No m'enganyo, sóc la seva mare i ho veig: el meu peque està fet un fideu.
Menja de tot però poc. Quan tanca la boca no hi ha manera d'introduir-li res i no el forcem.
Amb dos anys i mig pesa 10'5Kg.
De llargada anem bé, uns 89cm, a la corba del mig.
Amb el pediatra vem donar-nos de marge dos mesos per veure si augmentava però amb tanta malaltia guarderil no hi ha hagut manera.
A instàncies seves li hem donat una capsa d'Ultra Levura per la flora intestinal (després de tant antibiòtic...!) i semblava que li anava bé i tenia més gana però en el moment que emmalalteix menja tan poc!
Al febrer li vem fer anàlisis i van sortir perfectes. "Millor que tots nosaltres"- va dir el metge.
Ara al maig, després de mirar-s'ho amb calma i dir que feia "panxa de desnutrit" (em va arribar a l'ànima) ens va aconsellar que consultéssim a un pediatra digestòleg per descartar alguna intolerància tipus celiaquía. Com que resulta que al meu nebot també li van veure la panxa inflada i també li estan fent proves per descartar al·lèrgia al gluten i aquest problema és genètic doncs vem lligar caps molt ràpid...vem pensar massa...
L'endemà mateix vem anar a la consulta de l'altre doctor i quan li vaig explicar que havia estat un "baix pes" ho va veure bastant clar. Pel que es veu, els bebés nascuts baixos de pes acostumen a ser fideuets fins els 5 o 6 anys, quan fan un canvi i comencen a crèixer ufanosament.
"Estigueu tranquils perquè no té pinta de patir cap mala absorció". Igualment li miraran la lactosa, les caques i el tema pets, que es veu que té molt aire a la panxolina (ja ens ho van dir un cop quan li van fer una radiografia pel pit).
La propera visita és pel 31 de maig perquè ha de ser a la clínica on li faran les proves.
(La veritat és que estem aprofitant i molt la mútua. Bé, tot el que no aprofito per mi...).
Serà coincidència amb tota aquesta història però el peque fa 4 dies que menja fabulosament gairebé amb golafreria!! (Inaudit! Toco fusta perquè duri!!)
6 comentaris:
Ai maca, t'entenc perfectament...
L'Andreu no va néixer amb baix pes, tot el contrari! I de bebè menjava de tot i molt. Ara ha fet un canvi i no hi ha manera i jo em desespero, el veig primet i carai, m'amoïna.
La pediatra però em va dir que si el nen està sa no tenim perquè amoïnar-nos. Ell menja el que necessita i ja està i imagino que ella en sabrà més però no puc evitar el seguir amoïnant-me...
A veure si fan un canvi aquests noiets i ens donen una alegria!
Tan de bo li duri aquesta golafreria una mica i agafi una mica de fondo, almenys per encarar els virus guarderils :-)
Ostres, deu fer patir, això.
Però trobo raonable el que et va dir el metge del "baix pes". Segur que vindrà una altra època i recuperarà.
Ara, aprofita aquesta ratxa de golafreria!
Ostres, quin patir! al fill d'una amiga li estan fent proves per la celiaquia, també tebia l'estómac inflat, menjava poc... en el seu cas a les caques va sortir un percentatge de greixos molt alt, senyal que no absorvia bé alguns aliments. Ara li fan més proves.
Com li vaig dir a ella no t'amoïnis abans d'hora i crec que és molt raonable el que t'han dit dels nadons amb baix pes.
Una abraçada!
Sí sue fan patir quan no mengen, sí. A mi m'ha costat d'entendre, però hi ha temporades que mengen més i d'altres que endrapen com llops... (parlo tenint en compte que darrera no hi hagi cap altre tipus de problema)
A veure si dura l'època de golafreria, encara que sigui només uns dies!!!
Gràcies pels ànims i la comprensió: això de ser mares uneix!
Publica un comentari a l'entrada