Ahir dimecres vaig tenir la meva primera visita de control d'embaràs i em van fer un carnet i tot.
El Dr. Gar cía ens va felicitar i em va fer una altra eco vaginal.
Com havia canviat el paisatge allà dins!
Ara del saquet (que ja no era una el·lipse perfecta) penjava una espècie de "salsitxa" que anava vibrant amb una cadència accelerada. Era el cor! El vem poder escoltar i tot, a 138 pulsacions per minut i el so era com acoltxa't, com dins d'una piscina (de fet, està submergit en un piscina!)
Ens vem quedar al·lucinats! A les 6 setmanes l'embrió no té cap però té cor...
El meu home casi es posa a plorar.
El ginecòleg va dir que estiguéssim tranquils, que tot estava en ordre i que estava bé de mida...
Feia un 6'6mm. És a dir, que no arriba a cigronet, com a molt a llentia!
Ara somric sovint recordant el so del cor. Però m'inquieta una mica que fins el control del mes vinent no en torni a saber res més...Com evolucionarà? Ho farà bé? I si es despista?
La resta de prenyades també es fan aquestes preguntes o sóc jo una patidora compulsiva?
dijous, 26 de març del 2009
El saquet
Divendres 13 de març vam tornar a Gran ollers .
Em van fer una eco vaginal i la bombolla ja era un saquet.
El Dr. Sa u ra ens va dir que encara era aviat i podien passar coses però que podíem estar tranquils, que l'embrió s'havia enganxat al millor lloc de la matriu, on hi havia més capil·lars per alimentar-se.
El meu home va dir "Aquest és dels meus!"
Ens van fer l'informe de la clínica on s'explica tot el procès que hem seguit: medicació, extracció, congelació, el meu hemiúter... el nostre historial de parella infértil que haurem d'ensenyar en cas necessari.
I ens va dir que tornéssim amb el crio.
No sé si a les altres clíniques també donen el passaport tan ràpid.
En qualsevol cas no em puc pas queixar del tracte rebut per part seva, sobretot ara que la cosa sembla que va bé!
Em van fer una eco vaginal i la bombolla ja era un saquet.
El Dr. Sa u ra ens va dir que encara era aviat i podien passar coses però que podíem estar tranquils, que l'embrió s'havia enganxat al millor lloc de la matriu, on hi havia més capil·lars per alimentar-se.
El meu home va dir "Aquest és dels meus!"
Ens van fer l'informe de la clínica on s'explica tot el procès que hem seguit: medicació, extracció, congelació, el meu hemiúter... el nostre historial de parella infértil que haurem d'ensenyar en cas necessari.
I ens va dir que tornéssim amb el crio.
No sé si a les altres clíniques també donen el passaport tan ràpid.
En qualsevol cas no em puc pas queixar del tracte rebut per part seva, sobretot ara que la cosa sembla que va bé!
dimecres, 11 de març del 2009
Més calmada
Sembla ser que vaig assimilant que estic embarassada.
Ja no estic nerviosa i em trobo més estable anímicament.
Cada tarda m'estiro al sofà i prenc el sol a la panxa, que per cert està una mica inflada, i m'acaricio. Tot sigui perquè s'hi quedi 9 mesos!
Esgotaré aquesta baixa i si puc allargaré fins després de Setmana Santa.
Llavors ja haurem conviscut 1 mes i pico i ell serà més pèsol que bombolla.
A veure què diuen demà passat!
Ja no estic nerviosa i em trobo més estable anímicament.
Cada tarda m'estiro al sofà i prenc el sol a la panxa, que per cert està una mica inflada, i m'acaricio. Tot sigui perquè s'hi quedi 9 mesos!
Esgotaré aquesta baixa i si puc allargaré fins després de Setmana Santa.
Llavors ja haurem conviscut 1 mes i pico i ell serà més pèsol que bombolla.
A veure què diuen demà passat!
divendres, 6 de març del 2009
Primer obstacle saltat
I resulta que ja tenim el primer obstacle saltat: estic prenyada.
Em vaig fer els anàlisis al matí i per la tarda, el meu home em passa a buscar directament de la feina per anar a buscar els resultats. Quedem que els obrirem junts, aparcats a la gasolinera de la pujada roja.
Recullo el sobre i l'espero a la porta de la farmàcia.
Triga una mica però venço la curiositat.
Ens parem i obrim el sobre. Ens esperaven un "Positiu" i jo més aviat un "Negatiu" ben gran, i en comptes d'això només hi ha uns números (675,6 mU/mL) i un barem on el número correspon a
"4 setmanes".
"He anat a la Universitat i no sóc capaç d'entendre això..."
Ens en tornem a la farmàcia i li pregunto directament a la noia "Estic prenyada o que?".
I em diu que sí!
Com no m'ho acabo de creure, vaig a cal ginecòleg a que algú amb autoritat em tregui de dubtes.
No hi és el Dr. Gar cía però m'atèn molt amablement el Dr. Carr eras i em diu "Felicitats, ets una embarassada normal i corrent! Falta passar encara una mica per descartar un ou buit o bé un abort però ja pots demanar hora per la primera visita del seguiment d'embaràs!".
M'ho vaig creient més però encara no ho he assimilat.
Sembla que la bombolleta va decidir quedar-se! Ara tinc un altre tipus de por, ara anem pel segon obstacle.
El dia 13 de març visita a Fe cun med, a veure que em diuen allà.
I el 23 visita al ginecòleg...estic al·lucinada i impacient!
Em vaig fer els anàlisis al matí i per la tarda, el meu home em passa a buscar directament de la feina per anar a buscar els resultats. Quedem que els obrirem junts, aparcats a la gasolinera de la pujada roja.
Recullo el sobre i l'espero a la porta de la farmàcia.
Triga una mica però venço la curiositat.
Ens parem i obrim el sobre. Ens esperaven un "Positiu" i jo més aviat un "Negatiu" ben gran, i en comptes d'això només hi ha uns números (675,6 mU/mL) i un barem on el número correspon a
"4 setmanes".
"He anat a la Universitat i no sóc capaç d'entendre això..."
Ens en tornem a la farmàcia i li pregunto directament a la noia "Estic prenyada o que?".
I em diu que sí!
Com no m'ho acabo de creure, vaig a cal ginecòleg a que algú amb autoritat em tregui de dubtes.
No hi és el Dr. Gar cía però m'atèn molt amablement el Dr. Carr eras i em diu "Felicitats, ets una embarassada normal i corrent! Falta passar encara una mica per descartar un ou buit o bé un abort però ja pots demanar hora per la primera visita del seguiment d'embaràs!".
M'ho vaig creient més però encara no ho he assimilat.
Sembla que la bombolleta va decidir quedar-se! Ara tinc un altre tipus de por, ara anem pel segon obstacle.
El dia 13 de març visita a Fe cun med, a veure que em diuen allà.
I el 23 visita al ginecòleg...estic al·lucinada i impacient!
dimecres, 4 de març del 2009
Qui espera, desespera
La tornada a la feina va ser efímera: al segon dia ja estava neguitosa, alterada, era una versió catalana de la "bruja piruja", fotent crits i fulls d'incidències a tort i a dret. De tanta tensió gairebé em poso a plorar a classe. En arribar al cotxe, allò ja van ser les cataràtes del Niàgara.
I es que en aquell moment em va arribar com una certesa que no estava embarassada, que tot allò eren els símptomes habituals pre-menstruòtics.
L'endemà dijous, i sense havar aclucat l'ull en tota la nit, vaig anar al CAP i la metgessa em va fer la baixa. "Surt i distreu-te". I des de llavors que estic de baixa.
Els dies no passen gaire ràpids però acaben passant, i ja resulta que demà mateix és el dia de la prova.
Espero el millor però em preparo pel pitjor.
Com un tantra, em repeteixo que tinc sort, que tinc salut, amor i els diners per tornar-ho a intentar. Que és una qüestió de temps i d'insistir-hi. Una carrera de llarga distància, com ja sabiem: unes oposicions a pares.
I es que en aquell moment em va arribar com una certesa que no estava embarassada, que tot allò eren els símptomes habituals pre-menstruòtics.
L'endemà dijous, i sense havar aclucat l'ull en tota la nit, vaig anar al CAP i la metgessa em va fer la baixa. "Surt i distreu-te". I des de llavors que estic de baixa.
Els dies no passen gaire ràpids però acaben passant, i ja resulta que demà mateix és el dia de la prova.
Espero el millor però em preparo pel pitjor.
Com un tantra, em repeteixo que tinc sort, que tinc salut, amor i els diners per tornar-ho a intentar. Que és una qüestió de temps i d'insistir-hi. Una carrera de llarga distància, com ja sabiem: unes oposicions a pares.
dilluns, 23 de febrer del 2009
Dies en horitzontal
He estat 4 dies fent repòs. El temps ha passat més ràpidament del que em pensava.
He dormit molt (cosa estranya en mi), llegit més, mirat la tele, pintat mandales, escoltat músiqueta...tot en horitzontal!
He estat una mica tensa però no nerviosa. Em preocupava no tenir gana però el que menjava se'm posava bé. Apart d'això, no he patit cap dolor ni efecte secundari tret d'alguna punxada als ovaris. Els pobres han d'estar ben desorientats després del que han fet amb ells!
I he parlat molt amb la bombolleta, dient-li que s'enganxés, que era una bona casa per quedar-s'hi.
Estic optimista. Tinc ganes de tornar a la rutina i que arribi el 5 de març per fer-me la prova d'embaràs. I que sigui positiva.
Mentrestant, seguiré parlant amb bombolletes...
He dormit molt (cosa estranya en mi), llegit més, mirat la tele, pintat mandales, escoltat músiqueta...tot en horitzontal!
He estat una mica tensa però no nerviosa. Em preocupava no tenir gana però el que menjava se'm posava bé. Apart d'això, no he patit cap dolor ni efecte secundari tret d'alguna punxada als ovaris. Els pobres han d'estar ben desorientats després del que han fet amb ells!
I he parlat molt amb la bombolleta, dient-li que s'enganxés, que era una bona casa per quedar-s'hi.
Estic optimista. Tinc ganes de tornar a la rutina i que arribi el 5 de març per fer-me la prova d'embaràs. I que sigui positiva.
Mentrestant, seguiré parlant amb bombolletes...
divendres, 20 de febrer del 2009
La transfer
Ahir em van fer la transferència embrionària.
De camí cap a Gra no llers em vaig veure mig litre d'aigua i em vaig prendre el Valium de 5 mg.
Ens reunim amb la biòloga i ens explica que em faran la transfer d'un embrió "perfecte" i que en congelaran 3 de ben macos. Que la resta els descarten perquè no tenen gaires possibilitats.
Ens fan passar a la saleta de transfers, a la 6ena planta. Posen Enya de fons per relaxar al personal i jo els ho agraeixo, tot i que la pastilla m'ha deixat aplatanada.
El meu home apareix disfressat de verd per donar-me suport moral.
Amb l'aparell d'ecografies que fan servir per les embarassades veig clarament la meva bufeta d'orina i una zona desdibuixada que diuen que és l'úter.
Em posen la cuberteria necessària per introduir el baby. El meu home es torna blanc i diu que millor surt perque s'està marejant. "Doncs apa que quan em posi de part!"-comento i Dr i infermera riuen.
Amb un walki-talki l'infermera es comunica amb el laboratori. Primer diu "Inserim catèter" i al ratet "Embrions!". Al cap de res, s'obre la porta i entra la biòloga amb cara concentrada.
Poc a poc i delicadament van introduint el nostre projecte de fill.
Per la pantalla veig la meva superbufeta i una bombolleta blanca que entra en pantalla.
"Dins la bombolleta hi ha l'embrió!"
La biòloga surt i el metge diu que hem d'esperar a que miri si el catèter està net o el pobre embrió microscòpic s'hi ha quedat enganxat. No, sembla que me l'han ficat a dins.
"10 minuts estirada i ja podràs anar al WC".
Entra el meu home i ens donen una foto de la bufeta i la bombolleta.
El Dr diu que la cosa ha anat perfecte: tot i que em falti un tros d'úter, el meu coll de matriu ha estat prou ample i el catèter ha passat sense problemes. Ara queden 15 dies per la prova d'embaràs (Beta no-se-que) i 3 setmanes per acabar de veure'ns.
Uns dies de repòs i després ser optimista. En teoria al tercer dia és quan decidirà o no quedar-s'hi a viure. He de preparar una campanya de marketing per convènce'l.
Vale que aquest és un món de merda però abans gaudirà de 9 mesos d'allotjament calentó i menjar gratis.I a veure si la Moreneta i Sta Rita també li xiuxiuegen alguna cosa bona a l'orella!
Me'n torno al llit a fer el vago...
De camí cap a Gra no llers em vaig veure mig litre d'aigua i em vaig prendre el Valium de 5 mg.
Ens reunim amb la biòloga i ens explica que em faran la transfer d'un embrió "perfecte" i que en congelaran 3 de ben macos. Que la resta els descarten perquè no tenen gaires possibilitats.
Ens fan passar a la saleta de transfers, a la 6ena planta. Posen Enya de fons per relaxar al personal i jo els ho agraeixo, tot i que la pastilla m'ha deixat aplatanada.
El meu home apareix disfressat de verd per donar-me suport moral.
Amb l'aparell d'ecografies que fan servir per les embarassades veig clarament la meva bufeta d'orina i una zona desdibuixada que diuen que és l'úter.
Em posen la cuberteria necessària per introduir el baby. El meu home es torna blanc i diu que millor surt perque s'està marejant. "Doncs apa que quan em posi de part!"-comento i Dr i infermera riuen.
Amb un walki-talki l'infermera es comunica amb el laboratori. Primer diu "Inserim catèter" i al ratet "Embrions!". Al cap de res, s'obre la porta i entra la biòloga amb cara concentrada.
Poc a poc i delicadament van introduint el nostre projecte de fill.
Per la pantalla veig la meva superbufeta i una bombolleta blanca que entra en pantalla.
"Dins la bombolleta hi ha l'embrió!"
La biòloga surt i el metge diu que hem d'esperar a que miri si el catèter està net o el pobre embrió microscòpic s'hi ha quedat enganxat. No, sembla que me l'han ficat a dins.
"10 minuts estirada i ja podràs anar al WC".
Entra el meu home i ens donen una foto de la bufeta i la bombolleta.
El Dr diu que la cosa ha anat perfecte: tot i que em falti un tros d'úter, el meu coll de matriu ha estat prou ample i el catèter ha passat sense problemes. Ara queden 15 dies per la prova d'embaràs (Beta no-se-que) i 3 setmanes per acabar de veure'ns.
Uns dies de repòs i després ser optimista. En teoria al tercer dia és quan decidirà o no quedar-s'hi a viure. He de preparar una campanya de marketing per convènce'l.
Vale que aquest és un món de merda però abans gaudirà de 9 mesos d'allotjament calentó i menjar gratis.I a veure si la Moreneta i Sta Rita també li xiuxiuegen alguna cosa bona a l'orella!
Me'n torno al llit a fer el vago...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)