Pàgines

dimarts, 20 de novembre del 2012

Alto y delgado

Va tocar la revisió dels 3 anys.
El pediatra és tot un senyoràs, bon metge però millor que no li vinguis amb tonteries que t'engega ràpid. Quan ha passat alguna cosa (eccema a la pell raro, augment de pes estancat,...) l'ha solucionat amb rapidesa, trucant a l'especialista que tocava i fent-nos fer les proves que calguessin.
Així que hi confio.

El resum de la visita és que de talla va bé (92,5cm) però de pes és un "peso pluma" (encara no arribem als 12 Kg, farem una festa el dia que sí que els pesi!).  "Tens un nen Alto y Delgado!" i em tranquilitza que si  hi haguès un problema de creixement doncs no s'estiraria. D'aquí a mig any el vol tornar a veure per fer-li seguiment.

Jo estic convençuda que ara té més gana! Però deu gastar molta més energia al col·le i no en té per fabricar "chichas"...
Això em convindria a mi, no a ell!!!

divendres, 16 de novembre del 2012

Samarreta en 5 segons

Per aquest aniversari vaig fer una samarreta del 5 segons pel peque i pel meu fillol.
Jugant amb el guant, vaig fer un 3 i un 2 segons els anys que feia cadascú.
Vaig trigar més en dibuixar i retallar que en cosir-ho tot!
La simplicitat dels elements del Mic és una de les coses que més m'agraden.
I la voilà, aquí teniu la samarreta!

Com m'ha recordat el peque, només em queda per fer-li la mosca, i hi estic rumiant...

Aquí us poso els altres dos personatges que ja li he cosit.
El del Mic és el post més llegit de tots els que he publicat!!!


(Espero que no em denunciïn per plagi...)

dijous, 15 de novembre del 2012

Que ja són 3!!

Divendres 9 de novembre el peque va fer 3 anys!!

A l'escola no volen que portem res de menjar.
Els fan una corona i el dia abans els donen una bossa per posar un objecte que sigui especial per ells i que hauran d'explicar a tota la classe (els fan protagonistes).

El peque té un nino preferit, el Guardiola (crec que això no ho explicat mai...), però no li feia gens de gràcia que els nens de la classe li toquessin. Així que va dubtar molt però finalment és va decidir i el va posar igualment a la bossa.

Quan el meu home el va anar a buscar a la tarda a 'escola, la mestra li va demanar "Com és diu el nino, Búbula?" (el peque no pronuncia bé el nom i no li van pas endevinar...).
Resulta que el peque no deia res -previsible- però quan li preguntaven sobre el nino sí que responia.
Així que la mestra -tot i no haver entès el nom- sabia que li havien regalat al nèixer i que quan dormia fora de casa també ens l'emportavem. Com m'agradaria haver-lo vist per un foradet!

Divendres mateix vem convidar tres amiguets a berenar coca a casa nostra. L'endemà vem celebrar-ho amb els meus sogres, cunyats (el meu fillol va nèixer el mateix dia que el meu fill però un any després!) i altres parents. I diumenge amb els de casa meva: la vedella i el pastís em va quedar boníssims!
Va ser un cap de setmana una mica golafre però tan de bó tot fóssin celebracions com aquestes!!!

(I de regals millor no parlar-ne...puc muntar un xiquiparc a la terrassa...)



diumenge, 4 de novembre del 2012

Collita d'olives

Aquest és el primer any que recollim de les nostres oliveres de la terrassa.



Ens ha fet molta il·lusió! En tindrem per una amanideta!!

dissabte, 27 d’octubre del 2012

Gegants, súpers i la fada Menta

Passen les setmanes a velocitat supersónica. Vivim experiències i no les escric (em fa ràbia no fer-ho!).

A hores d'ara queda una mica lluny parlar d'aquesta petita fira i dels 5 parells de gegants que van impressionar al peque. No sé si serà casualitat (o té a veure que el meu poble va ser arribar a ser ciutat gegantera!) però des de la guarde que treballen molt amb gegants: els gegants de les estacions, la geganta Marcelina, el gegant de guix...Així que el tenim molt sensibilitzat i quan en veu un no vol pas marxar. Ara, anar a tocar-los és una altra cosa...

També queda lluny la festa dels súpers. A la meva sogra li feia molta il·lusió portar-lo. Així que els vem descarregar a Montjuïc i nosaltres vem fer de nòvios. Jo no em trobava molt bé però igualment va vaig gaudir molt del dinar en aquest restaurant de la zona (després per internet he vist que té fama de ser el "millor couscous de tota Barcelona", quina xamba!). També vem visitar "Las Arenas" i no sé, potser m'estic fent gran però ja no m'agraden tant els centres comercials, massa gent.

Ahir divendres vem anar a l'hora del conte de la Biblioteca. Era la primera vegada. En arribar i veure tanta gent em va agafar de les cames i em va dir "Marxem!!!". "Tranquil, jo em quedo amb tu!". I sí sí, ens vem asseure al terra -ell enganxat a mi- i vem escoltar els dos contes de la fada Menta. Va ser un bon descobriment! Treballen l'educació emocional i hi ha tota una col·lecció de diferents temes.
Vem passar tota l'hora atents (jo també!) i tot i que no va participar en els balls que proposava la narradora, ell picava de mans i ballava -des de la meva falda.
Avui estava al sofà i em diu "Mama! Fa olor de menta!!" perquè és així com saps que la fada és ben aprop!! Qué mono!!

Ale, ja he resumit tres episodis recents. A veure si amb l'hora extra de demà (horari d'hivern...) tinc temps d'escriure una mica més.



dimarts, 16 d’octubre del 2012

Cançoneta

Fa molta gràcia quan el peque ens comença a cantar cançons noves del col·le.
L'any passat a la guarde ens passaven les lletres. Aquest any no, així que de vegades no entenem alguna paraula...Cap problema, repetim el que diu i a cantar!

Diumenge, a casa els sogres, vem trobar la cançó dels dies de la setmana.
Us aviso: se't fica al cervell i llavors estàs tot el dia taralejant-la.
Però és ben alegre i abans de pensar en segons què!

La cantant és la Dàmaris Gelabert i té una veu tan dolça! També canten "Bon dia"  (amb coreo i tot).
Li encarregat al padrí de  la criatura que li regali un CD pel cumple.
Vagi bé!



dimarts, 9 d’octubre del 2012

Garlandes de Kirigami

Hi ha uns paquets de manualitats de la marca D.j.e.c.o. que m'encanten.
Quan els veig m'estic quatre hores mirant-me'ls i remirant-los. Només un cop vaig comprar el kit de kirigami. No té cap secret: és un conjunt de papers de colors amb les figures impreses i instruccions de per on has de doblegar i per on retallar. M'ho vaig passar pipa retallant! En acabat et donen idees de com encadenar les formes per fer les garlandes. I així les vaig penjar.



M'agrada molt com queda! Us ho recomano!