Pàgines

dissabte, 17 de gener del 2009

La biòloga

Després de la visita, ens vem esperar uns minuts i ens van fer passar amb la biòloga per explicar-nos tot el procès i aclarir-nos qualsevol dubte.

Era la Montse, una noia molt agradable i atenta. Havia tingut la delicadesa (i professionalitat) de llegir-se el nostre historial abans de fer-nos entrar. Ens va fer sentir molt bé. Amb un powerpoint va anar explicant tots els passos i també ens va donar estadístiques.
Ens va avisar que tot i que no sabiem de quants embrions disposariem fins gairebé el dia de l'implantació, haviem de parlar-ho i prendre decisions. Quants hi posem, un o dos? Posem els més macos? Provem amb un maco i un regular? Congelem per una segona oportunitat?
Ells aconsellaran però nosaltres tindrem la última paraula.
I va donar-nos ànims.

F_I_S_H ok

El dia 7 cap a Fecu n med. La sala d'espera estava més concorreguda que en d'altres ocasions.
Jo jugava a endevinar quines parelles eren novates i en quina part del procès es trobaven les altres.
Després d'una espera considerable, ens van fer entrar.

El Dr. Sa u ra ens diu que els resultats de la FISH són bons: els bitxitus del meu home tenen cromosomes X, Y, 13, 18 i 21 correctes. Ell va respirar fondo. A mi em va fer gràcia saber que feia un 48,8% de nenes i un 51,04% de nens.

Després d'això, el Dr. em va donar el document que havia de presentar a la SS per fer passar els medicaments de l'hormonació. Ens va donar una capsa de Pu re gon amb DVd d'instruccions i pistola-pen per les injeccions.
I vem quedar per al cap de 14 dies per fer la primera eco dels meus ouets.

dissabte, 3 de gener del 2009

Pelegrinació



Avui hem fet una petita pelegrinació a Montserrat amb la Marta.
Ella és creient i jo penso que cap ajudeta no estarà de més.
He posat un ciri ben gros a la verge i li he demanat que faci per nosaltres.
Si va fer que plogués en temps de sequera, una FIV serà ben fàcil per ella, no?

dissabte, 13 de desembre del 2008

Any nou, vida nova?

Vem sortir de la clínica amb una data: 7 de gener.

Aquest és el nostre darrer dia de les vacances de Nadal.
Aquest serà el primer dia d'un temps d'incerteses i esperances.

Ens donaran el resultat del seu FISH i els meus medicaments, per preparar una ovulació massiva.
Em pregunto com m'afectarà aquesta revolució hormonal.

Tinc molt clar que a les vacances hauré de preparar material per a l'insti, avançar-me per després anar jo més descansada.
La dona del meu cosí em va explicar que ella anava com una moto. Jo no sé com reaccionaré a les classes...Ja ho veurem! I els nanos ho patiran!

No sé si buscar informació sobre el tema...perquè ho hauré de fer igual... He de cuidar-me, fer esport, estar positiva...També he d'aprofitar les vacances per agafar bones rutines i fer salut!
Porto uns dies baixa de moral, s'ha d'acabar aquesta dinàmica...

Amb la Marta hem dit d'anar a posar un ciri a Mont serrat.
Entre això i les pregàries de les iaies del meu home, a veure si tot plegat ajuda una miqueta!


PD: Al final resulta que el FISH ens costa 80 euros, pel transport del missatger. Quins collons que te la clínica, són tan pesseteros...! Ens deixarem més de 6000 euros i ens ho cobren absolutament tot...Enfi, no val la pena enfadar-se perquè ho pagarem igualment...

diumenge, 30 de novembre del 2008

Via lliure

Dimarts 25 de novembre, l'andròleg havia de trucar per donar-nos el resultat de la meïosis.

En no fer-ho, el meu home telefona a F ec u n m e d i li diuen que encara no han arribat els anàlisis. Sona una mica estrany perquè feia 4 setmanes de la biopsia i, en teoria, havia passat temps de sobres. Ens puja una mica la mosca al nas perquè haviem demanat hora pel divendres 29 amb el Dr. S a u r a i sense el resultat no podiem decidir res.

Curiosament, l'endemà la secre ens truca dient que ja ha arribat el sobre amb els resultats i que ens esperen el dia previst a les 8:00.

Quan entrem, el Dr. Saura repassa davant nostre les dades del nostre tema. Ens va donar la impressió de qu no se'n recordava de nosaltres.

(Parèntesis)
Em va saber greu pensar que si fossim rics (i/o famosos), el metge de la clínica exclusiva sabria perfectament com anava el nostre cas...Porca misèria!
(tanca Parèntesis)

Arriba l'hora de la veritat: el metge obre el sobre i llegeix els resultats. Ens els llegeix. No entenem res. Ens aclareix que tot sembla normal i truca a l'andròleg.
Aquest, en principi, dóna via lliure cap a la FIV però ens recomana que fem un FISH , per si un cas.
El Dr S a u ra penja i ens diu que hi ha un laboratori adscrit a la UAB que està fent aquest tipus de prova per un estudi científic a individus amb anomalies al cromosoma 9 i que ens ho faran de franc a canvi de cedir les dades per participar en l'experiment. I a més, també li faran un cariotip d'alta resolució.
Acceptem encantats, la prova l'haguéssim fet igual i costa uns 250 euros...
Via missatger, enviaran una mostra de de sang (5 euros a pagar a la Mútua del C a r me) i una mostra de sèmen (segon peep-show) al mateix salonet de l'altre cop.

"Mira per on m'he ajuntat amb un individu digne d'estudi!"- dic jo
"Almenys servirà per alguna cosa això de tenir un cromosoma invertit" - diu ell

dissabte, 15 de novembre del 2008

Amics prenyats

Fa uns dies, quan encara erem a l'horari d'estiu, vem anar a caminar amb la meva amiga Meri.

Vem passejar pel camí dels horts fins arribar a la resclosa.
Allà em va confessar que estava embarassada.
Em vaig alegrar per ella i estic contenta perquè no vaig sentir enveja dolenta.
Però no podia deixar de repetir "Quina sort que heu tingut!".

Resulta que es un embaràs "a la primera", d'aquells que serveixen per fer fardar als homes de mascles. Però no crec que el meu amic ho faci mai, almenys davant meu, coneixent el nostre cas.

Li vaig dir que am una mica de sort, potser els nostres fills podrien ser del mateix any.
Tant de bó així sigui...

Ara, quan quedem, tot són símptomes, roba que es fa petita, ecografies, monovolums.....
El meu home i jo ho contemplem somrients. Per dins, intento convence'm que molt aviat jo també tindré aquest principal tema de conversa. I seré igual de pesada!

Biopsia

Finalment, el 28 d'octubre ens vem encaminar cap a F e c u n m e d, amb un suspensori del nº6 sota el braç.
Sembla mentida que ni en les clíniques privades, pagant 1125 putus euros, et puguis estalviar la impuntualitat. Vem estar esperant uns tres quarts d'hora abans que entrés el metge i la infermera.

Uns 20 minuts va trigar en total, entre l'anestèsia local, el tallet i la cura final. Mentrestant jo voltava per allà fora, una mica neguitosa i rara, fullejant una revista, passejant per la ciutat.

De tres a quatre setmanes per saber el veredicte Van passant els dies i van caient els puntets de l'operació. Com a mínim es pot dir que ha estat bó de curar!!
Si el resultat és correcte, l'andròleg ens ho dirà per telèfon i per si un cas ja tenim hora pel meu doctor, per tirar milles amb la FIV. Si no, quedarem per veure'ns i que ens expliqui la magnitud de la tragèdia.

Tinc la intuïció de que ens donarà el vist-i-plau.
Però mai he estat bruixa i no sé si és una intuïció o un desig.