Fa poc vaig descobrir que cosint feltre poden fer-se dibuixos ben xulos per samarretes.
Aquí us penjo les meves creacions del Nadal, regalets per dos amiguets del peque i el meu fillol.
Què us semblen? N'estic ben orgullosa!!
dimecres, 11 de gener del 2012
dijous, 22 de desembre del 2011
22 de desembre
Avui ha estat un dia llarg: concert de nadal, pastorets, dinar de profes... I encara em queden per fer algunes coses tot i que ja és demà.
Estic esperant al meu home que arribi del seu sopar per agafar el cotxe i marxar a l'hospital.
Aquest any les festes seran una mica estranyes perquè la meva iaia està ingressada i els metges ja ens han dit que no la deixaran anar fins passat el cap de setmana. Ella està eixerida, respon bé a la medicació i fa tota la pinta que se'n sortirà d'aquesta.
Com que demà ja no treballo, m'he ofert per anar a passar allà la nit i deixar que ma mare dormi al seu llit després de dues nits de cadira-hospital. Demà estaré feta un cromo (perquè a mi també em costa dormir) però tot sigui perquè ma mare descansi una mica!
Al matí, el concert a la guarde ha estat molt divertit. Ens han portat un teclat i tot per acompanyar! I el director de la coral del poble! Profesional, muy profesional! Hem assajat durant mitja hora, ens hem amagat i quan hem tornat a entrar ja estava tota la sal plena de peques. Estaven la mar de monos assentadets a sobre de coixins i matalassets, mirant-nos amb aquells ulls grans, rient, picant de mans...Què tendres! I al meu fill de primer no li ha agradat gaire aquell moviment i ha fet com per plorar però de seguida la mestra se l'ha posat a la falda i a l'acabar la primera cançó ja picava de mans. És poruc, què vols fer-hi!!!
En acabar l'actuació estelar, he sortit pitant per anar a vigilar la festa de Nadal: torneig de futbol i pastorets. Encara ha anat prou bé tenint en compte la poca previsió dels organitzadors: m'esperava un caos!
Però no, altre cop m'he meravellat de la bona voluntat dels profes i de com de bé és comporten els alumnes fora del centre! Els hauríem de treure més sovint!
El dinar de profes no ha estat dels més divertits de la meva vida (no he tingut vista a l'hora de seure) però no ha anat malament. Crec que tot el restaurant estava ple de taules de profes de les escoles i instituts de la comarca! I mira que era gran! Corria un mail on s'instava a deixar de fer aquests dinars i sopars com a mesura de pressió en contra de les retallades. Realment avui en aquell lloc ho haurien notat!
I així ha estat el meu 22 de desembre. Encara tinc el cos ple d'adrenalina. Sempre em passa quan començo vacances. Això i posar-me malalta! (crec que anar a un hospital aquesta nit no em portarè res de bó....).
Estic esperant al meu home que arribi del seu sopar per agafar el cotxe i marxar a l'hospital.
Aquest any les festes seran una mica estranyes perquè la meva iaia està ingressada i els metges ja ens han dit que no la deixaran anar fins passat el cap de setmana. Ella està eixerida, respon bé a la medicació i fa tota la pinta que se'n sortirà d'aquesta.
Com que demà ja no treballo, m'he ofert per anar a passar allà la nit i deixar que ma mare dormi al seu llit després de dues nits de cadira-hospital. Demà estaré feta un cromo (perquè a mi també em costa dormir) però tot sigui perquè ma mare descansi una mica!
Al matí, el concert a la guarde ha estat molt divertit. Ens han portat un teclat i tot per acompanyar! I el director de la coral del poble! Profesional, muy profesional! Hem assajat durant mitja hora, ens hem amagat i quan hem tornat a entrar ja estava tota la sal plena de peques. Estaven la mar de monos assentadets a sobre de coixins i matalassets, mirant-nos amb aquells ulls grans, rient, picant de mans...Què tendres! I al meu fill de primer no li ha agradat gaire aquell moviment i ha fet com per plorar però de seguida la mestra se l'ha posat a la falda i a l'acabar la primera cançó ja picava de mans. És poruc, què vols fer-hi!!!
En acabar l'actuació estelar, he sortit pitant per anar a vigilar la festa de Nadal: torneig de futbol i pastorets. Encara ha anat prou bé tenint en compte la poca previsió dels organitzadors: m'esperava un caos!
Però no, altre cop m'he meravellat de la bona voluntat dels profes i de com de bé és comporten els alumnes fora del centre! Els hauríem de treure més sovint!
El dinar de profes no ha estat dels més divertits de la meva vida (no he tingut vista a l'hora de seure) però no ha anat malament. Crec que tot el restaurant estava ple de taules de profes de les escoles i instituts de la comarca! I mira que era gran! Corria un mail on s'instava a deixar de fer aquests dinars i sopars com a mesura de pressió en contra de les retallades. Realment avui en aquell lloc ho haurien notat!
I així ha estat el meu 22 de desembre. Encara tinc el cos ple d'adrenalina. Sempre em passa quan començo vacances. Això i posar-me malalta! (crec que anar a un hospital aquesta nit no em portarè res de bó....).
Bones Festes a tothom!
dijous, 15 de desembre del 2011
Les estafes del Carre ful
Vivim al costat d'un Dia i un BonArea. A l'altre cantó de la plaça hi tinc un Frescuore i un forn de pa. Això vol dir que puc anar a comprar de tot , tret el peix fresc, en una revolada.
Però això no treu que de vegades, atiats pels milers de "panfletos" publicitaris que dipositen periodicament a la nostra bústia, ens anem d'expedició al Carreful. En tenim 2 per triar en un radi de 14 Km.
Si ens volem benficiar de les ofertes del 3x2 o del 70% és important mirar la lletra petita on diu per quin dels dos establiments és vigent. I després comprovar a la factura que realment t'han fet el descompte! Perquè he arribat a la conclusió que tenen moltes estratègies per evitar-ho!! O això o nosaltres (que ja anem amb compte) tenim molt mala sort!
La darrera m'ha indignat bastant, fins el punt que no els penso comprar res aquest Nadal.
Farà una setmana que hi havia una oferta de bolquers Dodot de la 2a unitat al 70%. Doncs d'entrada ja ens va costar de trobar els paquets que exactament estaven en oferta (i això que era el primer dia d'oferta). I després de passar per caixa me n'adono que no ens han cobrat el què tocava.(vaig fer treure el mòbil al meu home i tot).
Anem al taulell a reclamar i resulta que haviem agafat un paquet de 108 unitats (en oferta) i un de 128 unitats (trampa). L'embalatge era igual i els 20 bolquers de més no es notaven en el volum. Ens vam canviar el paquet i ens van retornar els diners (uns 20€!), això sí.
Però estic convençuda que no era atzar que ens confonguéssim. Nosaltres vem verificar el primer paquet i acte seguit vem tibar el segon del mateix lloc. Si no hagués repassat el compte, no ens haguéssim assabentat. Ja ho sé que les ofertes són per fer-nos picar l'ham i que omplim el carro amb d'altres productes. Però em fa ràbia que ni havent picat ens estafin!
Rellegint potser s'ha fet avorrit...però em vaig indignar i espero que us serveixi a vosaltres!
Però això no treu que de vegades, atiats pels milers de "panfletos" publicitaris que dipositen periodicament a la nostra bústia, ens anem d'expedició al Carreful. En tenim 2 per triar en un radi de 14 Km.
Si ens volem benficiar de les ofertes del 3x2 o del 70% és important mirar la lletra petita on diu per quin dels dos establiments és vigent. I després comprovar a la factura que realment t'han fet el descompte! Perquè he arribat a la conclusió que tenen moltes estratègies per evitar-ho!! O això o nosaltres (que ja anem amb compte) tenim molt mala sort!
La darrera m'ha indignat bastant, fins el punt que no els penso comprar res aquest Nadal.
Farà una setmana que hi havia una oferta de bolquers Dodot de la 2a unitat al 70%. Doncs d'entrada ja ens va costar de trobar els paquets que exactament estaven en oferta (i això que era el primer dia d'oferta). I després de passar per caixa me n'adono que no ens han cobrat el què tocava.(vaig fer treure el mòbil al meu home i tot).
Anem al taulell a reclamar i resulta que haviem agafat un paquet de 108 unitats (en oferta) i un de 128 unitats (trampa). L'embalatge era igual i els 20 bolquers de més no es notaven en el volum. Ens vam canviar el paquet i ens van retornar els diners (uns 20€!), això sí.
Però estic convençuda que no era atzar que ens confonguéssim. Nosaltres vem verificar el primer paquet i acte seguit vem tibar el segon del mateix lloc. Si no hagués repassat el compte, no ens haguéssim assabentat. Ja ho sé que les ofertes són per fer-nos picar l'ham i que omplim el carro amb d'altres productes. Però em fa ràbia que ni havent picat ens estafin!
Rellegint potser s'ha fet avorrit...però em vaig indignar i espero que us serveixi a vosaltres!
dijous, 1 de desembre del 2011
Una mama que fa història?
Des de que van passar-me el premi (Merci Euphorbia) he estat donant-hi voltes.
I m'he decidit per aquest record genèric.
Fins els 13 anys vaig ser filla única. Però no m'avorria perquè des de sempre m'he entretingut molt sola (llegint, escrivint, fent manualitats) i a més també passava moltes estones jugant a casa dels meus cosins del pis de baix.
Amb tot i això, cada any els Reis em portaven un joc de sobretaula per 2 jugadors. I l'altre jugador gairebé sempre era la meva mare. Jocs com Conecta 4, Babbushka (un de nines russes), Othello, Abalone, Backgammon, Scrabble...ens feien passar moltes tardes de dissabte jugant amb ma mare a jocs d'estratègia. Potser per això vaig acabant estudiant matemàtiques!
I ma mare no em donava peixet, érem competitives i dignes rivals, potser també per això odio les trampes de qualsevol tipus?
Crec que totes teniu ja el premi així que aquest camí de la cadena s'acaba aquí, fent història fins l'eternitat del ciberespai...
I m'he decidit per aquest record genèric.
Fins els 13 anys vaig ser filla única. Però no m'avorria perquè des de sempre m'he entretingut molt sola (llegint, escrivint, fent manualitats) i a més també passava moltes estones jugant a casa dels meus cosins del pis de baix.
Amb tot i això, cada any els Reis em portaven un joc de sobretaula per 2 jugadors. I l'altre jugador gairebé sempre era la meva mare. Jocs com Conecta 4, Babbushka (un de nines russes), Othello, Abalone, Backgammon, Scrabble...ens feien passar moltes tardes de dissabte jugant amb ma mare a jocs d'estratègia. Potser per això vaig acabant estudiant matemàtiques!
I ma mare no em donava peixet, érem competitives i dignes rivals, potser també per això odio les trampes de qualsevol tipus?
Crec que totes teniu ja el premi així que aquest camí de la cadena s'acaba aquí, fent història fins l'eternitat del ciberespai...
dilluns, 21 de novembre del 2011
Converses amb el termòmetre
Hem passat amb el peque la pitjor febrada de la seva vida. Fins i tot m'he vist parlant a les 4:00 del matí amb un termòmetre...(i el meu home dormint plàcidament al mateix llit)
Ja m'ho deien que el primer any de guarderia seria per enfortir el seu sistema immunològic però jo no estava preparada per veure pujar dècima a dècima la seva temperatura fins a 40,6ºC. Em vaig espantar tant que el nen va anar a parar a la banyera amb una ració generosa de Dalsy !
Resulta que tenia unes angines esplendoroses decorades amb perfectes plaques de pus. Pobret meu, és el segon pot de Clamoxyl que es pren des de que va nèixer!
Per postres també li ha sortit una granissada ben vermella a les cametes, panxolina i mans. Diuen els metges que es segurament és vírica i que pot estar (o no) associada a les angines. Però no li fa picor i això ens aconsola.
En resum, que la setmana post-celebració va ser per oblidar (nits sense dormir, malmenjar, febre pujant i baixant) i ves a saber quan tornarà a la guarderia (tres setmanes perquè marxin els granets?).
No crec que mai m'acostumi a la impotència que em provoca veure el meu fill malalt i haver d'esperar a que els seus glòbuls blancs facin la feina tots solets. Ja ens va avisar l'Alba d'En are: "Tenir un fill i començar a patir"!!!!
Ja m'ho deien que el primer any de guarderia seria per enfortir el seu sistema immunològic però jo no estava preparada per veure pujar dècima a dècima la seva temperatura fins a 40,6ºC. Em vaig espantar tant que el nen va anar a parar a la banyera amb una ració generosa de Dalsy !
Resulta que tenia unes angines esplendoroses decorades amb perfectes plaques de pus. Pobret meu, és el segon pot de Clamoxyl que es pren des de que va nèixer!
Per postres també li ha sortit una granissada ben vermella a les cametes, panxolina i mans. Diuen els metges que es segurament és vírica i que pot estar (o no) associada a les angines. Però no li fa picor i això ens aconsola.
En resum, que la setmana post-celebració va ser per oblidar (nits sense dormir, malmenjar, febre pujant i baixant) i ves a saber quan tornarà a la guarderia (tres setmanes perquè marxin els granets?).
No crec que mai m'acostumi a la impotència que em provoca veure el meu fill malalt i haver d'esperar a que els seus glòbuls blancs facin la feina tots solets. Ja ens va avisar l'Alba d'En are: "Tenir un fill i començar a patir"!!!!
dilluns, 14 de novembre del 2011
Doble celebració
Dimecres va ser l'aniversari del peque: 2 anyets!
A la guarde vaig deixar la càmera de fotos a la profe i així hem pogut veure com va ser aquell matí: el procés de fer la corona (enganxant gomets tots els nens), l'esmorzar amb la coca i xocolata que vam portar (tots entaulats, qué monos!) i el fi de festa ballant i saltant per la classe.
El peque va sortir molt cofoi amb la seva corona i encara la vol portar a estones!
El cap de setmana vem fer dues celebracions (i hem sobreviscut!)
Dissabte a casa els meus sogres amb el seu cosinet (que és el meu fillol) que va nèixer justament el mateix dia 9 però del 2010 (casualitats de la vida!). Érem 14 entre besàvies, avis, tiets-avis, tiets i cosins del meu home. I això es va traduir amb una avalantxa de regals...(no tenen mesura).
Diumenge vem dinar a casa nostra amb els meus avis, pares, tiets i cosines. També 14 i vaig cuinar jo (sort que va ajudar-me ma mare...). Li van regalar 2 conjunts de roba que faran molt de servei.
Com us ho feu vosaltres? També us reuniu per famílies? Vaig acabar una mica farta de tant menjar i tant pastís...però clar, tots alhora no hi cabem enlloc, sap greu deixar de convidar a algú i el cumple del peque és un bon motiu per reunir-nos! No es pot tenir tot...
A la guarde vaig deixar la càmera de fotos a la profe i així hem pogut veure com va ser aquell matí: el procés de fer la corona (enganxant gomets tots els nens), l'esmorzar amb la coca i xocolata que vam portar (tots entaulats, qué monos!) i el fi de festa ballant i saltant per la classe.
El peque va sortir molt cofoi amb la seva corona i encara la vol portar a estones!
El cap de setmana vem fer dues celebracions (i hem sobreviscut!)
Dissabte a casa els meus sogres amb el seu cosinet (que és el meu fillol) que va nèixer justament el mateix dia 9 però del 2010 (casualitats de la vida!). Érem 14 entre besàvies, avis, tiets-avis, tiets i cosins del meu home. I això es va traduir amb una avalantxa de regals...(no tenen mesura).
Diumenge vem dinar a casa nostra amb els meus avis, pares, tiets i cosines. També 14 i vaig cuinar jo (sort que va ajudar-me ma mare...). Li van regalar 2 conjunts de roba que faran molt de servei.
Com us ho feu vosaltres? També us reuniu per famílies? Vaig acabar una mica farta de tant menjar i tant pastís...però clar, tots alhora no hi cabem enlloc, sap greu deixar de convidar a algú i el cumple del peque és un bon motiu per reunir-nos! No es pot tenir tot...
dissabte, 5 de novembre del 2011
El portador
El peque s'ho ha passat molt bé a la guarde celebrant tot això de la Castanyada.
Els hi van fer titelles, es van disfressar, els va visitar la Maria Castanyera i van menjar castanyes.
També va portar una titella de la Maria Castanyera pintada per ell (com s'ho curra la mestra!) i ara cada dia cantem i coreografiem "Quan ve el temps de collir castanyes..." (seguríssim que els veïns n'estan assabentats...).
Pel superpont, el peque portava uns dies que no volia menjar. Igualment vam anar a celebrar la castanyada a casa d'uns amics amb 2 peques més i s'ho va passar pipa...però aquella mateixa matinada els virus intestinals van atacar-nos al meu home (nivell 3) i a mi (nivell 2) i al matí, sense esma de cuidar el peque, vaig trucar a casa meva perquè se l'emportessin. Vam passar un dia dels difunts bastant fotuts del llit al sofà i del sofà al llit ( i no gaire lluny del WC!) i a les 18 de tarda ma mare em truca i em diu "Te'l porto que no m'aguanto! El teu pare està igual i ta germana ho ha tret tot").
Així que sembla que el peque va ser capaç tot solet de repartir petonets i virusets per tota la família i observar com quèiem com mosques. Com va dir ma germana: "És el portador!"
Els hi van fer titelles, es van disfressar, els va visitar la Maria Castanyera i van menjar castanyes.
També va portar una titella de la Maria Castanyera pintada per ell (com s'ho curra la mestra!) i ara cada dia cantem i coreografiem "Quan ve el temps de collir castanyes..." (seguríssim que els veïns n'estan assabentats...).
Pel superpont, el peque portava uns dies que no volia menjar. Igualment vam anar a celebrar la castanyada a casa d'uns amics amb 2 peques més i s'ho va passar pipa...però aquella mateixa matinada els virus intestinals van atacar-nos al meu home (nivell 3) i a mi (nivell 2) i al matí, sense esma de cuidar el peque, vaig trucar a casa meva perquè se l'emportessin. Vam passar un dia dels difunts bastant fotuts del llit al sofà i del sofà al llit ( i no gaire lluny del WC!) i a les 18 de tarda ma mare em truca i em diu "Te'l porto que no m'aguanto! El teu pare està igual i ta germana ho ha tret tot").
Així que sembla que el peque va ser capaç tot solet de repartir petonets i virusets per tota la família i observar com quèiem com mosques. Com va dir ma germana: "És el portador!"
Etiquetes de comentaris:
castanyada,
guarde,
ko,
malalt
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
