Ja fa 3 setmanes que vaig parir: com passa el temps!!!
Dilluns 9 al matí vaig anar a fer-me la meva 4rta prova de les "corretges" amb la meva mare (perquè el meu home treballava). Per segon cop, el nen va fer un "cor lent" que vol dir que va baixar el ritme cardíac un moment.
Després de la prova, el Dr em va fer un tacte i sense canviar el to de veu em va dir:
"Mira, ja crec que hauries de tenir el nen aquesta tarda. Ves a casa teva, posa't una lavativa, dutxat, dina un plat de pasta i a les 13:00 tornes cap aquí que et tornaré a mirar"
Em vaig quedar de pasta de moniato!!!
I sí sí, a les 13 hi tornem, em torna a palpar i remenar i ens diu que anem a caminar mitja horeta, que a les 14 ingressem a la clínica i que ja ens veurem allà.
Vem caminar i just quan tornàvem cap al cotxe trenco aigües: ben bé com si em pixés a sobre!
I quan a les 14:00 estavem a la porta de la clínica em ve la primera contracció. Com va dir l'Alba, la llevadora, ho vaig saber perfectament que ho era, una contracció! Em van portar en cadira de rodes a l'habitació i ja em van preparar per la feina que se'm girava.
Va aparèixer la llevadora, la Dolors, una dona d'uns 60 anys que només feia que demanar-me el nom i d'on era i com es diria el nen. Vaig pensar "L'experiència és un grau... però espero que no "chochegi". Em van monitoritzar, em van posar la via i apa, a esperar.
De les 15:00 a les 18:00, que va ser quan em van baixar al quiròfan, vaig estar amb oxitocina, respirant les contraccions. Em va anar molt bé les classes Pre-part. Ens havien ensenyat com respirar: ben profund, deixant anar l'aire ben a poc a poc, com si tinguessim una palleta a la boca. Va ser una estona dolenta però va anar passant. Jo pensava que eren 4 respiracions i que després el mal passaria i vindria un ratet de relax total. Crec que vaig trencar el son en algun dels descansos i així ho confirma el meu home.
El metge anava treient el cap i fent-me tactes. Pel monitor van veure que el nen feia el "tontet". Es veu que a les contraccions baixava el ritme cardíac. A les 18:00, estant jo dilatada 3 cms va decidir baixar-nos a quiròfan. La cosa pintava de cesàrea...
dilluns, 30 de novembre del 2009
divendres, 6 de novembre del 2009
Paperassa
Sembla mentida la de coses que has de fer quan neix un bebé...
Com que sóc bastant quadrada (i tinc temps...) m'he entretingut a fer un document amb un resum de links i passos a seguir (que suposo que farà el meu maridet amb molt de gust!).
Ho penjo aquí per si a algú li serveix d'alguna cosa, tot i que ho he tret del web de la Generalitat (però fa una mandra de llegir...)
I dit això, me'n vaig a passejar un ratet.
Com que sóc bastant quadrada (i tinc temps...) m'he entretingut a fer un document amb un resum de links i passos a seguir (que suposo que farà el meu maridet amb molt de gust!).
Ho penjo aquí per si a algú li serveix d'alguna cosa, tot i que ho he tret del web de la Generalitat (però fa una mandra de llegir...)
I dit això, me'n vaig a passejar un ratet.
dijous, 5 de novembre del 2009
Les "corretges"
Ja fa dos divendres que ens passem 1 hora escoltant els batecs del nostre nen: és una monitorització fetal
No sé perquè en diuen "corretges" si només te'n posen una (espècie de cinturó elàstic) amb un sensor que està connectat a una màquina tipus "electrocardiograma" que va dibuixant unes muntanyes russes (tipus terratrèmol). Després et donen una espècie de "pipeta" també connectada no-sé-on (tinc mobilitat reduïda) que has d'apretar cada cop que sentis que el bebé és belluga. I tot queda enregistrat en una gràfica de paper.
El Dr. ens va dir que tot estava correcte i que només 1 de cada 100 testos surt malament. I que tenen de validesa 1 setmana.
Fa gràcia sentir els seus batecs i com es va acccelerant i alentint, en teoria sense cap motiu! I les dues vegades, quan el meu home arriba d'aparcar el cotxe i li comença a parlar, el nen es mou més.
Després d'una horeta, el Dr entra, es mira la gràfica i em fa un tacte. Els dos cops m'ha dit que el coll de la matriu estava tancat i que el nen hi tenia el cap apretant. I que encara estava verda. Demà sant-tornem-hi, si no pareixo aquesta nit!
El pitjor de tot és la incomoditat de la camilla. Sembla mentida que no tinguin en compte que et deixa les lumbars fetes caldo i quan m'aixeco després de tanta estona semblo un mix entre la meva iaia i el Chiquito...
No sé perquè en diuen "corretges" si només te'n posen una (espècie de cinturó elàstic) amb un sensor que està connectat a una màquina tipus "electrocardiograma" que va dibuixant unes muntanyes russes (tipus terratrèmol). Després et donen una espècie de "pipeta" també connectada no-sé-on (tinc mobilitat reduïda) que has d'apretar cada cop que sentis que el bebé és belluga. I tot queda enregistrat en una gràfica de paper.
El Dr. ens va dir que tot estava correcte i que només 1 de cada 100 testos surt malament. I que tenen de validesa 1 setmana.
Fa gràcia sentir els seus batecs i com es va acccelerant i alentint, en teoria sense cap motiu! I les dues vegades, quan el meu home arriba d'aparcar el cotxe i li comença a parlar, el nen es mou més.
Després d'una horeta, el Dr entra, es mira la gràfica i em fa un tacte. Els dos cops m'ha dit que el coll de la matriu estava tancat i que el nen hi tenia el cap apretant. I que encara estava verda. Demà sant-tornem-hi, si no pareixo aquesta nit!
El pitjor de tot és la incomoditat de la camilla. Sembla mentida que no tinguin en compte que et deixa les lumbars fetes caldo i quan m'aixeco després de tanta estona semblo un mix entre la meva iaia i el Chiquito...
divendres, 23 d’octubre del 2009
Visita a la Clínica
Fa uns dies vem demanar hora per visitar les instal·lacions de la clínica on aniré a parir.
Segons la llevadora que ens fa l'aquagym, l'Alba, tant el personal com els mitjans tècnics d'aquest centre estan per sota del que haurien de ser tenint en compte que es privat. Val a dir que totes les seves opinions són bastant radicals i que ella treballa a un hospital públic. I la contradicció de tot plegat és que la majoria de les seves "clientes" anirem a la clínica a parir!!
Com ja vaig escriure en un post anterior, l'Alba ens va explicar que el percentatge de cesàries allà és molt més alt que a la Seguretat Social.
També resulta que si el nen surt amb algun tipus de problema l'envien ràpidament a l'hospital, separant-lo de la mare.
I es veu que van curts de personal d'urgències (i això que, com a bons mamífers, acostumem a posar-nos de part a hores nocturnes intempestives!). L'únic avantatge resulta ser no haver de compartir habitació i tenir intimitat amb el teu fill des del primer moment...però "no hauriem de confondre un hospital amb un hotel!!". Així que en general normalment ens espanta una mica, cosa que no sé si hem d'agrair o tot el contrari...( El cert és que la majoria de gent que conec fa el que pot per parir allà i no he sentit queixes... )
En resum, que divendres vem amb una altra parella de prenyats amics nostres a fer-hi un tour i va estar bé. Ens van ensenyar la consulta on determinaran si ens quedem o ens envien a casa, una habitació estàndar (amb un cristo penjat...), la sala on renten i canvien els bebés, el lloc on tenene les incubadores i un dels quiròfans. La infermera va ser molt amable i ens va explicar i respondre tot el què vem voler.
I fins la propera, que serà ben aviat!!!
(Encara no me'n faig pagues i això que la panxa m'ho recorda constantment!! És normal?)
Segons la llevadora que ens fa l'aquagym, l'Alba, tant el personal com els mitjans tècnics d'aquest centre estan per sota del que haurien de ser tenint en compte que es privat. Val a dir que totes les seves opinions són bastant radicals i que ella treballa a un hospital públic. I la contradicció de tot plegat és que la majoria de les seves "clientes" anirem a la clínica a parir!!
Com ja vaig escriure en un post anterior, l'Alba ens va explicar que el percentatge de cesàries allà és molt més alt que a la Seguretat Social.
També resulta que si el nen surt amb algun tipus de problema l'envien ràpidament a l'hospital, separant-lo de la mare.
I es veu que van curts de personal d'urgències (i això que, com a bons mamífers, acostumem a posar-nos de part a hores nocturnes intempestives!). L'únic avantatge resulta ser no haver de compartir habitació i tenir intimitat amb el teu fill des del primer moment...però "no hauriem de confondre un hospital amb un hotel!!". Així que en general normalment ens espanta una mica, cosa que no sé si hem d'agrair o tot el contrari...( El cert és que la majoria de gent que conec fa el que pot per parir allà i no he sentit queixes... )
En resum, que divendres vem amb una altra parella de prenyats amics nostres a fer-hi un tour i va estar bé. Ens van ensenyar la consulta on determinaran si ens quedem o ens envien a casa, una habitació estàndar (amb un cristo penjat...), la sala on renten i canvien els bebés, el lloc on tenene les incubadores i un dels quiròfans. La infermera va ser molt amable i ens va explicar i respondre tot el què vem voler.
I fins la propera, que serà ben aviat!!!
(Encara no me'n faig pagues i això que la panxa m'ho recorda constantment!! És normal?)
dimarts, 20 d’octubre del 2009
Curt emotiu
Al web Bebés y Más (que m'agrada molt, sigui dit de pas) he trobat aquest curt tan bonic sobre la relació pare-fill. Com a mínim m'ha fet pensar...
dilluns, 5 d’octubre del 2009
Redes
Diumenge a la nit ma mare em va trucar perquè feien un capitol de "Redes" dedicat a mares i bebés.
El vem pescar gairebé al final i per curiositat el vaig buscar a tve a la carta.
El vaig veure en aquest enllaç però segurament a la llarga el penjaran al web del programa.
Està molt bé, el recomano. Dura 28 minuts i el senyor Punset li fa una entrevista a una investigadora anglesa que té la tesi de que la nostra personalitat comença a formar-se dins de l'úter matern, en el sentit que l'estrés que pateix una mare afectarà inevitablement al seu fill. Segons això, l'augment que hi ha avui en dia de problemes de concentració i de conducta amb els nens poden ser deguts a la situació emocional de la mare durant els seu embaràs: angoixes, nervis, pressions....
"Invertir en el benestar emocional de les mares és invertir en una societat saludable", diu la científica.
No sé per què però em sembla una afirmació molt encertada!!!
El vem pescar gairebé al final i per curiositat el vaig buscar a tve a la carta.
El vaig veure en aquest enllaç però segurament a la llarga el penjaran al web del programa.
Està molt bé, el recomano. Dura 28 minuts i el senyor Punset li fa una entrevista a una investigadora anglesa que té la tesi de que la nostra personalitat comença a formar-se dins de l'úter matern, en el sentit que l'estrés que pateix una mare afectarà inevitablement al seu fill. Segons això, l'augment que hi ha avui en dia de problemes de concentració i de conducta amb els nens poden ser deguts a la situació emocional de la mare durant els seu embaràs: angoixes, nervis, pressions....
"Invertir en el benestar emocional de les mares és invertir en una societat saludable", diu la científica.
No sé per què però em sembla una afirmació molt encertada!!!
8ena visita
Divendres vem tornar a veure el Marc.
Una setmana abans vem passar per la consulta a ensenyar-li els anàlisis del 3er Trim. Tot estava correcte però com seguia una mica baixa de ferro em va doblar la dosi de Tardyferon.
Aquest cop, abans de l'ecografia em van prendre mostres de flux (pels dos orificis...) per portar-les a analitzar i veure si hi tinc l'estreptococ B. Em va dir que el 8% de les dones ho tenen però a la web les estadísitiques són diferents. A veure què diu el resultat. En qualsevol cas, s'ha de saber per no tenir problemes al part.
Després em va posar la gelatina a la panxa i vem veure el nen de 34.4 setmanes.
Ara ja és bastant gran i està tan abaix que només li veiem el crani per dalt: el tio ja té el nas cap la sortida! Li vem veure el cor com bategava, el femur, les costelles...però tampoc no tenim foto aquesta vegada.
La màquina va calcular que feia 2270 g i el metge va dir que estava creixent molt bé (però no vem pensar a demanar-li quants cms feia).
En acabat em va fer un tacte i ens va dir que tenia el coll de la matriu ben tancat però que el nen l'estava apretant.
Em va recomanar vida tranquil·la (la que faig!) durant 10 dies per tal d'arribar a la setmana 37. Li vaig demanar permís per seguir anant a Aquagym i me'l va donar però dient-me que no forcés gens.
Que si em venien contraccions potser ja començaria el part!!!
I em va donar hora pel 23 d'octubre per fer la prova de les "corretges"
En sortir vaig assimilar que potser a final d'aquest mes ja coneixerem el nostre fill....Què fort, seré mama!!!
Una setmana abans vem passar per la consulta a ensenyar-li els anàlisis del 3er Trim. Tot estava correcte però com seguia una mica baixa de ferro em va doblar la dosi de Tardyferon.
Aquest cop, abans de l'ecografia em van prendre mostres de flux (pels dos orificis...) per portar-les a analitzar i veure si hi tinc l'estreptococ B. Em va dir que el 8% de les dones ho tenen però a la web les estadísitiques són diferents. A veure què diu el resultat. En qualsevol cas, s'ha de saber per no tenir problemes al part.
Després em va posar la gelatina a la panxa i vem veure el nen de 34.4 setmanes.
Ara ja és bastant gran i està tan abaix que només li veiem el crani per dalt: el tio ja té el nas cap la sortida! Li vem veure el cor com bategava, el femur, les costelles...però tampoc no tenim foto aquesta vegada.
La màquina va calcular que feia 2270 g i el metge va dir que estava creixent molt bé (però no vem pensar a demanar-li quants cms feia).
En acabat em va fer un tacte i ens va dir que tenia el coll de la matriu ben tancat però que el nen l'estava apretant.
Em va recomanar vida tranquil·la (la que faig!) durant 10 dies per tal d'arribar a la setmana 37. Li vaig demanar permís per seguir anant a Aquagym i me'l va donar però dient-me que no forcés gens.
Que si em venien contraccions potser ja començaria el part!!!
I em va donar hora pel 23 d'octubre per fer la prova de les "corretges"
En sortir vaig assimilar que potser a final d'aquest mes ja coneixerem el nostre fill....Què fort, seré mama!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)