Parte del dia: Dels 11 fecundats, 10 s'han seguit dividint.
D'aquests 10 n'hi ha un que és pràcticament perfecte i després 3 que estan força bé.
Dels altres només cal veure com evolucionen.
Li he demanat quants me'n posarien i ha dit que no s'arriscaran a implantar-me'n 2 sabent que em falta un tros d'úter. Així que juguem a una carta.
Li he comentat el meu mal de panxa i al cap d'una estoneta m'ha trucat el Dr. Sa u ra.
M'ha convençut que els símptomes no indiquen una hiperestimulació, que segueixi bevent aquarius i que demà hi haurà la transferència.
Avui estic més positiva que ahir, més activa i optimista. Intentaré fer cas i no preocupar-me. Potser per acabar-ho d'adobar se m'ha ocorregut d'agafar una "passa"....
dimecres, 18 de febrer del 2009
dimarts, 17 de febrer del 2009
11 fecundats
M'acaben de trucar de la clínica.
La biòloga diu que s'han fecundat 11 òvuls però que prèviament havien observat que alguns presentaven petites anomalies que no saben si afectaran en el seu desenvolupament normal.
Que demà ens donaran més pistes i que només queda esperar.
Doncs això és el que farem...
La biòloga diu que s'han fecundat 11 òvuls però que prèviament havien observat que alguns presentaven petites anomalies que no saben si afectaran en el seu desenvolupament normal.
Que demà ens donaran més pistes i que només queda esperar.
Doncs això és el que farem...
dilluns, 16 de febrer del 2009
16 possibilitats
El Dr ens diu que l'extracció ha estat moderada: 20 òvuls, dels quals 4 han estat desestimats per no ser prou madurs. Ens queden 16 oportunitats.
Com jo tenia l'estradiol pel núvols, abans de la punció m'han posat 50 unitats d'albúmina per equilibrar. Però que no em preocupés, que no contemplava una hiperestimulació ovàrica.
Ens ha explicat que si tot va bé dijous hi haurà la "transfer" i que cada dia pels volts del migdia, els biòlegs ens trucaran per explicar-nos l'evolució dels nostres projectes de fill.
Així que fins dijous tot queda en stand by. A veure si els nostres gametes també tenen un amor a primera vista com vem tenir nosaltres...
Fins llavors, he de beure aquarius i posar-me 6 progefikk al dia.
Tenint en compte el que he fet fins ara, la cosa està xupada.
Com jo tenia l'estradiol pel núvols, abans de la punció m'han posat 50 unitats d'albúmina per equilibrar. Però que no em preocupés, que no contemplava una hiperestimulació ovàrica.
Ens ha explicat que si tot va bé dijous hi haurà la "transfer" i que cada dia pels volts del migdia, els biòlegs ens trucaran per explicar-nos l'evolució dels nostres projectes de fill.
Així que fins dijous tot queda en stand by. A veure si els nostres gametes també tenen un amor a primera vista com vem tenir nosaltres...
Fins llavors, he de beure aquarius i posar-me 6 progefikk al dia.
Tenint en compte el que he fet fins ara, la cosa està xupada.
Crónica d'una punció
Vaig passar el diumenge preparant feina pels meus alumnes i notant-me panxa inflada i pesada: em feia l'efecte que era una fàbrica d'òvuls.
A la nit, després de veure el darrer episodi de la 2ª temporada de Roma, vaig anar a dormir i d'una tirada fins l'endemà a les 5:45 am, que sona el despertador.
Dutxa i cap a Gra no llers falta gent.
Arribem a la Mútua abans que les infermeres. El paio de seguretat ens diu que esperem a unes cadires. Per sort s'hi està calentó.
Ens fan pujar i passar a l'habitació (individual i amb tele, que es noti que anem pagant).
Passo fred sota els llençols amb aquella bata de malalt.
Els aviso que tinc una bírria de venes i em posen el gota-gota (el primer de la meva vida).
Em fan anar al WC i en camilla cap al quiròfan. Em sento ridícula anant en la camilla, parlant de qualsevol cosa amb l'infermer, veient-lo borrós sense les ulleres (Crec que duia una arrecada de fusta a l'orella dreta?).
Entro al quiròfan. Fa molt fred i tremolo exageradament.
El Dr. Sa u ra em saluda i em pregunta com he passat la nit. La resta de gent també em saluda però no reconec a ningú. No sé si tremolo pel fred o pels nervis.
L'anestesista també em saluda i em punxa alguna cosa a la via que m'atonta i m'escalfa. Els ulls se'm comencen a tancar i deixa d'importar-me estar amb les potes obertes en un quiròfan.
M'avisen que em vindrà son i responc que ja en tinc.... i em desperto de nou a l'habitació, amb molt de fred. Tinc mal com de regla, moderat però constant.
Poc a poc el fred em passa i he d'anar al WC.
Esmorzo i se'm posa d'allò més bé.
Truquen al meu home per a què faci la seva part de feina. En un quart d'hora torna i em diu que ha apuntat bé.
Acabem de passar l'estona veient el Cuní fins que ens diuen que passem per Fe cun med.
Les infermeres, al marxar, ens desitgen sort.
A la nit, després de veure el darrer episodi de la 2ª temporada de Roma, vaig anar a dormir i d'una tirada fins l'endemà a les 5:45 am, que sona el despertador.
Dutxa i cap a Gra no llers falta gent.
Arribem a la Mútua abans que les infermeres. El paio de seguretat ens diu que esperem a unes cadires. Per sort s'hi està calentó.
Ens fan pujar i passar a l'habitació (individual i amb tele, que es noti que anem pagant).
Passo fred sota els llençols amb aquella bata de malalt.
Els aviso que tinc una bírria de venes i em posen el gota-gota (el primer de la meva vida).
Em fan anar al WC i en camilla cap al quiròfan. Em sento ridícula anant en la camilla, parlant de qualsevol cosa amb l'infermer, veient-lo borrós sense les ulleres (Crec que duia una arrecada de fusta a l'orella dreta?).
Entro al quiròfan. Fa molt fred i tremolo exageradament.
El Dr. Sa u ra em saluda i em pregunta com he passat la nit. La resta de gent també em saluda però no reconec a ningú. No sé si tremolo pel fred o pels nervis.
L'anestesista també em saluda i em punxa alguna cosa a la via que m'atonta i m'escalfa. Els ulls se'm comencen a tancar i deixa d'importar-me estar amb les potes obertes en un quiròfan.
M'avisen que em vindrà son i responc que ja en tinc.... i em desperto de nou a l'habitació, amb molt de fred. Tinc mal com de regla, moderat però constant.
Poc a poc el fred em passa i he d'anar al WC.
Esmorzo i se'm posa d'allò més bé.
Truquen al meu home per a què faci la seva part de feina. En un quart d'hora torna i em diu que ha apuntat bé.
Acabem de passar l'estona veient el Cuní fins que ens diuen que passem per Fe cun med.
Les infermeres, al marxar, ens desitgen sort.
Finde previ
Divendres els meus ovaris semblaven dos gotims de raim: en van comptar uns 20 de diferents mides. La Dra Ce la des em va convidar a tornar l'endemà dissabte i em va dir que li donava la impressió que la punció seria dilluns.
L'endemà dissabte va haver-hi un col·lapse de "transfers" però finalment ens va atendre la
Dra. Ma za no (amb supervisió i vist-i-plau del Dr Sa u ra). I ens va confirmar les sospites: Dilluns a les 7:30 ingres a la Mútua.
Ens van donar les darreres instruccions: pel mateix dissabte una injecció intramuscular de HCG-Le po ri a les 21:00 i per diumenge, un dia de relax sense drogues.
L'endemà dissabte va haver-hi un col·lapse de "transfers" però finalment ens va atendre la
Dra. Ma za no (amb supervisió i vist-i-plau del Dr Sa u ra). I ens va confirmar les sospites: Dilluns a les 7:30 ingres a la Mútua.
Ens van donar les darreres instruccions: pel mateix dissabte una injecció intramuscular de HCG-Le po ri a les 21:00 i per diumenge, un dia de relax sense drogues.
dijous, 12 de febrer del 2009
Dies de baixa
Al·legant un embaràs d'alt risc, fa gairebé mes i mig que estic de baixa.
Ara començo a estar tranquil·la de veritat, sense pensar en la feina ni en mals rotllos que involucrin el cigronet.
Intento estudiar per les oposicions però només fa cosa d'una setmana que estic d'humor. Abans no tenia el cap ni l'estòmac per gaire estudi.
Sembla ser que els fàstics i marejos estan remitint. Em ve més de gust prendre fruita i verdura però he desenvolupat certa mania a la llet. Tonteries de prenyades!
Tinc moltes ganes de que arribi el 24 d'abril i tornar a veure el cigronet. Estarà tot correcte? Haurà sabut crèixer sense supervisió mèdica? He de confiar en la seva innata saviesa , quin remei!
Com diu ma germana irònicament cada cop que em queixo: "No et queda res!"
Ara començo a estar tranquil·la de veritat, sense pensar en la feina ni en mals rotllos que involucrin el cigronet.
Intento estudiar per les oposicions però només fa cosa d'una setmana que estic d'humor. Abans no tenia el cap ni l'estòmac per gaire estudi.
Sembla ser que els fàstics i marejos estan remitint. Em ve més de gust prendre fruita i verdura però he desenvolupat certa mania a la llet. Tonteries de prenyades!
Tinc moltes ganes de que arribi el 24 d'abril i tornar a veure el cigronet. Estarà tot correcte? Haurà sabut crèixer sense supervisió mèdica? He de confiar en la seva innata saviesa , quin remei!
Com diu ma germana irònicament cada cop que em queixo: "No et queda res!"
Més seguiment
Dilluns vem tornar cap a la clínica i em va visitar la Dra Ce la des, una dona molt correcta que ens va causar bona impressió.
Va comptar i mesurar uns 10 òvuls, no va variar la medicació -0,1 de Pro crin i 250 unitats de Pur egon fins la propera visita- i ja ens va parlar de l'extracció per començaments de la setmana vinent.
Ojalà ja hi fos! Estic impacient...
Així que demà divendres, com que no treballo, m'encaminaré tranquil·lament cap a Gra no llers, em faré l'anàlisi de sang de rigor (per veure estradiol), aniré a esmorzar i tornaré per a què hi facin una ullada allà dins. Espero que gaudeixin del paisatge!
Va comptar i mesurar uns 10 òvuls, no va variar la medicació -0,1 de Pro crin i 250 unitats de Pur egon fins la propera visita- i ja ens va parlar de l'extracció per començaments de la setmana vinent.
Ojalà ja hi fos! Estic impacient...
Així que demà divendres, com que no treballo, m'encaminaré tranquil·lament cap a Gra no llers, em faré l'anàlisi de sang de rigor (per veure estradiol), aniré a esmorzar i tornaré per a què hi facin una ullada allà dins. Espero que gaudeixin del paisatge!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)