La matinada de divendres passat vem tenir un susto bastant gran que per sort sembla que no serà res.
Em vaig llevar de matinada per anar al lavabo i em vaig despertar de cop en veure que estava sagnant.
Com un coet ens vem vestir i vaig trucar al CAP i em van dir a quin hospital havia d'anar.
De camí jo anava pensant "Que sigui un susto, que sigui un susto, que sigui un susto....".
A Urgències em van fer anar cap a Ginecologia i al cap de 10 minuts em van atendre.
Jo no havia fet cap esforç, no haviem tingut relacions, no em feia mal la panxa...Quan amb la eco la Dra Arantxa va dir "El fetus està bé, mira'l com es posa les mans al cap!" gairebé no vaig tenir esma de mirar i vaig plorar una miqueta.
La Dra va estar una estona mirant i remirant per allà dins i deia que tot era normal, però no es va creure massa això del meu "hemiúter". Em va preguntar pel meu ginecòleg, per la clínica de Gra no llers, pel Dr Sau ra, molt amablement, no semblava que fossin les 6 del matí.
Com li semblava que el meu úter era prim, ens va fer un volant per una eco amb l'aparell d'alta resolució que tenen a l'hospital (i que ja conec)
Ens va despedir dient que no patís que ja no sagnava però que seguiria tenint una mica de pèrdues marronoses en els propers dies. I que fes repòs absolut almeys durant una setmana.
Una hora després, amb un estat d'ànim força més optimista, tornavem cap a casa.
Vem esmorzar i vem tornar al llit. Aquell cap de setmana no aniriem a la platja tal com haviem planejat...
dilluns, 11 de maig del 2009
dimarts, 5 de maig del 2009
Cribatge
Ahir vem anar a buscar els resultats dels anàlisis.
Els vem obrir i tot semblava correcte excepte tres estrelletes als hematíes, l'hemoglobina i l'hematocrit (però per molt poc els valors no estaven dins del barem normal).
Vem passar per la consulta del metge perquè ens ho confirmés i li va donar el vist-i-plau.
Com no tinc anticossos per la Toxoplasmosis, m'ha recomanat que cuini bé la carn de porc abans de menjar-la i que els embotits, els congeli abans. Però que seria molt estrany que agafés ara la malaltia (que seria una mala sort increible!).
Pel que fa al cribatge, ens posa que el risc per Down és 1/4930 i per Edwards, 1/100000.
El Dr ens va dir que era decisió nostra però que, considerant la meva edat, l'ecografia que ens acabava de fer i els resultats dels anàlisis doncs que no era necessari per la prova d'amniocentesi. A nosaltres, més que la punxada o els diners que costaria, el que ens va fer por va ser el risc d'avortament d'un 0,1% com a conseqüencia de la prova. 1 nen de cada 100. Per pensar-s'ho.
Sense l'amnio no estarem al 100% segurs, potser ens quedem al 85%, però si tot va bé, confio en que n'hi hagi prou...
Els vem obrir i tot semblava correcte excepte tres estrelletes als hematíes, l'hemoglobina i l'hematocrit (però per molt poc els valors no estaven dins del barem normal).
Vem passar per la consulta del metge perquè ens ho confirmés i li va donar el vist-i-plau.
Com no tinc anticossos per la Toxoplasmosis, m'ha recomanat que cuini bé la carn de porc abans de menjar-la i que els embotits, els congeli abans. Però que seria molt estrany que agafés ara la malaltia (que seria una mala sort increible!).
Pel que fa al cribatge, ens posa que el risc per Down és 1/4930 i per Edwards, 1/100000.
El Dr ens va dir que era decisió nostra però que, considerant la meva edat, l'ecografia que ens acabava de fer i els resultats dels anàlisis doncs que no era necessari per la prova d'amniocentesi. A nosaltres, més que la punxada o els diners que costaria, el que ens va fer por va ser el risc d'avortament d'un 0,1% com a conseqüencia de la prova. 1 nen de cada 100. Per pensar-s'ho.
Sense l'amnio no estarem al 100% segurs, potser ens quedem al 85%, però si tot va bé, confio en que n'hi hagi prou...
Segona visita
Finalment, vem tornar a la consulta per fer el segon control.
Com havien canviat les coses allà dins! El cigronet ja tenia forma de personeta, amb cap, cos, bracets, manetes, cames, peus... i el cor bombejant a tota pastilla dins seu.
El què ens va acabar de fer caure la baba: va saludar amb la mà!!!
"Acaba de moure's?"- vem preguntar a coro, al·lucinats.
"Sí, i el veig molt bé i molt maco"-va respondre el Dr.
Si t'hi fixaves també veies els ullets i els "morritus".
"Apa! Si sembla un àlien!"-em va sortir.
"Pobret, no li diguis això!" -va contestar el meu home.
"Sí sí, com un àlien" -em va donar la raó el metge.
En resum, la visita va ser a les 11 setmanes i 3 dies.
El cigronet mesurava 44 mm (i devia pesar un 5 grams).
El cor li anava a 183 pulsacions per minut.
El plec nucal era de 0,8 mm (correcte).
I jo no m'havia engreixat practicament res (52,5 Kg) tot i que el meu home no fa més que repetir que menjo molt.
Vem sortir de la consulta amb la petició dels anàlisis del 1er trimestre sota el braç i un somriure ample d'orella a orella...
Com havien canviat les coses allà dins! El cigronet ja tenia forma de personeta, amb cap, cos, bracets, manetes, cames, peus... i el cor bombejant a tota pastilla dins seu.
El què ens va acabar de fer caure la baba: va saludar amb la mà!!!
"Acaba de moure's?"- vem preguntar a coro, al·lucinats.
"Sí, i el veig molt bé i molt maco"-va respondre el Dr.
Si t'hi fixaves també veies els ullets i els "morritus".
"Apa! Si sembla un àlien!"-em va sortir.
"Pobret, no li diguis això!" -va contestar el meu home.
"Sí sí, com un àlien" -em va donar la raó el metge.
En resum, la visita va ser a les 11 setmanes i 3 dies.
El cigronet mesurava 44 mm (i devia pesar un 5 grams).
El cor li anava a 183 pulsacions per minut.
El plec nucal era de 0,8 mm (correcte).
I jo no m'havia engreixat practicament res (52,5 Kg) tot i que el meu home no fa més que repetir que menjo molt.
Vem sortir de la consulta amb la petició dels anàlisis del 1er trimestre sota el braç i un somriure ample d'orella a orella...
dijous, 16 d’abril del 2009
Dies de baixa
Al·legant un embaràs d'alt risc, fa gairebé mes i mig que estic de baixa.
Ara començo a estar tranquil·la de veritat, sense pensar en la feina ni en mals rotllos que involucrin el cigronet.
Intento estudiar per les oposicions però només fa cosa d'una setmana que estic d'humor. Abans no tenia el cap ni l'estòmac per gaire estudi.
Sembla ser que els fàstics i marejos estan remitint. Em ve més de gust prendre fruita i verdura però he desenvolupat certa mania a la llet. Tonteries de prenyades!
Tinc moltes ganes de que arribi el 24 d'abril i tornar a veure el cigronet. Estarà tot correcte? Haurà sabut crèixer sense supervisió mèdica? He de confiar en la seva innata saviesa , quin remei!
Com diu ma germana irònicament cada cop que em queixo: "No et queda res!"
Ara començo a estar tranquil·la de veritat, sense pensar en la feina ni en mals rotllos que involucrin el cigronet.
Intento estudiar per les oposicions però només fa cosa d'una setmana que estic d'humor. Abans no tenia el cap ni l'estòmac per gaire estudi.
Sembla ser que els fàstics i marejos estan remitint. Em ve més de gust prendre fruita i verdura però he desenvolupat certa mania a la llet. Tonteries de prenyades!
Tinc moltes ganes de que arribi el 24 d'abril i tornar a veure el cigronet. Estarà tot correcte? Haurà sabut crèixer sense supervisió mèdica? He de confiar en la seva innata saviesa , quin remei!
Com diu ma germana irònicament cada cop que em queixo: "No et queda res!"
dijous, 26 de març del 2009
Carnet d'embarassada
Ahir dimecres vaig tenir la meva primera visita de control d'embaràs i em van fer un carnet i tot.
El Dr. Gar cía ens va felicitar i em va fer una altra eco vaginal.
Com havia canviat el paisatge allà dins!
Ara del saquet (que ja no era una el·lipse perfecta) penjava una espècie de "salsitxa" que anava vibrant amb una cadència accelerada. Era el cor! El vem poder escoltar i tot, a 138 pulsacions per minut i el so era com acoltxa't, com dins d'una piscina (de fet, està submergit en un piscina!)
Ens vem quedar al·lucinats! A les 6 setmanes l'embrió no té cap però té cor...
El meu home casi es posa a plorar.
El ginecòleg va dir que estiguéssim tranquils, que tot estava en ordre i que estava bé de mida...
Feia un 6'6mm. És a dir, que no arriba a cigronet, com a molt a llentia!
Ara somric sovint recordant el so del cor. Però m'inquieta una mica que fins el control del mes vinent no en torni a saber res més...Com evolucionarà? Ho farà bé? I si es despista?
La resta de prenyades també es fan aquestes preguntes o sóc jo una patidora compulsiva?
El Dr. Gar cía ens va felicitar i em va fer una altra eco vaginal.
Com havia canviat el paisatge allà dins!
Ara del saquet (que ja no era una el·lipse perfecta) penjava una espècie de "salsitxa" que anava vibrant amb una cadència accelerada. Era el cor! El vem poder escoltar i tot, a 138 pulsacions per minut i el so era com acoltxa't, com dins d'una piscina (de fet, està submergit en un piscina!)
Ens vem quedar al·lucinats! A les 6 setmanes l'embrió no té cap però té cor...
El meu home casi es posa a plorar.
El ginecòleg va dir que estiguéssim tranquils, que tot estava en ordre i que estava bé de mida...
Feia un 6'6mm. És a dir, que no arriba a cigronet, com a molt a llentia!
Ara somric sovint recordant el so del cor. Però m'inquieta una mica que fins el control del mes vinent no en torni a saber res més...Com evolucionarà? Ho farà bé? I si es despista?
La resta de prenyades també es fan aquestes preguntes o sóc jo una patidora compulsiva?
El saquet
Divendres 13 de març vam tornar a Gran ollers .
Em van fer una eco vaginal i la bombolla ja era un saquet.
El Dr. Sa u ra ens va dir que encara era aviat i podien passar coses però que podíem estar tranquils, que l'embrió s'havia enganxat al millor lloc de la matriu, on hi havia més capil·lars per alimentar-se.
El meu home va dir "Aquest és dels meus!"
Ens van fer l'informe de la clínica on s'explica tot el procès que hem seguit: medicació, extracció, congelació, el meu hemiúter... el nostre historial de parella infértil que haurem d'ensenyar en cas necessari.
I ens va dir que tornéssim amb el crio.
No sé si a les altres clíniques també donen el passaport tan ràpid.
En qualsevol cas no em puc pas queixar del tracte rebut per part seva, sobretot ara que la cosa sembla que va bé!
Em van fer una eco vaginal i la bombolla ja era un saquet.
El Dr. Sa u ra ens va dir que encara era aviat i podien passar coses però que podíem estar tranquils, que l'embrió s'havia enganxat al millor lloc de la matriu, on hi havia més capil·lars per alimentar-se.
El meu home va dir "Aquest és dels meus!"
Ens van fer l'informe de la clínica on s'explica tot el procès que hem seguit: medicació, extracció, congelació, el meu hemiúter... el nostre historial de parella infértil que haurem d'ensenyar en cas necessari.
I ens va dir que tornéssim amb el crio.
No sé si a les altres clíniques també donen el passaport tan ràpid.
En qualsevol cas no em puc pas queixar del tracte rebut per part seva, sobretot ara que la cosa sembla que va bé!
dimecres, 11 de març del 2009
Més calmada
Sembla ser que vaig assimilant que estic embarassada.
Ja no estic nerviosa i em trobo més estable anímicament.
Cada tarda m'estiro al sofà i prenc el sol a la panxa, que per cert està una mica inflada, i m'acaricio. Tot sigui perquè s'hi quedi 9 mesos!
Esgotaré aquesta baixa i si puc allargaré fins després de Setmana Santa.
Llavors ja haurem conviscut 1 mes i pico i ell serà més pèsol que bombolla.
A veure què diuen demà passat!
Ja no estic nerviosa i em trobo més estable anímicament.
Cada tarda m'estiro al sofà i prenc el sol a la panxa, que per cert està una mica inflada, i m'acaricio. Tot sigui perquè s'hi quedi 9 mesos!
Esgotaré aquesta baixa i si puc allargaré fins després de Setmana Santa.
Llavors ja haurem conviscut 1 mes i pico i ell serà més pèsol que bombolla.
A veure què diuen demà passat!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)