Pàgines

dijous, 2 d’agost del 2012

Pèrdua

Acabem de passar uns dies tristos: una besàvia del peque va morir dijous passat. Li havíen diagnosticat un càncer al març i durant aquests mesos va anar empetitint-se, setmana a setmana.
Va esperar que tots els seus néts (i besnéts) haguéssin tornat de vacances per marxar ella. I ho va fer quan érem tots junts a casa, després d'un petonet del meu fill (quan hi penso, m'emociono).


Era una iaia especial, començant pel nom: tothom la coneixia com la iaiato.
Sempre tenia algun detallet pels besnéts: cosa que li feia gràcia, els hi comprava, ni que fos per majors de 6 anys! Tenim la casa plena de contes, quaderns, colors i joguines seus pels propers anys.

Quan anem a casa dels meus sogres encara penso que la trobaré al sofà jugant al tetris amb la seva Nintendo DS. Se'm fa estrany saber que no tornarem a sentir les seves històries de la mamà i el papà i el C/Diputació, del seus estius a S'Agaró, de quan el meu home era petit...

El meu fill va demanar on era quan va veure el llit buit: li vem dir que havia marxat. Després va veure una fotografia seva en un àlbum de fotos i va exclamar: "Mira, aquí la Iaiato està desperta!".
Quan vem anar al seu pis, feia veure que trucava per telèfon i li deia "Com estàs, Iaiato?".
Vida i mort, sempre de la mà encara que no ho volguem veure.


PS:Un darrer detall de la Iaiato va ser regalar-nos la loteria que sempre ens portava per Nadal i estava convençuda que "ens arreglaria"!

6 comentaris:

cira ha dit...

Sento molt la pèrdua. Una abraçada per tots. M'ha agradat llegir-ho. Saber que hi ha hagut i encara hi ha unes dones tan fantàstiques pel món em fa sentir bé.

Esther ha dit...

Pel que dius la Iaiato era un gran dona i segur que ho seguirà sent dins de tots vosaltres. Una abraçada!

onavis ha dit...

Sembla que va ser una besàvia ben especial, i tant! Que emocionant lo del petó. Ho sento molt

Mirashka ha dit...

Ho sento molt noia! Com a l'Anna m'ha agradat llegir-ho. Ella en debia estar ben contenta d'haver pogut deixar empremta en els besnets!

Una abraçada ben forta

conxi ha dit...

Gràcies a totes pels vostres comentaris!

Anònim ha dit...

Vaja Conxi... ho sento molt, acabo de llegir-ho.
Tu ho has dit: vida i mort van de la mà.

Una abraçada