Pàgines

diumenge, 13 de maig del 2012

Fideu

No m'enganyo, sóc la seva mare i ho veig: el meu peque està fet un fideu.
Menja de tot però poc. Quan tanca la boca no hi ha manera d'introduir-li res i no el forcem.

Amb dos anys i mig pesa 10'5Kg.
De llargada anem bé, uns 89cm,  a la corba del mig.

Amb el pediatra vem donar-nos de marge dos mesos per veure si augmentava però amb tanta malaltia guarderil no hi ha hagut manera.

A instàncies seves  li hem donat una capsa d'Ultra Levura per la flora intestinal (després de tant antibiòtic...!) i semblava que li anava bé i tenia més gana però en el moment que emmalalteix menja tan poc!

Al febrer li vem fer anàlisis i van sortir perfectes. "Millor que tots nosaltres"- va dir el metge.
Ara al maig, després de mirar-s'ho amb calma i dir que feia "panxa de desnutrit" (em va arribar a l'ànima) ens va aconsellar que consultéssim a un pediatra digestòleg per descartar alguna intolerància tipus celiaquía. Com que resulta que al meu nebot també li van veure la panxa inflada i també li estan fent proves per descartar al·lèrgia al gluten i aquest problema és genètic doncs vem lligar caps molt ràpid...vem pensar massa...

L'endemà mateix vem anar a la consulta de l'altre doctor i quan li vaig explicar que havia estat un "baix pes" ho va veure bastant clar. Pel que es veu, els bebés nascuts baixos de pes acostumen a ser fideuets fins els 5 o 6 anys, quan fan un canvi i comencen a crèixer ufanosament.

"Estigueu tranquils perquè no té pinta de patir cap mala absorció". Igualment li miraran la lactosa, les caques i el tema pets, que es veu que té molt aire a la panxolina (ja ens ho van dir un cop quan li van fer una radiografia pel pit).

La propera visita és pel 31 de maig perquè ha de ser a la clínica on li faran les proves.
(La veritat és que estem aprofitant i molt la mútua. Bé, tot el que no aprofito per mi...).

Serà coincidència amb tota aquesta història però el peque fa 4 dies que menja fabulosament gairebé amb golafreria!! (Inaudit! Toco fusta perquè duri!!)


6 comentaris:

Esther ha dit...

Ai maca, t'entenc perfectament...

L'Andreu no va néixer amb baix pes, tot el contrari! I de bebè menjava de tot i molt. Ara ha fet un canvi i no hi ha manera i jo em desespero, el veig primet i carai, m'amoïna.

La pediatra però em va dir que si el nen està sa no tenim perquè amoïnar-nos. Ell menja el que necessita i ja està i imagino que ella en sabrà més però no puc evitar el seguir amoïnant-me...

A veure si fan un canvi aquests noiets i ens donen una alegria!

MamaModerna ha dit...

Tan de bo li duri aquesta golafreria una mica i agafi una mica de fondo, almenys per encarar els virus guarderils :-)

onavis ha dit...

Ostres, deu fer patir, això.
Però trobo raonable el que et va dir el metge del "baix pes". Segur que vindrà una altra època i recuperarà.

Ara, aprofita aquesta ratxa de golafreria!

Mirashka ha dit...

Ostres, quin patir! al fill d'una amiga li estan fent proves per la celiaquia, també tebia l'estómac inflat, menjava poc... en el seu cas a les caques va sortir un percentatge de greixos molt alt, senyal que no absorvia bé alguns aliments. Ara li fan més proves.

Com li vaig dir a ella no t'amoïnis abans d'hora i crec que és molt raonable el que t'han dit dels nadons amb baix pes.

Una abraçada!

Anònim ha dit...

Sí sue fan patir quan no mengen, sí. A mi m'ha costat d'entendre, però hi ha temporades que mengen més i d'altres que endrapen com llops... (parlo tenint en compte que darrera no hi hagi cap altre tipus de problema)
A veure si dura l'època de golafreria, encara que sigui només uns dies!!!

conxi ha dit...

Gràcies pels ànims i la comprensió: això de ser mares uneix!