Pàgines

dijous, 12 de febrer del 2009

Dies de baixa

Al·legant un embaràs d'alt risc, fa gairebé mes i mig que estic de baixa.

Ara començo a estar tranquil·la de veritat, sense pensar en la feina ni en mals rotllos que involucrin el cigronet.
Intento estudiar per les oposicions però només fa cosa d'una setmana que estic d'humor. Abans no tenia el cap ni l'estòmac per gaire estudi.
Sembla ser que els fàstics i marejos estan remitint. Em ve més de gust prendre fruita i verdura però he desenvolupat certa mania a la llet. Tonteries de prenyades!

Tinc moltes ganes de que arribi el 24 d'abril i tornar a veure el cigronet. Estarà tot correcte? Haurà sabut crèixer sense supervisió mèdica? He de confiar en la seva innata saviesa , quin remei!

Com diu ma germana irònicament cada cop que em queixo: "No et queda res!"

Més seguiment

Dilluns vem tornar cap a la clínica i em va visitar la Dra Ce la des, una dona molt correcta que ens va causar bona impressió.
Va comptar i mesurar uns 10 òvuls, no va variar la medicació -0,1 de Pro crin i 250 unitats de Pur egon fins la propera visita- i ja ens va parlar de l'extracció per començaments de la setmana vinent.
Ojalà ja hi fos! Estic impacient...
Així que demà divendres, com que no treballo, m'encaminaré tranquil·lament cap a Gra no llers, em faré l'anàlisi de sang de rigor (per veure estradiol), aniré a esmorzar i tornaré per a què hi facin una ullada allà dins. Espero que gaudeixin del paisatge!

dissabte, 7 de febrer del 2009

Depre

Avui m'ha baixat l'ànim perquè torno a estar malalta.
Això em passa per fer-me la valenta, per no curar-me el primer refredat i no deixar d'anar a treballar.
Fa 15 dies vaig agafar un refredat de mocs que no feiem més que anar-me al coll i provocar-me tos i tenia la veu com els galls del Guardiola. Fins i tot al claustre de professors em va donar un (memorable) atac de tos. Però em sabia greu deixar la feina.
El finde passat vaig anar a la farmàcia i em van donar un tractament de xoc que va acabar amb els mocs. Però des d'ahir torno a tenir algun moc i el que és pitjor, un mal de cap i d'ossos típic del grip, amb calfreds i tot.
I resulta que si agafo febre el Dr. ha dit que se suspen el cicle.
I he sentit molta ràbia i impotència perquè tret de paracetamol, d'infusions i caldets no puc fer res per treure'm aquesta merda de sobre.
I sé que és per no haver-me cuidat en el seu moment....I em fa ràbia ser així!
He d'engegar a la merda les coses secundàries i no obserssionar-me tant amb la feina i amb els p**** crios. Estic enfadada amb mi mateixa.
He de canviar però ha de ser un canvi immediat...
Per tot això i d'altres pors vàries (que ara per ara no està al meu abast resoldre) he deixat ben molla l'espatlla del meu home.
A veure si deixant-ho per escrit m'ho crec i em concentro en el que toca: recuperar-me i embarassar-me.
Ale, me'n vaig a berenar una miqueta.

Ovaris lents

Dimecres 4 vaig tornar a la clínica. El fol·licle de l'ovari esquerre havia disminuit de 20 a 18 cm. Segons el Dr. Sa u ra, "estava plantat".
Em va receptar noves dosis de medicaments: 0,1 de Pro crin i 250 unitats de Pur egon.
I em va citar per avui dissabte 07.

O sigui que avui a les 9:45 ja estavem a Gra no llers i jo oberta de cames!
El Dr. ha anat comptant els fol·lícles que es veien i les seves longituds, sobretot a l'ovari dret (el bó i normal). Potser n'ha vist uns 7 o 8. Però ha dit que anaven lent, que no havien notat gaire l'estimulació però que era normal sent jo poliquística.
Així que "cap canvi en la medicació, millor anar a poc a poc i dilluns torna a passar".

Abans de marxar, m'ha fet passar per fer-me una extracció per control·lar l'estradiol. Més punxades, aquest cop als dos braços. A la segona m'ha aconseguit trobar la vena.

A les 11 esmorzem i cap a casa, a covar el refredat que m'està caient a sobre...i dilluns serà un altre dia.

dimarts, 3 de febrer del 2009

Blogs sense final

He decidit no mirar res de res per internet.
Com a molt li demanaré coses a la Marta.
Perquè l'altre dia vaig trobar un blog d'una noia que explicava el seu procés FIV amb ICSI (exactament com el meu) i la història estava inacabada.

I un blog inacabat dóna mal rotllo.

Perquè si tens bones notícies, no dubtes en explicar-les.
I si no les expliques, és que no tens ànims per fer-ho.

Com acabarà aquest blog meu, aquestes opos a pares?
M'obligo a pensar cada dia que sóc una noia amb sort...

Ovari esquerre amb quiste

El pla és que després de la regla el funcionament natural dels meus ovaris estarà inhibit i a base de punxades ( a la meva pobra panxeta) me'ls aniran estimulant a la seva voluntat.

Dilluns 02 vaig anar a la primera eco de seguiment.
La regla m'acabava de baixar aquell migdia i el Dr. Gau l tier no ho va veure clar: encara hi havia un quiste a l'ovari esquerre. I em van tornar a citar al cap de 2 dies, dimecres.

Acabo de trucar a la clínica perquè el meu ovari esquerre és el que no té trompa de fal·lopi i potser per això l'òvul triga més a desapareixer. Molt amablement el Dr. m'ha dit que no em preocupés i que tot i tenir la regla més fluixa de la meva història recent, demà dimecres veuran algun canvi.

Estic impacient i positivament nerviosa!

D'aquí a jonki

Ja he superat la meva por a les agulles.

El primer dia em va costar una miqueta però el cert és que només sents la punxada inicial, la resta d'agulla entra facilment i no pateixes gens.
El meu home em prepara la dosi. Jo m'agafo el michelín a la panxa, em passo la tovalloleta amb alcohol per desinfectar i em punxo.
Només un dia em vaig tocar un capil·lar i encara tinc un petit blau grogós. Ahir li vaig ensenyar al metge i em va dir que no era res, que ja me'n sortirien de més grans...

No sento cap efecte físic diferent dels típics de la regla.
Potser és perquè el Pro crin serveix únicament per inhibir el funcionament del ovaris i que així puguin els metges estimular-los com vulguin properament.

Una cosa més superada i per explicar.