ja resulta que demà mateix és el dia de la prova.
Espero el millor però em preparo pel pitjor.
Com un tantra, em repeteixo que tinc sort, que tinc salut, amor i els diners per tornar-ho a intentar. Que és una qüestió de temps i d'insistir-hi. Una carrera de llarga distància, com ja sabiem: unes oposicions a pares.
dilluns, 23 de febrer del 2009
Dies en horitzontal
He estat 4 dies fent repòs. El temps ha passat més ràpidament del que em pensava.
He dormit molt (cosa estranya en mi), llegit més, mirat la tele, pintat mandales, escoltat músiqueta...tot en horitzontal!
He estat una mica tensa però no nerviosa. Em preocupava no tenir gana però el que menjava se'm posava bé. Apart d'això, no he patit cap dolor ni efecte secundari tret d'alguna punxada als ovaris. Els pobres han d'estar ben desorientats després del que han fet amb ells!
I he parlat molt amb la bombolleta, dient-li que s'enganxés, que era una bona casa per quedar-s'hi.
Estic optimista. Tinc ganes de tornar a la rutina i que arribi el 5 de març per fer-me la prova d'embaràs. I que sigui positiva.
Mentrestant, seguiré parlant amb bombolletes...
He dormit molt (cosa estranya en mi), llegit més, mirat la tele, pintat mandales, escoltat músiqueta...tot en horitzontal!
He estat una mica tensa però no nerviosa. Em preocupava no tenir gana però el que menjava se'm posava bé. Apart d'això, no he patit cap dolor ni efecte secundari tret d'alguna punxada als ovaris. Els pobres han d'estar ben desorientats després del que han fet amb ells!
I he parlat molt amb la bombolleta, dient-li que s'enganxés, que era una bona casa per quedar-s'hi.
Estic optimista. Tinc ganes de tornar a la rutina i que arribi el 5 de març per fer-me la prova d'embaràs. I que sigui positiva.
Mentrestant, seguiré parlant amb bombolletes...
divendres, 20 de febrer del 2009
La transfer
Ahir em van fer la transferència embrionària.
De camí cap a Gra no llers em vaig veure mig litre d'aigua i em vaig prendre el Valium de 5 mg.
Ens reunim amb la biòloga i ens explica que em faran la transfer d'un embrió "perfecte" i que en congelaran 3 de ben macos. Que la resta els descarten perquè no tenen gaires possibilitats.
Ens fan passar a la saleta de transfers, a la 6ena planta. Posen Enya de fons per relaxar al personal i jo els ho agraeixo, tot i que la pastilla m'ha deixat aplatanada.
El meu home apareix disfressat de verd per donar-me suport moral.
Amb l'aparell d'ecografies que fan servir per les embarassades veig clarament la meva bufeta d'orina i una zona desdibuixada que diuen que és l'úter.
Em posen la cuberteria necessària per introduir el baby. El meu home es torna blanc i diu que millor surt perque s'està marejant. "Doncs apa que quan em posi de part!"-comento i Dr i infermera riuen.
Amb un walki-talki l'infermera es comunica amb el laboratori. Primer diu "Inserim catèter" i al ratet "Embrions!". Al cap de res, s'obre la porta i entra la biòloga amb cara concentrada.
Poc a poc i delicadament van introduint el nostre projecte de fill.
Per la pantalla veig la meva superbufeta i una bombolleta blanca que entra en pantalla.
"Dins la bombolleta hi ha l'embrió!"
La biòloga surt i el metge diu que hem d'esperar a que miri si el catèter està net o el pobre embrió microscòpic s'hi ha quedat enganxat. No, sembla que me l'han ficat a dins.
"10 minuts estirada i ja podràs anar al WC".
Entra el meu home i ens donen una foto de la bufeta i la bombolleta.
El Dr diu que la cosa ha anat perfecte: tot i que em falti un tros d'úter, el meu coll de matriu ha estat prou ample i el catèter ha passat sense problemes. Ara queden 15 dies per la prova d'embaràs (Beta no-se-que) i 3 setmanes per acabar de veure'ns.
Uns dies de repòs i després ser optimista. En teoria al tercer dia és quan decidirà o no quedar-s'hi a viure. He de preparar una campanya de marketing per convènce'l.
Vale que aquest és un món de merda però abans gaudirà de 9 mesos d'allotjament calentó i menjar gratis.I a veure si la Moreneta i Sta Rita també li xiuxiuegen alguna cosa bona a l'orella!
Me'n torno al llit a fer el vago...
De camí cap a Gra no llers em vaig veure mig litre d'aigua i em vaig prendre el Valium de 5 mg.
Ens reunim amb la biòloga i ens explica que em faran la transfer d'un embrió "perfecte" i que en congelaran 3 de ben macos. Que la resta els descarten perquè no tenen gaires possibilitats.
Ens fan passar a la saleta de transfers, a la 6ena planta. Posen Enya de fons per relaxar al personal i jo els ho agraeixo, tot i que la pastilla m'ha deixat aplatanada.
El meu home apareix disfressat de verd per donar-me suport moral.
Amb l'aparell d'ecografies que fan servir per les embarassades veig clarament la meva bufeta d'orina i una zona desdibuixada que diuen que és l'úter.
Em posen la cuberteria necessària per introduir el baby. El meu home es torna blanc i diu que millor surt perque s'està marejant. "Doncs apa que quan em posi de part!"-comento i Dr i infermera riuen.
Amb un walki-talki l'infermera es comunica amb el laboratori. Primer diu "Inserim catèter" i al ratet "Embrions!". Al cap de res, s'obre la porta i entra la biòloga amb cara concentrada.
Poc a poc i delicadament van introduint el nostre projecte de fill.
Per la pantalla veig la meva superbufeta i una bombolleta blanca que entra en pantalla.
"Dins la bombolleta hi ha l'embrió!"
La biòloga surt i el metge diu que hem d'esperar a que miri si el catèter està net o el pobre embrió microscòpic s'hi ha quedat enganxat. No, sembla que me l'han ficat a dins.
"10 minuts estirada i ja podràs anar al WC".
Entra el meu home i ens donen una foto de la bufeta i la bombolleta.
El Dr diu que la cosa ha anat perfecte: tot i que em falti un tros d'úter, el meu coll de matriu ha estat prou ample i el catèter ha passat sense problemes. Ara queden 15 dies per la prova d'embaràs (Beta no-se-que) i 3 setmanes per acabar de veure'ns.
Uns dies de repòs i després ser optimista. En teoria al tercer dia és quan decidirà o no quedar-s'hi a viure. He de preparar una campanya de marketing per convènce'l.
Vale que aquest és un món de merda però abans gaudirà de 9 mesos d'allotjament calentó i menjar gratis.I a veure si la Moreneta i Sta Rita també li xiuxiuegen alguna cosa bona a l'orella!
Me'n torno al llit a fer el vago...
dimecres, 18 de febrer del 2009
10 continuen
Parte del dia: Dels 11 fecundats, 10 s'han seguit dividint.
D'aquests 10 n'hi ha un que és pràcticament perfecte i després 3 que estan força bé.
Dels altres només cal veure com evolucionen.
Li he demanat quants me'n posarien i ha dit que no s'arriscaran a implantar-me'n 2 sabent que em falta un tros d'úter. Així que juguem a una carta.
Li he comentat el meu mal de panxa i al cap d'una estoneta m'ha trucat el Dr. Sa u ra.
M'ha convençut que els símptomes no indiquen una hiperestimulació, que segueixi bevent aquarius i que demà hi haurà la transferència.
Avui estic més positiva que ahir, més activa i optimista. Intentaré fer cas i no preocupar-me. Potser per acabar-ho d'adobar se m'ha ocorregut d'agafar una "passa"....
D'aquests 10 n'hi ha un que és pràcticament perfecte i després 3 que estan força bé.
Dels altres només cal veure com evolucionen.
Li he demanat quants me'n posarien i ha dit que no s'arriscaran a implantar-me'n 2 sabent que em falta un tros d'úter. Així que juguem a una carta.
Li he comentat el meu mal de panxa i al cap d'una estoneta m'ha trucat el Dr. Sa u ra.
M'ha convençut que els símptomes no indiquen una hiperestimulació, que segueixi bevent aquarius i que demà hi haurà la transferència.
Avui estic més positiva que ahir, més activa i optimista. Intentaré fer cas i no preocupar-me. Potser per acabar-ho d'adobar se m'ha ocorregut d'agafar una "passa"....
dimarts, 17 de febrer del 2009
11 fecundats
M'acaben de trucar de la clínica.
La biòloga diu que s'han fecundat 11 òvuls però que prèviament havien observat que alguns presentaven petites anomalies que no saben si afectaran en el seu desenvolupament normal.
Que demà ens donaran més pistes i que només queda esperar.
Doncs això és el que farem...
La biòloga diu que s'han fecundat 11 òvuls però que prèviament havien observat que alguns presentaven petites anomalies que no saben si afectaran en el seu desenvolupament normal.
Que demà ens donaran més pistes i que només queda esperar.
Doncs això és el que farem...
dilluns, 16 de febrer del 2009
16 possibilitats
El Dr ens diu que l'extracció ha estat moderada: 20 òvuls, dels quals 4 han estat desestimats per no ser prou madurs. Ens queden 16 oportunitats.
Com jo tenia l'estradiol pel núvols, abans de la punció m'han posat 50 unitats d'albúmina per equilibrar. Però que no em preocupés, que no contemplava una hiperestimulació ovàrica.
Ens ha explicat que si tot va bé dijous hi haurà la "transfer" i que cada dia pels volts del migdia, els biòlegs ens trucaran per explicar-nos l'evolució dels nostres projectes de fill.
Així que fins dijous tot queda en stand by. A veure si els nostres gametes també tenen un amor a primera vista com vem tenir nosaltres...
Fins llavors, he de beure aquarius i posar-me 6 progefikk al dia.
Tenint en compte el que he fet fins ara, la cosa està xupada.
Com jo tenia l'estradiol pel núvols, abans de la punció m'han posat 50 unitats d'albúmina per equilibrar. Però que no em preocupés, que no contemplava una hiperestimulació ovàrica.
Ens ha explicat que si tot va bé dijous hi haurà la "transfer" i que cada dia pels volts del migdia, els biòlegs ens trucaran per explicar-nos l'evolució dels nostres projectes de fill.
Així que fins dijous tot queda en stand by. A veure si els nostres gametes també tenen un amor a primera vista com vem tenir nosaltres...
Fins llavors, he de beure aquarius i posar-me 6 progefikk al dia.
Tenint en compte el que he fet fins ara, la cosa està xupada.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)